Microsites Ara Data 26/01/2017

Comprova a quina hora serà més barata la llum

Tot el que has de saber per estalviar en la factura

Xavier Grau
4 min
A qui afecta la pujada de la llum?

La pujada dels últims dies afecta directament els clients acollits al mercat regulat. Són 12 milions de llars, la meitat del total. En funció de si es té discriminació horària i, sobretot, si el comptador és intel·ligent amb telelectura, el preu a pagar pot variar. En aquest últim cas, un client que hagi consumit molt els últims dies a les 20.00 h, quan es produïen els pics de preus més alts, acabarà pagant molt.

A quina hora surt més a compte engegar els electrodomèstics?

Depèn de la tarifa contractada dins el mercat regulat i del dia. El gràfic que acompanya aquest article permet veure el preu per hora de l'energia decidit en subhasta. Els preus del mercat elèctric majorista es negocien un dia abans. El cost mitjà per megawatt-hora (MWh) per a l'endemà s'acostuma a conèixer cap al migdia.

Les dades que es mostren al gràfic, actualitzades automàticament cada dia, provenen de l'Operador del Mercat Ibèric d’Energia (OMIE), l'entitat encarregada gestionar el mercat majorista de l'electricitat per a Espanya i Portugal. Els agents compradors i venedors contracten les quantitats que necessiten a preus públics. A la gràfica, es poden veure els preus diaris en relació amb el mateix dia de l'any passat.

Què és el mercat regulat?

És l'anomenat Preu Voluntari al Petit Consumidor (PVPC), que va entrar en vigor el 2015. El nou sistema de facturació s'aplica als usuaris que tinguin un comptador intel·ligent (digital), que estigui telegestionat i que es trobi integrat en el sistema. Abans del 2019 tot el parc de comptadors hauria d'estar reemplaçat. En principi, el mercat regulat pretenia protegir els consumidors domèstics dels preus liberalitzats.

Què passa si tinc la llum contractada en el mercat lliure?

Els usuaris que tenen contractada la llum en el mercat lliure pagaran en funció de la tarifa i les condicions que tinguin en el contracte amb la seva comercialitzadora. El mercat lliure està format per un conjunt de comercialitzadores que fixen el preu de l'electricitat per al consumidor i que apliquen una sèrie de descomptes a la tarifa per fer-la més competitiva.

Què és millor?

L’últim informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) indicava que, quan hi ha preus baixos com els del primer semestre de l’any passat, compensa el mercat regulat. Però si són alts com ara, pot ser millor el mercat lliure.

Puc calcular quant acabaré pagant a final de mes?

La CNMC permet als ciutadans del mercat regulat calcular quan acabaran pagant en el rebut de la llum mitjançant un simulador. El simulador permet fer el càlcul tant als clients del PVPC sense tarifa horària i sense comptador intel·ligent com als que tenen contractades tarifes de discriminació –per exemple la nocturna– i els que tenen un comptador intel·ligent amb telelectura horària.

El càlcul depèn de les condicions de potència, lloguer de comptador i consum de cada client. Però per a una família tipus, en els 18 primers dies de gener el rebut haurà augmentat en quasi 40 euros respecte al gener de l'any passat. Es considera una llar típica la que té contractada la tarifa 2.0 (general), amb una potència contractada de 3,45 kilowatts i un consum de 700 kilowatts hora.

Aquesta seria la simulació per al mes de gener del 2017:

El preu de la llum es dispara: Calcula quant pujarà el rebut a final de mes

Com llegir el rebut de la llum

On van els diners de la factura?

El cost de l’electricitat, que suposa menys d’un terç del total del rebut, es reparteix en dos conceptes: el consum que fem a casa i la potència que tenim contractada.

  • La potència s’ha de pagar cada mes, independentment de si es consumeix o no. Rebaixar la potència contractada pot, per tant, abaratir el rebut. Aquests conceptes suposen aproximadament el 30% de la factura. Amb tot, el seu pes varia perquè depèn del consum que s’hagi fet i de l’evolució que hagin tingut els preus majoristes. Dins d’aquest apartat també s’inclou el marge de comercialització, per remunerar les comercialitzadores elèctriques del mercat regulat.
  • El client també ha de pagar pel comptador. Pot ser de propietat o de lloguer. Tot i suposar una part mínima del rebut (0,9%), ha augmentat amb l’adopció dels denominats comptadors intel·ligents.
On van els diners del rebut de la llum
Quin és el cost regulat?

Els costos regulats suposen gairebé la meitat del rebut. Sota aquest epígraf hi ha els peatges d’accés, transport i distribució de l’electricitat, però també altres conceptes que no tenen a veure amb el que suposa fer arribar la llum a les llars o amb el consum elèctric. Per exemple, aquí s’hi inclouen les primes a les renovables, a la cogeneració i als residus (que persisteixen malgrat les retallades).

També hi ha la reserva de capacitat (que és la remuneració als cicles combinats de gas perquè estiguin llestos per generar electricitat en cas que sigui necessari) i la interrompibilitat (una remuneració a grans indústries consumidores que accepten patir talls de llum si cal, perquè no afectin les llars, a canvi d’uns diners que se subhasten cada any). Dins dels costos regulats també hi ha el pagament del dèficit de tarifa, un deute de 27.000 milions generat durant anys pel sistema, que es va titularitzar i que ara s’ha d’anar amortitzant.

Aquí també s’hi inclouen les subvencions dels sistemes elèctrics de les illes, que tenen un sobrecost que es repercuteix en tots els consumidors del sistema peninsular.

Quins impostos es paguen?

L’electricitat està gravada amb el tipus general de l’IVA, un 21%. Però, a més d’aquest impost, en té un altre: l’impost especial elèctric. Aquest tribut, creat per l’Estat, no s’aplica sobre tot el rebut, sinó sobre la part de la potència contractada i el que se’n diu terme d’energia, és a dir, el consum.

La fiscalitat i els costos regulats es van disparar durant la crisi i van fer que la llum a Espanya entre el 2008 i el 2014 pugés el doble que la mitjana europea, segons un estudi de David Robinson, investigador de l’Oxford Institute for Energy Studies (un important 'think tank' del sector energètic).

stats