Un nivell d’homicidis molt baix, amb més pes al sud i a l’interior

BarcelonaEl nivell d’homicidis de Catalunya és molt més baix que el d’altres països, i els delictes relacionats amb aquest àmbit tenen una presència molt discreta en les dades de delinqüència dels Mossos d’Esquadra. En els últims cinc anys els delictes relacionats amb l’homicidi, inclosos els intents, superen per poc els 1.600. D’aquests, els homicidis consumats són només 300, i els assassinats consumats tot just 48, una mitjana de menys de 10 cada any.

Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal i director del programa de criminologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), explica que “la majoria de països europeus tenen unes xifres baixes de delictes violents” i destaca que “entre les causes de mort violenta, l’homicidi és l’última”. En altres zones del món, en canvi, els homicidis fins i tot superen els suïcidis i els accidents de trànsit.

Tamarit ho atribueix a les diferències en l’estructura social, en les pautes de violència i, sobretot, en el control de les armes, que és molt més estricte a Europa. En el context europeu, afegeix Tamarit, les xifres de Catalunya i Espanya “són de les baixes entre les baixes”, mentre que “als països del nord d’Europa, com Rússia, hi ha més problemes d’alcohol, més delictes violents i més homicidis”.

Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de psicologia i membre del Grup d’Estudis Avançats en Violència de la Universitat de Barcelona, també assenyala que “al sud d’Europa, i a Catalunya i Espanya especialment, les taxes de criminalitat violenta són més baixes que als països del nord”. Matisa, però, que “és difícil identificar una causa nítida” perquè s’hi barregen diversos factors. Pueyo afegeix que “hi ha qui ho atribueix al fet que hi hagi més control informal”, i recorda que “Espanya sempre ha sigut un lloc amb menys criminalitat” perquè “hi havia una tradició de repressió”.

Xifres poc significatives

Durant els últims cinc anys el nivell de criminalitat presenta una lleugera tendència a la baixa: el 2011 i el 2012 es van superar els 300 i els 350 delictes relacionats amb homicidis, respectivament, però a partir del 2013 la xifra ha estat sempre per sota dels 300, amb un lleuger repunt l’any passat, de 226 a 267.

Per regions policials, la taxa de delictes d’homicidi per cada 1.000 habitants és més alta al sud i a l’interior (Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona i Ponent) i més baixa al nord (Girona i Catalunya Central).

Josep Maria Tamarit alerta que “quan els números són petits no es poden treure conclusions perquè en un any hagin pujat”, ni tampoc sobre els factors que influeixen en la distribució en el territori. “Com que són pocs no hi ha cap patró, sinó que són l’expressió de situacions diverses”, sentencia Tamarit. Als Estats Units, en canvi, les xifres sí que són prou grans per poder estudiar els factors que determinen el risc d’homicidis. S’ha comprovat, per exemple, que la prostitució hi té molta relació.

Antonio Andrés Pueyo també subratlla que “quan parlem de xifres tan petites, en estadística i en epidemiologia, hem de tenir en compte la llei dels nombres petits”. Depenent de si les xifres absolutes són més grans o més petites, resumeix, la variació o la taxa sobre la població són més significatives o menys. Si un delicte passa de cinc a deu casos en un any, afegeix, la variació interanual és del 100% però no es pot considerar que la tendència és a doblar-se.

Les terres i les armes de caça

El director del programa de criminologia de la UOC constata que, al contrari del que passa amb altres tipus de delicte, els homicidis estan menys concentrats en l’àmbit urbà. Apunta que, en l’àmbit urbà i en l’àmbit rural, “l’element comú és la conflictivitat domèstica o familiar”. Per a la taxa superior que s’observa a zones del sud i de l’interior, afegeix, una possible explicació són els “conflictes veïnals i conflictes per terres”. A més, diu Tamarit, “hi pot haver un factor de risc afegit que és l’accés a les armes de caça”.

Per contra, l’especialista en conductes violentes assegura que els homicidis tenen poc a veure amb el crim domèstic i molt a veure amb el crim organitzat. Per tant, segons Puero, les característiques de la població de la zona “queden absolutament en segon pla” i el que cal tenir en compte és que la delinqüència de petit nivell “està molt arrelada al territori” però el gran delicte “es mou en funció de la pressió”. Apunta que a Girona “si hi ha una pressió molt forta a la zona de la frontera el crim organitzat es pot haver desplaçat a un altre lloc”.