Marc i Martina repeteixen com els noms de nadó més posats, Leo i Arlet despunten

Barcelona"De Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases", diu la dita. Els catalans del segle XXI, però, estan decidits a enterrar-la. Marc i Martina repeteixen com els noms més posats. Marc ocupa el primer lloc del rànquing de nens des del 1997 –primer any que l'Idescat ofereix dades–, per bé que des del 2005 va reculant. 29 de cada 1.000 nens nascuts l’any 2015 es diuen Marc, mentre que al 1997 eren 51 de cada 1.000.

Martina, gens comú abans del 2003, continua sent per tercer any consecutiu l'opció més escollida per a les nenes, segons les dades que avui ha donat a conèixer l'institut d’estadística català. El porten 23 de cada 1.000 nenes nascudes aquest any. Hi ha poques diferències entre el rànquing del 2014. Pugen Lucía, Emma i Aina. Baixen Paula i Carla. En els nens, puja Martí, Hugo –Hug continua molt avall– i Nil. Baixen Èric, Pol, Pau i Arnau. Del 1997 ençà, els noms que més pistonada han perdut són Marta, Laura, David i Daniel.

La llista dels noms més posats és un reflex del món en què vivim. Els noms dels catalans del segle XXI s’assemblen poc als del conjunt de la població: són menys religiosos, més curts, més originals i d’influències més diverses. També predominen els que es diuen igual en català i en castellà.

Interactiu especial: noms de nadó per a pares indecisos

L'Ara.cat ha actualitzat l'interactiu Noms de nadó per a pares indecisos amb les dades del 2015. El podeu veure aquí. L'eina permet buscar noms i comparar-los en un gràfic per veure tendències i la seva evolució.

La influència dels mitjans de comunicació

Messi posa de moda Leo

Cada família té la seva font d'inspiració, i la tria sovint es fa enmig d'intensos debats. Abans era més habitual que els padrins o el sant del dia fixessin el nom pel qual seria coneguda aquella persona. Ara hi tenen a veure molts altres factors, però és innegable la influència dels mitjans de comunicació. Leo ja és el 12è nom més posat. El 2015 el van triar 454 famílies. El 2000, només 4. Alguna cosa hi deu haver tingut a veure l'esclat de Leo Messi com a gran estrella del futbol mundial. És a partir del 2010, coincidint amb el millor Barça de la història, que els Leo comencen a copar els llibres de família.

Les sèries de TV3, font d’inspiració

N'hi ha molts més casos. El 2015, 360 nenes es van dir Arlet. La sèrie 'Infidels', emesa entre el 2009 i el 2011, en va popularitzar el nom. El 2007 només 11 famílies van posar Arlet a la seva filla. El 2012 la xifra es va disparar fins a les 369. Arlet ja és el nom més posat a la Conca de Barberà, el Pla d'Urgell i la Segarra, i el segon a la Garrotxa i Osona. L’Abril de 'Nissaga de Poder' i el Biel de 'Ventdelplà' també han estat font d’inspiració. El nom Joel es va posar de moda coincidint l’auge de 'Plats bruts' (1999-2002), protagonitzat per un mediàtic Joel Joan que després tornaria a despuntar amb 'Porca misèria' (2004-2007). El nom suma el seu màxim l’any 2006 (680 nens), i després va començar a caure.

Arya i 'Joc de trons'

La fal·lera recent per grans sèries de ficció té un impacte limitat, perquè la majoria de noms són en anglès. Però, tot i així, 'Joc de trons' ha aconseguit fer-se un lloc al rànquing. Ja hi ha almenys 45 Aryes a Catalunya, com a homenatge a la rebel Arya Stark. Totes a partir del 2012, coincidint amb la primera temporada de la sèrie. Abans del 2011 no n’hi havia ni una. L’any passat se’n van inscriure 20 al registre civil.

La moda dels noms curts

Jan, Nil, Noa i Ona

Segurament, el que més identifica els noms dels catalans del segle XXI és la moda per la brevetat. Entre el 1997 i el 2015, els noms de tres lletres s'han multiplicat gairebé per tres. Jan, Nil, Pol, Pau, Leo i Ian, entre els nens, i Noa, Ona, Mia, Lia i Mar figuren al 'top' dels noms més posats. Roc és el nom més posat al Pallars Sobirà. El 2015 també va créixer Ada, potser pel magnetisme d'Ada Colau, escollida al maig alcaldessa de Barcelona.

Des que el registre civil admet els diminutius i les abreviacions, també s’han posat de moda noms com Lola, Quim o Pep. Per contra, el referent original –Dolors, Joaquim o Josep– cada cop es posa menys.

Cau el nombre de naixements

Menys dones en edat fèrtil

En general, el 2015 va caure el nombre de noms posats perquè van baixar els naixements. En total es van registrar 70.138 naixements, un 2% menys que el 2014. El descens ve motivat per la disminució del nombre de dones en edat fèrtil, ja que el nombre mitjà de fills per dona (1,39) és lleugerament superior al del 2014. L'edat mitjana d'accés a la maternitat (31,9 anys) s'ha endarrerit un any des del 2005 pel descens de la fecunditat de les dones joves i per l'augment de la fecunditat de les dones de 35 anys i més.

La corba de naixements va anar caient a Catalunya des del 1975 fins a tocar fons el 1995. Amb les onades migratòries es va disparar fins al 2008, quan va tornar a retrocedir per la crisi. El 2016 es calcula que per primer cop hi haurà més defuncions que naixements. Segons els càlculs de l'Idescat, la pèrdua de població pot tenir continuïtat fins a ben entrada la tercera dècada d'aquest segle.

