Les veus més personals de la Guerra Civil
A 'Cartes des del front', Eloi Vila recull l'emotiva correspondència entre els soldats que van combatre a les trinxeres i les seves famílies
Barcelona"Aquí no sóc un derrotat! Aquí sóc un vencedor! He tornat! I ara, a afrontar les angúnies de la pau". És el primer que diu Santiago Marieges quan creua la porta de casa els seus pares una matinada d'abril del 1939. Després de mesos de combat a les trinxeres de Guadalajara, viatjant en vagons de càrrega de bestiar, Marieges aconsegueix arribar a una Barcelona ocupada per les tropes feixistes.
Ell escriu que la seva ciutat l'amenaça, però és afortunat. Pot tornar a abraçar la seva mare. Molts altres no tornen. I les seves cartes són les que més han impactat el periodista i escriptor Eloi Vila, autor de 'Cartes des del front' (Ara Llibres): "La correspondència que més m'ha emocionat és la dels soldats que han de deixar els seus fills petits i que ja no tornen", explica.
El reportatge inclou els testimonis següents:
1. L'última carta: Bernadet, mort sota les bombes feixistes
2. Una cançó que no va sonar mai: Josep Ferrer, el soldat que no va conèixer el fill
3. Els dibuixos de la guerra: Un religiós al bàndol feixista
4. La ferida oberta: Bondia, afusellat a la presó de Lleida un juliol del 1940
Llegiu-ho a l'Ara Premium.
