L'obesitat, l'assignatura pendent d'Espanya als mapes del progrés social

La taxa d’obesitat és la principal assignatura pendent d’Espanya als resultats per països del progrés social de l'any 2016. Es tracta d'una alternativa al PIB per mesurar la riquesa amb un enfocament més global, en què s'inclouen una vuitantena d’indicadors relacionats amb les necessitats bàsiques, el benestar i l'accés a oportunitats.

L’obesitat és un dels indicadors en què obtenen pitjors resultats els països desenvolupats en general, però Espanya, amb un 0,207%, té una taxa pitjor que els països amb un PIB per càpita similar. França i Itàlia tenen taxes d’obesitat inferiors, un 0,195% i un 0,182%, amb un PIB per càpita fins i tot lleugerament superior.

En la taxa d’alfabetització dels adults, el resultat espanyol també és pitjor que el dels països amb un PIB per càpita similar. En canvi, Espanya obté millors resultats que aquests països en medi ambient, en tolerància i inclusió de la immigració i de l'homosexualitat, i en mortalitat en accidents de trànsit.

En l'índex global, en què es combinen tots els indicadors i es calcula una puntuació sobre 100, Espanya aconsegueix millors resultats que els països amb un PIB per càpita similar. En el rànquing de països segons l’índex de progrés social, ocupa la posició 17, amb 85,88 punts. En PIB per càpita, en canvi, retrocedeix set llocs i ocupa la posició 24.

El primer classificat al rànquing del progrés social és Finlàndia, amb 90,09 punts. Juntament amb la resta dels països nòrdics i amb Canadà, també queden entre les primeres posicions països com el Regne Unit o Alemanya. Per contra, els Estats Units queden per sota d’Espanya, en la posició 19, tot i que tenen un PIB per càpita significativament superior.

De l’edició del 2015 de l’índex del progrés social també se n’han difós resultats detallats per regions europees, que han estat demolidors per a Catalunya. Si en PIB és la 58a regió de les 272 en què l’estudi divideix Europa, en l’índex de progrés social queda la 165a. Així, passa d’estar instal·lada en el terç més ric de les regions europees a estar a la meitat baixa del segon terç.

El rànquing l’encapçalen les regions de Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Holanda, i al nivell de Catalunya hi ha àrees de la República Txeca, la Valònia belga, Estònia, Portugal i Eslovènia. Catalunya surt amb una bona puntuació en nutrició i cobertura mèdica bàsica, però es veu penalitzada per criteris com la contaminació de l’aire o la confiança en les institucions.