Noms de la població vs. noms dels nadons

Montserrats i Jordis, de baixa

És curiós comparar el rànquing anual dels noms més posats amb el dels noms de la població en general. La dita dels "Joans, Joseps i ases" continuarà sent certa uns quants anys més. A Catalunya hi ha 107.564 homes que es diuen José i 44.171, Josep –val a dir que durant el franquisme era obligat registrar el nom en castellà–, i continua sent el nom més freqüent. Els Joans són un pèl més lluny –73.636 Juan i 45.800 Joan–. Però el 'sorpasso' és proper: els Marcs ja ocupen la 15a posició entre els nois. Proporcionalment, la majoria de Joans i Joseps són nascuts abans dels anys 60. Com les Maries. Les Montserrats van estar de moda els 60 i 70, i els Jordis, entre els 70 i els 90. El tòpic dels Jordis i les Montserrats com a nom diferenciador amb la resta de l'Estat segueix sent vàlid. Les Montserrats ocupen el segon lloc darrere de les Maries. Per damunt dels Jordis hi ha José, Antonio, Francisco i Manuel.

La tria del nom esdevé "un acte que ens referma en la pertinença a un grup i no a un altre", explica l'expert Francesc Calafell. No té la mateixa connotació dir-se Borja que dir-se Jennifer. Posar Jordi o Montserrat als fills era abans una manera d’expressar un sentiment de pertinença a Catalunya. Ara, sobretot en el cas dels nens, les famílies prefereixen fer-ho amb noms medievals com Martí o Arnau.

En l'estudi 'Els noms dels catalans del segle XXI', el seu autor, Francesc Calafellels noms de Guillem, Ramon o Berenguer han presentat històricament cicles d’ascensió i caiguda des de la Baixa Edat Mitjana fins al segle XIX. Les modes llavors duraven entre 200 i 500 anys. En aquesta societat canviant, però, els noms es posen i passen de moda en un cicle d’una o dues dècades.

L'origen medieval

Joan, Pere, Maria o Margarida

Al segle XVI són molt habituals noms com Joan, Pere, Miquel, Antoni, Francesc o Jaume, al costat d’altres que havien desaparegut però que han tornat a renéixer els últims anys, com Guerau, Bartomeu, Jeroni i, sobretot, Guillem. Més tardanament apareixen amb molta força els noms de Josep, Salvador, Pau, Benet, Domènec o Ramon. Al llarg del segle XVIII es posen noms com Magí, Onofre, Ferriol, Llàtzer, Eloi, Genís, Roc o Montserrat, algun dels quals ha caigut actualment en desús. Montserrat era un nom masculí –hi havia alguna Montserrada femenina–, i l’ara omnipresent Jordi és un nom gairebé desconegut fins ben entrat el segle XVIII.

Pel que fa a noms femenins, predominaven els noms de Maria –en múltiples variants compostes–, Margarida, Isabel, Magdalena, Anna, Teresa, Caterina o Francesca. Com a noms més inusuals: Casilda, Matilde, Arcàngela, Agnès, Elionor i Martina. Alguns estudis comarcals assenyalen la pèrdua progressiva de noms que a l’Edat Mitjana havien estat majoritaris: és el cas de Bernat, Aimeric, Berenguer, Jofre o Vidal, i en el cas femení, de noms com Elisabet, Guillema, Brunisenda, Ermessenda, Alamanda, Elisenda, Sibil·la, Violant, Antiga, Dolça o Cecília. També alguns d'aquests noms han reaparegut. Vegeu el reportagte del 'Criatures'.

Diversitat geogràfica

El pes de la immigració

Hi ha noms que queden estigmatitzats i es deixen de posar, com el cas de Jennifer, Jèssica o Vanessa, força populars a finals dels 90. Kevin l'any 97 tenia més inscrits que noms tradicionals com Enric, Lluís o Pere. Ara ha caigut en desgràcia. Altres noms de procedència estrangera, però, projecten una imatge ben diferent. Èric és el sisè nom de nen més posat.

Els noms dels catalans del segle XXI també reflecteixen els fluxos migratoris. La corba de tendència del nom Mohamed és clavada a la del saldo migratori dels últims anys a Catalunya. Rayan, Fàtima o Aya també segueixen una corba similar. Mohamed ocupa el lloc 39è en el rànquing de noms de nen. Jordi és el 24è. A l'Alt Empordà, Amir o Yasmin es troben a dalt de tot del rànquing.

L'efecte local

Hi ha noms clarament associats al territori, com Tura, a Olot; Gil, a Osona, o Vinyet, a Sitges. El mapa dels noms més posats a cada comarca no és uniforme. Aquesta diversitat es nota especialment en el mapa dels noms de nena, on en els últims anys hi ha hagut molta competència al capdavant del rànquing. Adam és el més posat a l'Alt Empordà, Maria, a l'Alt Penedès o Carla, al Berguedà. També són freqüents els topònims o santuaris locals. Augmenten les nenes amb el nom d'Urgell, Brugués o Bruguers, Queralt, Vinyet, Farners o Tuixén.

La influència de la religió

Ja no es posa el nom del patró

A molts pobles abans era habitual posar el nom del patró a un dels fills. La tradició s’està perdent. A Girona, Narcís cada cop es posa menys. El mateix passa a Barcelona amb les Mercès i les Eulàlies; a Vic, amb els Miquels; a Terrassa, amb els Cristòfols/Cristòfors i Valentins, i a Mataró, amb les Julianes. Sitges i les Vinyets, amb un lleuger increment, són l'excepció. La dada prové del registre de noms de la població de l’Idescat, que mostra quantes persones hi ha ara mateix que es diuen d’una manera determinada. Per valorar la reducció, cal tenir en compte l’esperança de vida. Com més enrere, més probabilitats que les persones inscrites amb aquell nom ja no siguin vives.