Tot venut en l'arrencada del Primavera Club

BARCELONA.El desembre del 2006 se celebrava al Centre de Convencions Internacional de Barcelona -al costat del Fòrum- el primer Primavera Club, l'edició de tardor i a cobert del festival Primavera Sound. Cinc anys després, el San Miguel Primavera Club 2011 és bastant diferent del d'aquella primera edició de dimensions enormes, que tot i reunir 11.500 persones es veia mig buit. El Primavera Club que arrenca avui només va posar 8.000 abonaments a la venda, però les va exhaurir fa un parell de mesos.

Amb els anys, el Primavera Club ha consolidat un model de festival que celebra els concerts en sales d'aforament mitjà o petit. Però a diferència de les últimes edicions, aquest any la programació estarà més concentrada en menys espais, amb el gruix dels concerts programats a la Sala Apolo, La [2] de l'Apolo i el Casino l'Aliança del Poblenou, amb l'excepció del concert de clausura diumenge a L'Auditori a càrrec de les formacions de folk nord-americanes Fleet Foxes i Vetiver, més actuacions puntuals a les sales Moog i Marula Café.

Triomfadors al Primavera Sound

Pel que fa a la programació, el Primavera Club 2011 també es manté fidel als eixos que ha anat definint en els últims anys. La voluntat és apostar pels nous valors, sense preocupar-se gaire per buscar caps de cartell amb gran capacitat d'atracció de públic. Però també rescatar artistes que o bé es van quedar a les portes de l'anterior Primavera Sound, o bé en van sortir triomfadors. És el cas de Fleet Foxes. El sextet de Seattle van presentar al maig l'esperat segon treball, Helplessness blues (2011), al Fòrum, i el seu folk pastoral amb harmonies vocals hereves de The Beach Boys i Simon & Garfunkel va brillar. Així que el concert de diumenge, en una sala amb tan bona acústica com la sala principal de L'Auditori, es preveu magnífic. És l'únic concert de tot el festival per al qual encara es poden comprar entrades, ja que s'han venut separades dels abonaments.

Comparteixen amb Fleet Foxes la part alta del cartell dos herois del rock independent nord-americà dels 90, tots dos amb grans discos sota el braç. D'una banda, Stephen Malkmus, la veu de Pavement, que al capdavant de The Jicks defensarà divendres a la Sala Apolo el seu últim àlbum en solitari, Mirror traffic (2011). I, de l'altra, el quartet Superchunk, que presentarà dissabte, també a l'Apolo, Majesty shredding (2010), el seu primer treball en nou anys. Tant Malkmus com Superchunk van tocar al Primavera Sound 2010, el primer en el retorn de Pavement, i els segons en un dels pocs concerts que el grup va fer en els nou anys que va estar inactiu.

Nous talents

Però el gruix de la programació el formen els nous talents. Encapçalen la programació d'avui a La [2] el quartet londinenc de pop sorollós d'inspiració gòtica Veronica Falls, que acaben d'editar el seu esperat debut, i a l'Apolo, Charles Bradley, un veterà soul man descobert fa poc per l'influent segell Daptone (Sharon Jones & The Dap-Kings).

Divendres i dissabte el Casino l'Aliança acollirà alguns dels concerts més atractius. La nord-americana St. Vincent desplegarà el pop d'avantguarda de Strange mercy, el duo Girls presentarà Father, son, holy ghost, en què abandonen la baixa fidelitat, i John Maus traurà la pols dels sintetitzadors dels 80 que fa servir en l'elegant We must become the pitiless censors of ourselves. Tots tres són discos claus del 2011, com també ho és Past life martyr saints, de la debutant EMA, descarnada cantautora elèctrica comparada amb PJ Harvey i Patti Smith. Actuarà diumenge a l'Apolo.