Microsites Ara Data 10/02/2017

Radiografia dels barracons escolars a Catalunya: quants n'hi ha, on són i per què

Els mòduls provisionals creixeran als instituts, que encara s'alimenten del boom demogràfic de l'última dècada abans de la caiguda en picat per la crisi

Isaac Salvatierra
3 min

BarcelonaFins a 18.792 alumnes catalans estudien en escoles o instituts públics en mòduls prefabricats. La comarca amb més alumnes és el Gironès, seguida del Barcelonès. Al mapa es pot veure com la distribució és força uniforme per tot el territori, amb una certa concentració a les comarques gironines i a l'àrea metropolitana de Barcelona. Hi ha 85 centres totalment en mòduls. Un 66% són escoles (56) davant el 44% restant, que són instituts de secundària (29). Aquest curs hi ha 1.010 aules provisionals. És la xifra més alta en 6 anys. Els barracons, com se'ls coneix popularment, són la part més visible dels dèficits de l'ensenyament públic.

La peculiar evolució demogràfica dels últims anys, amb un repunt com a conseqüència de l'arribada d'immigrants i amb un retrocés sobtat per la crisi, dificulta la planificació escolar i en alguns casos cronifica l'existència dels mòduls. El nombre d'aules prefabricades va créixer entre el 2005 i el 2010 durant els anys d'explosió demogràfica del Tripartit (PSC, ERC i ICV) i s’ha mantingut a nivells alts durant els governs de CiU. No són només les retallades pressupostàries les que perpetuen els mòduls. El boom demogràfic del 2000-2009 que alimenta ara la secundària té data de caducitat. La caiguda de la natalitat i el fet que marxi més gent del país que no pas n’entri ajudarà a buidar les aules. La davallada va causar el curs passat el tancament de 55 grups de P-3. Segons els càlculs de l’Idescat, el 2023 hi haurà a Catalunya 59.000 infants de tres anys. El 2012 n’hi havia més de 89.000.

La caiguda demogràfica, oportunitat per al sistema educatiu

Ahir el departament d’Ensenyament va fer públic un acord amb els municipis per crear mòduls provisionals "excepcionals" durant els propers cursos per solucionar la sobredemanda d'alumnes d'institut en certs municipis. Una vegada passin els cursos amb més demanda, es deixaran d'utilitzar els mòduls.

Ara Datasol·licitud d'accés a informació públicaLluís Baulenas

Barracons o mòduls prefabricats? La conselleria d'Ensenyament els anomena "mòduls prefabricats" però tothom n'hi diu 'barracons'. És habitual que els grups de l'oposició facin servir la paraula per exhibir la falta d'inversions en educació. I també és habitual que quan aquests grups arriben al govern –siguin quins siguin– tornin a fer servir la paraula oficial. "És que ja no són els vells barracons de fa anys, els mòduls d'ara tenen unes prestacions molt superiors", s'excusava fa anys un recent nomenat conseller d'Ensenyament per justificar el canvi d'expressió.

Barracons per sempre en les tres noves escoles de Barcelona

De fet, hi ha una gran diferència entre els barracons dels anys 90 i els que s'estan construint ara. "No tenen res a veure amb els que es tenen a l’imaginari col·lectiu", assegurava aquesta setmana la directora de l’Escola La Sagrera, Marta Utset, que es mostrava "gratament sorpresa". Barcelona estrenarà dilluns tres centres educatius: l’Escola Entença (Eixample) i l’Escola La Sagrera (Sant Andreu), i l’Institut Maria Espinalt (Sant Martí). Tot apunta que s'estaran permanentment en barracons. A més, s’han creat dues línies de P3 noves vinculades a l’Escola La Llacuna del Poblenou, que l’any que ve es convertiran en una nova escola en mòduls. "No sabem si sempre serà així, dependrà de la matrícula i de molts condicionants, però garantim que tenen totes les condicions", va assegurar la gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, Mercè Massa.

L'escola Sa Forcanera de Blanes va començar a funcionar l'any 2005 amb quatre barracons. Avui ja en té deu, per 433 alumnes.

La falta d'espais polivalents és el principal problema dels barracons. Tot i així, els responsables de diverses escoles asseguren que els esforços per "adaptar el projecte pedagògic als espais disponibles" acostumen a suplir els dèficits. Un altre dels problemes és la calor. Quan hi toca el sol, les estructures de xapa metàl·lica dels mòduls poden generar a dins temperatures de més de 30 graus. Això fa difícil mantenir la concentració. També hi ha aspectes positius, segons explicaven els mestres d'una escola de Blanes en aquest reportatge. Als centres amb aquestes condicions, alumnes, pares i professors fan més pinya. En una escola d'una sola planta, tot just sortir del mòdul, et trobes a tothom, explicava la directora: "Tots els nens es coneixen i això crea un sentiment de comunitat que altres escoles no tenen".

stats