Microsites Ara Data 29/09/2017

El regnat dels Marcs compleix 20 anys

Martina lidera el rànquing de nenes nascudes l’any passat i agafen embranzida Jan i Ona per als nounats

Maria Ortega / Auri Garcia Morera
4 min
El 2014 van néixer a Catalunya només deu nadons amb el nom de Narcís.

BarcelonaNi Joans, ni Joseps. Ases al marge, la llista de noms més posats a Catalunya sembla decidida a contradir el refranyer. Marc i Martina es reivindiquen, un any més, com els noms més posats als nadons catalans. I el tàndem es manté invariable des de fa quatre anys. Marc lidera aquesta classificació des del 1997 -el primer en què hi ha dades de l’Idescat-, tot i que últimament ho fa d’una manera menys destacada. El 2015 van posar el nom de Marc a 29 de cada 1.000 nens i el 2016 la ràtio va baixar a 24 de cada 1.000. Per àmbits territorials, és el primer a tots excepte les Terres de l’Ebre, on és Pau, i a les Comarques Centrals i Alt Pirineu i Aran, on és Martí. En termes generals, hi ha pocs canvis a la llista de noms més posats i, de fet, tant pel que fa a nens com a nenes, pràcticament repeteixen els deu mateixos -només amb algun canvi de posició- i Ona entra en el top 10 de les nenes. Es posen, però, amb menys freqüència perquè creix la varietat de noms. Molts pares tendeixen ara a buscar un nom que singularitzi els seus fills, i la decisió es mou entre el respecte a la tradició familiar i geogràfica i la voluntat de ser originals.

Darrere de Marc, a la llista de noms de nen més posats hi ha Àlex o Alex i Jan, que escala quatre posicions des de l’any passat i deixa enrere Martí, Hugo, Biel i Èric o Eric. Pol, Pau i Nil completen el top 10. Continua a la part alta el nom de Leo, que l’any passat ja va dibuixar una clara escalada, i, aquest cop, despunten noms com Adam o Enzo. El que fa el salt més destacat, però, és Mohamed, que passa de la posició 39 a la 25. Francesc Calafell, professor de la UPF i investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva, remarca que al món àrab hi ha molta més varietat de cognoms que aquí i, per tant, la funció singularitzadora del nom perd rellevància.

En el cas de les nenes, no hi ha canvis en el podi: Martina, Júlia o Julia i Laia. I Lucía manté la quarta posició, però Maria desbanca Emma en el cinquè lloc. En el top 15 es mantenen noms que es poden relacionar amb sèries de TV3, com Arlet (Infidels ) o Abril ( Nissaga de poder ). Puja amb força el nom d’Ona, que se situa ara en la sisena posició, just darrere de Paula, que ha perdut pes els últims anys. També guanya protagonisme Noa, que passa de la novena a la setena posició del rànquing. I despunten noms com Mia, Daniela o Valèria.

Però quins criteris segueixen els pares a l’hora de prendre una decisió tan important? Per a Francesc Núñez, sociòleg de la UOC, és una suma de tres factors: la tradició, les modes i la voluntat de singularitzar-se. Destaca que continuen predominant noms lligats a la tradició geogràfica i familiar, com Maria, que, de fet, va guanyar pes el 2016. Núñez apunta que en alguns casos s’opta per recuperar el nom de l’àvia o per no trencar la tradició de noms de la família. Vendrell afegeix, en aquest sentit, que ara els noms ja no estan tan lligats a zones d’influència i que, per exemple, se senten Cintes, Vinyets o Arans a Barcelona. Els que no triomfen, en canvi, són els noms compostos. Els Josep Maries s’hauran d’esperar, diu.

Pel que fa a les modes, és el que explica que noms de cantants, futbolistes o actors apareguin, de cop, a la llista dels més posats. I Núñez destaca que, en aquests casos, hi pot haver, també, connotacions ideològiques. Posa l’exemple del nom de Gael, que és el que ha escollit l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Destaca que les modes van i venen i que, per això, fa uns anys hi va haver el boom dels Kevin -segurament, per l’actor Kevin Costner o pel protagonista de Sol a casa - o les Vanesses. En aquest punt, Francesc Calafell afegeix que hi ha, també, una dimensió social. Noms com Jennifer o Borja Mari “tenen connotacions grupals òbvies en la cultura popular”, resumeix. I l’últim factor clau és el de singularització, la voluntat dels pares de donar als fills un nom que els faci únics.

Sense por al nom més posat

Júlia Menéndez és una de les mares que va tenir un fill el 2016 i que no va dubtar a posar-li Marc encara que l’estadística s’encarregués de recordar-li de manera reiterada que era el nom més posat a Catalunya. “Quan vaig quedar-me embarassada teníem molt clar que si era nena es diria Arlet, i si era nen, Marc. Curiosament, els nostres cognoms comencem per M i ens va semblar divertit que el nen tingués la triple M a les inicials. I a més, i com a anècdota, un dels avis es diu Marc. Marc ens agradava a tots dos i és un nom català, cosa que també li donava més punts. No ens importa que sigui el nom més posat, senyal que agrada!”, assegura.

Ara hi ha més varietat de noms, però menys nounats. El nombre de naixements es va situar el 2016 per sota dels 70.000 per primera vegada des de l’any 2002, amb 68.634, segons les dades provisionals que ha fet públiques l’Idescat. El retrocés de l’any 2016 respecte al 2015, d’un 2,6%, és pràcticament el doble que el del 2015 a l’any anterior, en què va ser de l’1,6%. Els dos anys anteriors les caigudes havien sigut més suaus, però el 2013 va arribar a caure un 7,6%. El nombre de naixements porta, de fet, vuit anys en descens, segons l’Idescat.

Segons destaca l'Idescat, la fecunditat es manté estable, amb una mitjana d'1,39 fills per dona, però l'edat mitjana en la maternitat continua endarrerint-se i passa de 31,9 a 32 anys. Per nacionalitat de la mare, els nadons de mare estrangera augmenten un 1,5%, mentre que els de mare espanyola disminueixen un 4%

stats