Cinema

La vida de Neus Català, més a prop de la gran pantalla

La pel·lícula es basa en la biografia novel·lada de Carme Martí, 'Un cel de plom'

Pocs mesos després de complir-se un any de la mort de Neus Català als 103 anys –concretament el 19 d'abril–, el projecte per dur a la gran pantalla la seva vida tumultuosa i marcada per la lluita antifeixista s'obre camí malgrat la crisi provocada per la pandèmia del covid-19. El director del llargmetratge, Miquel Romans, de la productora Principal Segona (PSFilms), confirma que en els últims mesos hi ha hagut "avenços importants" que es concretaran aquest setembre i assegura que el projecte es va consolidant. "Estem en una fase de desenvolupament avançada", diu Romans.

Romans es basarà en la novel·la de Carme Martí, Un cel de plom (Amsterdam), que ja va per la novena edició  i en l'edició de butxaca per la cinquena des que es va publicar el març del 2012. En aquest llibre trasbalsador, Martí traça el recorregut de la resistent antifeixista, una noia de pagès del poble dels Guiaments, al Priorat, que va veure com la seva vida quedava truncada per la Guerra Civil i es va haver d'exiliar a França, com tants altres republicans. De seguida va comprometre's políticament, i es va afiliar primer  a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i després al PSUC. Quan ja s'havia casat i instal·lat en un poblet de la Dordonya, va ser detinguda el 1943 amb el seu marit, l'occità Albert Roger, per haver participat en la Resistència francesa.

Un any després va ser deportada primer al camp de concentració nazi de Ravensbrück, un camp de dones al nord d'Alemanya, i després a Flossenbürg, on va treballar a la fàbrica d'armament Holleischen. Va sobreviure als lager quinze llargs mesos i va formar part de l'anomenat comando de les gandules, un grup de dones que boicotejava la producció d'armament a la fàbrica en què treballaven en unes condicions terribles. Si va sobreviure –deia– era "gràcies a la gran solidaritat que existia entre les dones", un testimoni que s'assembla al de la resistent francesa Charlotte Delbo, que va sobreviure al camp d'extermini d'Auschwitz.

Refer la vida

Posteriorment, després de l'alliberament l'abril del 1945, Català va viure un temps a Sarcelles, prop de París, on un carrer duu el seu nom, abans de tornar a Catalunya. Allà va refer la seva vida (el seu primer marit va morir poc després de sortir del camp de Bergen-Belsen) i es va casar amb un refugiat republicà d'origen segovià militant del PCE, amb el qual va tenir un fill i una filla. Català es va alçar com a defensora de les veus de totes les catalanes i espanyoles que havien passat pels camps nazis. El 1984 va publicar el llibre La resistencia y la deportación, on recollia el testimoni de 50 espanyoles. Català va topar amb una societat que no volia saber res d'aquell capítol fosc de la Segona Guerra Mundial, i menys del paper que hi havien jugat les dones republicanes. No va ser fins molt més tard que se li va reconèixer la tasca feta. Va ser distingida l'any del seu centenari amb la Medalla d’Or de la Generalitat el 2015, entre altres guardons, i sempre es va mantenir fidel a la seva lluita per la memòria històrica.

Neus Català, la veu de les dones

L'adaptació cinematogràfica se centrarà en la part en què Català és presonera dels nazis, és a dir, des de la seva detenció a Sarlat el 1943: "És el moment que l'envien a l'antiga Txecoslovàquia a fer treballs forçats en una fàbrica d'armament, i en el posterior alliberament dels camps, així com el seu retorn a França", explica Romans, que està reescrivint el guió de la pel·lícula amb Lydia Zimmermann: "He de confessar que el confinament ens ha anat molt bé perquè ens hem pogut dedicar de ple a aquest projecte i llegir molt sobre el tema", diu Romans, que també és llicenciat en història. La llengua majoritària del guió serà el català, però també hi haurà parts en castellà, francès i alemany. 

Pel que fa a les previsions de rodatge, la idea del productor és rodar la pel·lícula l'any vinent, el 2021: "Tenim una part important del finançament confirmada, però ens en falta una altra i estem treballant per completar-ho. Aviat en tindrem més notícies".

La vida de Neus Català al cinema

Principal Segona Films és una productora catalana independent que ha treballat en l'àmbit de la ficció, el documental i la publicitat amb deu anys d'experiència. Entre els seus projectes hi ha llargmetratges com The last tape (2017) i Sector Norte (2019) o la websèrie Crónico y rebelde (2018, 2019, 2020). Al documental Mauthausen 2030 ja es van endinsar en la temàtica dels camps nazis i en el tractament de la memòria històrica sobre l'Holocaust. Aquí recollien el testimoni dels últims supervivents del camp de Mauthausen: Marcial Mayans, Cristóbal Soriano i José Marfil Peralta.