La vellesa a partir de Frank Lloyd Wright

A Rosa Regàs li passa el mateix que a mi -i a moltes altres persones-: quan cau malalta i ha de fer repòs al llit, el seu cap troba la calma necessària per meditar. És quan la salut t'obliga a aturar-te que sovint sorgeixen les millors idees. Va ser precisament en un moment de convalescència que Regàs va trobar la inspiració per decidir-se a escriureL'hora de la veritat (Ara Llibres), una reflexió sobre el procés d'envellir i la proximitat de la mort.

"Vaig estar malalta, i quan m'aixecava estava tan encarcarada que vaig pensar: això és la senectut, no poder anar a la velocitat que vols perquè les cames no t'aguanten i no tens ànims per a res. Vaig tornar al llit i em vaig dedicar a pensar com hauria d'afrontar aquesta nova etapa", explica Regàs. L'escriptora assegura que mentre jeia al llit, llegint una biografia de l'arquitecte Frank Lloyd Wright, va veure la llum: Wright va treballar fins a la seva mort, el 1959. Van ser setanta anys de creació arquitectònica i de disseny. Amb 90 anys Wright va publicar les seves memòries intel·lectuals (A Testament) i un terç de les seves obres arquitectòniques les va dirigir en l'última dècada de vida. Aquesta ànsia de Wright per esprémer-se el cervell, quan molts ja faria dècades que s'haurien jubilat, va ser el que va motivar Regàs per analitzar aL'hora de la veritatquins són els obstacles durant la vellesa per tenir una existència físicament còmoda i intel·lectualment viva.