La veu universal de Sophia de Mello Breyner

BarcelonaEls poemes de Sophia de Mello Breyner Andresen han arribat amb comptagotes en català i castellà. Ponç Pons en va traduir una Antologia poètica -breu però suculenta- a Lleonard Muntaner el 2003, el mateix any que la Universitat de Salamanca va publicar En la desnudez de la luz, en versió de Jacobo Sanz. El 2004, un mes abans de la mort de la poeta portuguesa, Galaxia Gutenberg també va llançar una antologia seva, a càrrec d’Ángel Campos: Nocturno mediodía. Des de llavors, l’obra de Sophia de Mello Breyner ha desaparegut de les llibreries catalanes, si bé Mireia Vidal-Conte va escollir l’autora de Mar novo com una de les 39 poetes de l’antologia Com elles (Lleonard Muntaner, 2017).

El silenci editorial al voltant de Sophia de Mello Breyner s’ha tornat a trencar amb una aportació de primer nivell, el volum que Quaderns de Versàlia acaba de publicar. Són gairebé 300 pàgines que inclouen articles i poemes. En la part d’assajos hi ha aportacions de Rodolfo Alfonso, Gustavo Rubim, Mireia Vidal-Conte i Maria Andresen, filla primogènita de l’autora i editora de l’última obra completa, publicada a Assírio & Alvim (2015). “En Sophia, la poesia no té pàtria ni amo per biografiar -escriu-. Té alguna cosa d’intemporal per sobre del to col·loquial”. A continuació hi ha una extensa antologia de poemes que recorren les seves més de cinc dècades de trajectòria: en català hi contribueixen Jordi Sebastià, Mireia Vidal-Conte i Núria Busquet, Gabriel de la S.T. Sampol i Alfons Navarret; en castellà, Santiago Kovadloff, Rodolfo Alfonso, Francielle Piuco Biglia, Roberto Schramm Jr. i Rosario Lázaro Igoa. Joaquim Sala-Sanahuja presenta per primera vegada en català la interessantíssima Art poètica de l’autora, on es pot llegir: “El poema no parla d’una vida ideal, sinó d’una vida concreta: angle d’una finestra, ressò dels carrers, de les ciutats i de les habitacions, ombra de les parets, aparició dels rostres, silenci, distància i fulgor dels estels, respiració de la nit, flaire de til·la i d’orenga”. Tanquen aquesta esplèndida iniciativa l’aportació d’una vintena de poetes, que han escrit textos a partir de versos o poemes de la portuguesa.

Quaderns de Versàlia és una de les propostes editorials del grup sabadellenc Papers de Versàlia, integrat per Marcel Ayats, Josep Gerona, Esteban Martínez, Quilo Martínez i Josep Maria Ripoll. El primer volum de la col·lecció va sortir el 2011 i estava dedicat a Rainer Maria Rilke. Des de llavors, el grup ha confeccionat -amb molta cura i gran quantitat d’encerts- sis monogràfics més, aprofundint en l’obra d’Emily Dickinson, Giuseppe Ungaretti, W.H. Auden, Paul Éluard, Pier Paolo Pasolini i Sophia de Mello Breyner. Aquest 2018 s’han marcat el repte de divulgar l’obra del senegalès Léopold Sédar Senghor. En català només se’n pot llegir Etiòpiques, que J.M. Fulquet va traduir per a l’Editorial Andorra el 2007.