La universitat és plena de romàntics

Les carreres més demanades no es corresponen amb les més ben pagades ni amb les que permeten trobar feina abans

A les facultats de medicina, des de fa anys, els estudiants s’organitzen per prendre apunts amb un sistema col·laboratiu perfectament reglamentat. Un pren nota de les explicacions del professor amb ordinador, un altre ho revisa a casa amb la gravació d’àudio i, al cap d’uns dies, el material queda penjat al núvol, accessible per a tot el grup. Finalment, un tercer estudiant n’imprimeix còpies i gestiona el pot comú. Cada alumne posa 5 euros per tenir els apunts enquadernats, impecables, a final de curs. Se’n diuen comissions d’apunts, amb un prenapunts, un comissionat i un tresorer per a cada assignatura, i són una mostra de la duresa dels estudis de medicina i de la dedicació i el treball conjunt que demostren els seus estudiants per sortir-se’n.

Medicina encapçala el rànquing de les carreres amb més demanda. L’any passat 4.250 alumnes la van triar en primera opció, segons les dades de l’ Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Tot i el sacrifici que suposa -per la llargada del grau, amb el MIR inclòs, per les moltes hores d’estudi i per la duresa del mateix ofici de metge-, centenars de joves continuen demanant medicina en primera opció. La vocació de metge tira. Com el dret, l’arquitectura o el periodisme. Arquitectura, tot i la punxada de la bombolla immobiliària i de la caiguda en picat de l’obra pública, continua figurant en el rànquing de les 15 carreres més demanades (ocupa el lloc 14, amb 745 catalans que el 2015 la van demanar en primera opció).

¿I la crisi? ¿I l’atur imparable dels últims anys? ¿I l’èxode de milers de graduats per buscar feina a fora? La universitat continua plena de joves romàntics que trien la carrera més en funció de la seva vocació que pel sou que cobraran si troben feina. “Penso que la dimensió vocacional és molt important, els estudiants han d’estudiar el que els agradi”, assegura Josep Joan Moreso, president de l’AQU. “Si ets un bon estudiant no tindràs problemes. Si no ho ets tant, cal tenir més en compte les notes de tall. Llavors, en aquest cas, potser caldria adequar les preferències a les possibilitats”, afegeix.

Aquesta setmana arrenca el procés de preinscripció universitària. La nota de tall dels anys anteriors, les opcions reals que tindrà cada alumne d’accedir als estudis en funció del seu expedient acadèmic, és el que més pesa a l’hora de triar la primera opció. L’any passat, dels 4.000 joves que volien ser metges, només van poder estudiar la carrera uns 900, que són les places que ofereix el sistema universitari. És per això que la nota de tall de medicina és alta. Perquè hi ha molta demanda i una oferta moderada. Les notes de tall més altes són ara mateix per accedir a diversos dobles graus: una oferta molt reduïda de places per a joves que volen estudiar dos títols de cop. Carreres dos per un, reservades per als millors.

Medicina no és la carrera més ben pagada, però sí que dóna garanties de trobar feina gairebé segura al sistema públic de salut un cop superat el MIR. Els estudiants s’ho guanyen després de moltes hores fent colzes. No passa el mateix a totes les carreres, ni de bon tros. Els arquitectes i els periodistes saben que ara mateix ho tenen molt difícil per trobar feina un cop graduats. El mateix passa amb les humanitats, les germanes pobres de les carreres de lletres. Que la vocació predomina per damunt de la conjuntura laboral ho podem comprovar comparant la llista de les carreres més demanades amb les que serveixen per cobrar un sou millor o les que permeten trobar feina abans.

Un terç dels graduats en organització industrial cobren més de 40.000 euros. I un de cada cinc del grau d’electrònica, també. En general, les enginyeries tenen molta més sortida professional que les carreres de lletres. Sovint hi ha un desconeixement del conjunt de l’oferta del sistema universitari i de les sortides que ofereix cada un dels graus.

El secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Josep Maria Vilalta, creu que “els alumnes han de tenir la màxima informació possible dels estudis i de les seves sortides d’ocupabilitat”. “Són molt joves i sovint no saben què fer ni estudiar”, remarca.

Falten treballadors amb FP

En l’esforç de transparència que està començant a fer l’administració catalana, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya ha començat a difondre a la seva web una sèrie de rànquings perquè els futurs estudiants puguin tenir molta més informació abans de decidir-se. La setmana passada la patronal Pimec advertia d’unes dades preocupants. Un 44% dels ocupats catalans són universitaris, però les oportunitats que els dóna el mercat laboral català són només un 23% de les feines.

És a dir, hi ha molts universitaris fent feines per sota de la seva qualificació. La proporció és superior que en països de l’entorn. La conclusió és que sobren graduats superiors i falten treballadors amb formació professional.

Més continguts de

Catalunya, radar a radar, multa a multa

Els radars recapten 254 milions en 5 anys

Ara Data publica les multes i els diners ingressats pels 242 radars de les carreteres catalanes

incendis forestals

Per què Catalunya crema

L’oblit dels boscos i una estratègia centrada en l’extinció alimenta els grans incendis forestals

Noms de nadó per a pares indecisos

Noms de nadó per a pares indecisos

Més curts, laics i mediàtics. Rànquings i tendències que expliquen la Catalunya del segle XXI. Així ha evolucionat l’onomàstica

Bicis

Barcelona, revolució bici

L’augment de ciclistes obliga a revisar la convivència amb els cotxes i els vianants

La nova gramàtica del català. Imatge per a l'interactiu columna esquerra

10 coses que passaran a ser correctes amb la nova gramàtica

La 'Gramàtica de la llengua catalana' de l'Institut d'Estudis Catalans completa i actualitza la de Pompeu Fabra, de 1918-1933

fotoHome315

Tots els gols de Leo Messi

Així ha marcat el crac argentí amb el Barça