MÚSICA

“És inacceptable el que passa al Caixmir”

Zubin Mehta s’acomiada de la Filharmònica d’Israel amb una gira que passa aquest dimecres per L’Auditori

Per arribar a la planta 41 de l’Hotel Arts de Barcelona cal agafar tres ascensors. Són les coses del luxe i l’arquitectura. Allà dalt, en una sala més aviat modesta, la premsa espera l’arribada de Zubin Mehta (Bombai, 1936), que dimecres dirigirà a L’Auditori (20 h) el concert inaugural de la temporada de BCN Clàssics: en el programa, la Simfonia núm. 3 de Mahler intepretada per l’Orquestra Filharmònica d’Israel, la mezzosoprano Gerhild Romberger i el Cor de Noies i el Cor Infantil de l’Orfeó Català. Des del pis 41 les vistes són espectaculars: la ciutat està rendida a la llegenda que aquests dies s’està acomiadant de la Filharmònica d’Israel, l’orquestra a la qual ha estat lligada des del 1969 i amb la qual ha fet “més de 4.000 concerts”. Ara la deixa en mans d’“un gran talent”, Lahav Shani, que assumeix la responsabilitat de rellevar un gegant.

La gira, que també inclou un concert a Madrid, tindrà la cloenda definitiva a Tel Aviv a l’octubre. “Però tinc el calendari ple fins al 2022”, precisa Mehta perquè ningú pensi que aquesta gira és el seu comiat dels escenaris. “El meu futur seran concerts amb la Filharmònica de Viena i la de Berlín, i òperes a la Scala, Berlín i Florència”, detalla. De fet, tornarà a Barcelona el 25 d’abril de l’any que ve per dirigir la Filharmònica de Viena al Palau de la Música.

Zubin Mehta dedica mitja hora a respondre les preguntes de la premsa, i les respostes són lliçons de música, bocins d’història i consideracions més aviat preocupades sobre geopolítica. “Estic en desacord amb les polítiques de Netanyahu, especialment amb les concessions a l’extrema dreta que vol ocupar una part de Cisjordània”, diu sobre el primer ministre israelià.

Contra el govern indi

Encara amb més virulència carrega contra el govern de l’Índia per haver suspès l’autonomia del Caixmir, la regió de majoria musulmana. “És un escàndol. És inacceptable el que passa al Caixmir. Han convertit la gent del Caixmir en presoners a casa seva. Hi ha 210 milions de musulmans a l’Índia i hem viscut amb ells sense problemes, parlant gairebé el mateix idioma i menjant gairebé el mateix menjar. I ara estem horroritzats amb el que està fent el govern al Caixmir. Tard o d’hora hi haurà una explosió allà i em sentiré molt malament. Espero que hi hagi una solució”, explica Mehta, certament preocupat per l’expansió de l’extrema dreta tant a l’Índia com arreu. També li fa “por” el que està passant a l’Hongria de Viktor Orbán. D’Anglaterra diu que “hi ha un circ muntat”. “I millor que no parlem dels Estats Units”. En canvi, mira amb esperança el nou govern italià i valora positivament l’estabilitat alemanya. “I Espanya ara està bé, oi?”, diu, i de seguida ressonen uns quants riures a la sala.

Mehta s’indigna, es preocupa, fa broma i, quan parla de música, esclar, s’emociona, sobretot al glossar les meravelles de la Tercera de Mahler. De fet, dedica uns minuts a explicar la simfonia moviment a moviment, fins a arribar al sisè, “que està dedicat completament a l’amor”. “És una de les peces musicals més belles que he dirigit, especialment quan la interpreten els meus col·legues de la Filharmònica d’Israel. Mahler va abocar tot el sentiment en aquest moviment”, recorda Mehta, que quan li demanen si amb els anys ha canviat la seva manera d’afrontar la Tercera i si n’ha alentit el tempo, nega amb el cap. “Bé, potser la part final tingui un tempo més lent... Leonard Bernstein va venir una vegada a un concert en què jo dirigia la Tercera i em va dir que l’últim moviment no ha de durar mai menys de 25 minuts. Jo no ho estic cronometrant, però segueixo el seu consell”, assegura un home que ha convertit la Filharmònica d’Israel en una formació de referència internacional.

“El gran amic” Plácido Domingo

Preguntat sobre les acusacions d’assetjament sexual contra Plácido Domingo, Zubin Mehta respon ràpidament: “Se’m trenca el cor”, diu, i tot seguit s’estima més reconduir la conversa. “El Plácido és un gran amic. No hi ha hagut cap cantant al món que hagi aconseguit la grandesa de Plácido Domingo. Ningú, ni Caruso”, assegura amb rotunditat abans de recordar que va dirigir el tenor madrileny als inicis de la seva carrera fa més de cinquanta anys: “Va ser el Rèquiem de Verdi, a Puerto Rico, en un Festival Pau Casals”.

Mehta evita la qüestió més problemàtica. Prefereix explicar que Plácido Domingo el va visitar “tres o quatre vegades” quan el director indi va fer front a un càncer, i recorda l’èxit que el tenor va tenir fa unes setmanes a Salzburg. “I espero que la seva vida continuï sent un èxit, perquè encara és un home jove”, conclou Mehta tancant el parèntesi sobre Plácido Domingo.

Més continguts de