L'homofòbia a l'esport: futbol vs. rugbi

Barcelona"Quan vaig sortir de l’armari i el rugbi em va acceptar, el meu rendiment va començar a millorar i millorar. Jo no seria capaç d’arbitrar tan bé com ho puc fer ara si encara estigués preocupat per si la gent mira de descobrir qui sóc". La frase és del gal·lès Nigel Owens, un dels àrbitres més populars del rugbi, i contrasta amb les declaracions de Jesús Tomillero, l'àrbitre espanyol de futbol que fa uns mesos va anunciar que es retirava després de rebre insults homòfobs en un partit: "El problema és que tot el públic se’n reia, això és el que més em va afectar", va explicar a El Español.

No és el mateix un àrbitre amb la reputació d'Owen que un jove de 21 anys de categoria regional. I no és el mateix el futbol que el rugbi.

Aquest és el comentari que deixava a Facebook Marc Sentís, entrenador i membre de la Federació Catalana de Rugbi: "A l'octubre de 1863 en un pub de Londres el rugbi i el 'soccer' és van separar. Aquell dia van néixer dos codis. Qui ha triomfat? Pels que no veniu del món del rugbi, el millor àrbitre del món va sortir de l'armari ja fa anys i fa pocs mesos va xiular la final del mundial: Nigel Owens. El capità de Gales Gareth Thomas també va sortir de l'armari. Al futbol no hi ha homosexuals i si hi són, els fan fora. Ja teniu clar qui tenia raó en aquell Pub de Londres?"

Als Jocs Olímpics de Rio s'ha vist més clar que mai. Després de la final de rugbi femení entre Austràlia i Nova Zelanda, una voluntària olímpica, Marjorie Enya, va agafar el micròfon i va demanar públicament matrimoni enmig de l'estadi a Izzy Cerullo, jugadora de la selecció del Brasil. Es van fer un petó i es van abraçar entre els aplaudiments dels espectadors. El 2013 el govern carioca va legalitzar els matrimonis entre persones del mateix sexe. "És l’amor de la meva vida, sabia que la gent del rugbi és espectacular i que acceptarien formar part del moment", ha explicat a la BBC.

L'estudi internacional més complet [aquí, el text sencer] fet sobre l’homofòbia a l’esport constata les dificultats dels esportistes LGTB, tant professionals com de base, per mostrar-se tal com són. El treball el va impulsar el 2014 la Federació de Rugbi australiana –rugbi, esclar– i es va fer a partir de 9.500 enquestes a esportistes anglosaxons –tant homosexuals com heterosexuals–. Els resultats obren la porta a l’esperança, però reflecteixen un món de patiment. S'avança massa lentament.

5 xifres per reflexionar:

• Un 73% dels enquestats creuen que l’esport de base no és prou "segur" ni "acollidor" per a les persones LGTB.
• Un 63% creuen que l’homofòbia és més present als esports d’equip.
• Un 84% creuen que les bromes homòfobes són habituals durant la pràctica de l'esport.
• La meitat dels esportistes homosexuals –un 54% de gais i un 48% de lesbianes– han estat víctimes de l'homofòbia.
• Només un 1% dels enquestats creuen que els homosexuals estan "completament acceptats" a l’esport.

L'any 2009 un altre estudi fet per investigadors nord-americans va constatar que els joves homosexuals que practiquen futbol de base tenen l'autoestima més baixa i hi ha més casos de depressió.

"Ser gai és un tabú tan gran a la meva feina que vaig haver de pensar-hi molt, perquè no volia posar en perill la meva carrera professional. Sortir de l'armari va ser molt difícil i vaig intentar viure amb qui jo era durant anys", va explicar l'àrbitre Nigel Owens poc després de sortir de l'armari.

Tots els esports d'equip professionals segueixen dominats per l'heterosexualitat. En els últims anys han anat sortit de l'armari alguns esportistes professionals amb comptagotes. El pivot Jason Collins, exjugador de la NBA, és dels pocs esportistes d'una gran lliga que va sortir estant en actiu.

44 esportistes obertament homosexuals a Rio

Segons Outsports, una web especialitzada en esportistes homosexuals, als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro hi participen 44 esportistes que han sortit públicament de l’armari. A Londres 2012 hi van participar 23 esportistes obertament homosexuals.

"He decidit que no tinc res a amagar". Elena Delle Donne, la millor jugadora de bàsquet del món, ha aprofitat una entrevista a la revista 'Vogue' per sortir públicament de l’armari. "Les meves companyes d’equip n’estan al cas, fa temps que veuen sovint l’Amanda", afegeix Delle Donne, que comparteix selecció amb tres jugadores que també són lesbianes.

I el futbol? El futbol continua sent un gran armari. I un gran tabú. Les cerques a Google a Espanya són reveladores. Periòdicament circulen rumors a la xarxa que fan disparar les cerques.

L'expresident de la FIFA, Joseph Blatter, va admetre el 2014, poc després que l'exfutbolista alemany Thomas Hitzlsperger sortís de l’armari, que "hi ha futbolistes gais, però no ho declaren perquè creuen que no serien acceptats en aquestes organitzacions d’homes".

El futbol té un problema. I Espanya? Espanya se situa dalt de tot del rànquing en tolerància, segons la macroenquesta que el Pew Research Center va fer el 2013. Un 88% dels espanyols "accepta" l’homosexualitat. Al contrari d’Espanya, a Rússia, on el govern de Putin ha atiat els homosexuals amb lleis repressives, només un 16% de la població l’accepta. Sembla evident que als països on la religió hi té més pes la tolerància cap a les relacions entre les persones del mateix sexe cau.

Sembla indiscutible que la llei dels matrimonis homosexuals de Zapatero, pionera al món, va ajudar a visibilitzar l’homosexualitat a Espanya i a obrir la visió de la societat espanyola. Poc després d’aprovar-se la Constitució espanyola, només el 16% dels espanyols acceptaven l’homosexualitat, segons el CIS. Trenta anys després, la situació s’ha invertit.

Això explica per què el PP, que havia recorregut la llei de Zapatero al TC, al final decidís acatar la sentència i no iniciar cap reforma legislativa. Bona part dels votants del PP, fins i tot alguns dels seus dirigents, són partidaris de la llei, tot i que la comunitat gai no ho perdona. Aquest és el vídeo que Chueca va dedicar l’any passat a Botella després de perdre l’alcaldia de Madrid.

Algunes organitzacions, com l'Observatori Contra l’Homofòbia de Catalunya, diuen que els casos d'atacs als joves homosexuals estan pujant, especialment als centres escolars. De fet, les cerques d’homofòbia a Google han crescut els últims anys a Espanya, tot i que això pot ser degut a una sensibilització més elevada.

Thomas Hitzlsperger va declarar el 2014 en una entrevista al setmanari 'Die Zeit': "Sembla absurd que continuem així, pero 'marica' continua sent un insult en el fútbol". Hitzlsperger va ser el primer futbolista de la Premier League a fer pública la seva homosexualitat. Ho va fer quatre mesos després de penjar les botes.