Així evoluciona l'explotació dels recursos naturals del planeta

El dia d'entrada en dèficit ecològic s'ha avançat fins al juliol en els últims anys, però aquest càlcul s'ha vist alterat per la crisi del coronavirus

L’explotació dels recursos naturals del planeta empitjora any rere any. El 1970 els recursos naturals que es generaven en un any duraven gairebé tot l’any, fins al 29 de desembre, i només hi havia 2 dies de dèficit ecològic. El dia d’entrada en dèficit ecològic s’ha anat avançat fins al mes de juliol en els últims anys. El 2018 i el 2019 va ser el 29 de juliol, i hi va haver més de cinc mesos en dèficit ecològic. La tendència és que cada any els recursos s’esgotin uns tres dies abans.

La Global Footprint Network calcula la diferència entre els recursos naturals que la Terra és capaç de generar en un any (la biocapacitat) i els recursos naturals que la humanitat consumeix i l’impacte en el medi ambient que genera l’activitat humana (la petjada ecològica). Quan la petjada ecològica supera la biocapacitat entrem en dèficit ecològic, mentre que si la biocapacitat és superior a la petjada ecològica hi ha superàvit ecològic.

El càlcul convencional es basa en dades de les Nacions Unides que es publiquen amb tres anys de retard, de manera que el càlcul per a l’any en curs és una projecció a partir de dades històriques. Enguany, aquest càlcul s’ha vist alterat per la crisi del coronavirus. Juntament amb l’anàlisi de les dades històriques, la Global Footprint Network ha fet una aproximació de la reducció de l’activitat, i ha calculat que el dia d’entrada en dèficit ecològic serà el 22 d’agost.

Segons les dades de la Global Footprint Network, l’any passat la humanitat en conjunt hauria necessitat 1,7 planetes per satisfer la seva demanda de recursos naturals. Però el dèficit ecològic va ser substancialment diferent segons els països. Si tota la població mundial visqués com Espanya, es necessitarien 2,5 planetes, i si visqués com els Estats Units, fins a 5 planetes.

Per contra, hi ha països amb superàvit. L’Amèrica del Sud i l’Àfrica Central, que són molt riques en boscos, són les zones amb el superàvit més elevat del món, mentre que l’Orient Mitjà, Europa o part d’Àsia, sense tants recursos naturals, gasten més recursos dels que la natura pot generar. La República de Guyana i Surinam destaquen en superàvit ecològic, mentre que l’Aràbia Saudita destaca en dèficit ecològic.