Què diuen i què no diuen els resultats provisionals del referèndum

Malgrat el que afirma un missatge viral, el Govern no ha difós cap xifra de paperetes requisades

1. Quantes paperetes s’han pogut comptar?

Segons les dades provisionals difoses diumenge a la nit pel conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, entre les paperetes no requisades s’han pogut comptar 2.262.424 vots. Això representa el 42,58% del total del cens, de 5.313.564 electors, però la Generalitat ha evitat mencionar explícitament aquest percentatge per les circumstàncies en què es va desenvolupar la votació.

2. Quantes paperetes falten per comptar?

Segons va detallar diumenge a la nit la Generalitat, aquestes dades corresponen a un percentatge d'aproximadament el 95% del vot escrutat. Turull també va mencionar diumenge que faltava comptar aproximadament 15.000 vots. Posteriorment el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha recordat que també falta comptar el vot exterior.

3. Quants col·legis no van poder votar amb normalitat?

Diumenge a la nit Turull va explicar que al voltant de 400 col·legis electorals no van poder votar amb normalitat, però en el document més complet publicat per la Generalitat fins a aquest dijous hi consta que els resultats provisionals corresponen a 2.243 col·legis, només 72 menys que els 2.315 previstos inicialment.

Segons va detallar dimecres el grup d'acadèmics i professionals encarregats del seguiment del referèndum, d'aquests 2.315 col·legis previstos n’hi va haver 2.162 que van obrir i 153 que no ho van poder fer. Al llarg del dia els Mossos d’Esquadra van clausurar al voltant de 160 col·legis, i la Policia Nacional i la Guàrdia Civil al voltant de 90. Sumant els col·legis que no van arribar a obrir i els clausurats pels diferents cossos policials s’arriba a la xifra de 400 que dona el Govern.

4. Quants electors corresponen als col·legis que no van poder votar amb normalitat?

Segons va informar el mateix diumenge a la nit la Generalitat, hi havia uns 770.000 electors censats als 400 col·legis que no van poder votar amb normalitat. D’aquests 770.000 electors, molts podrien haver-se quedat sense votar i d'altres podrien haver votat al seu col·legi abans de la intervenció policial i que les seves paperetes fossin requisades i no es poguessin comptar.

D’altres, però, podrien haver votat al seu col·legi abans de la intervenció policial i que, amagant les urnes, les seves paperetes es conservessin i sí que es poguessin comptar. D’altres podrien haver votat al seu col·legi un cop reobert després de la intervenció policial, i que les seves paperetes també es poguessin comptar. I d’altres podrien haver votat en un altre col·legi gràcies al cens universal.

5. Quants votants es van registrar en total i quantes paperetes van ser requisades?

Un missatge viral afirma que el nombre de votants registrats va ser de 3.032.424 en total, perquè als 2.262.424 vots comptats hi suma 770.000 vots requisats, i afegeix que això significa una participació del 56,75% del cens.

El percentatge correcte de 3.032.424 vots respecte al cens de 5.313.564 electors seria d'un 57,07%, però més enllà d’aquest detall, aquests càlculs no són vàlids perquè parteixen d’una confusió. La Generalitat no ha difós cap xifra de votants registrats en total ni de paperetes que van ser requisades i no es van poder comptar. Com s’explica en el punt anterior, la xifra de 770.000 va ser difosa per la Generalitat però correspon a un concepte diferent.

6. Quina seria la participació descomptant del cens els electors que no van votar amb normalitat?

Els 2.262.424 vots que s’han pogut comptar suposarien una participació del 49,79% si es descomptés del cens inicial, de 5.313.564 electors, els 770.000 que no van poder votar al seu col·legi amb normalitat, cosa que hi deixaria 4.543.564 electors. Aquests càlculs, però, tampoc són vàlids perquè dins dels 2.262.424 vots comptats hi ha una part d’aquests 770.000 electors.

7. Quina hauria sigut la participació en circumstàncies normals?

En la tercera i última onada de l'enquesta de l'ARA sobre el referèndum, feta entre el 12 i el 15 de setembre, el 51% dels enquestats van respondre que segur que anirien a votar i el 9,2% que possiblement anirien a votar. La suma de les dues respostes dona com a resultat un 60,2%. Altres enquestes publicades per altres mitjans també constataven una intenció de participar d’aproximadament el 60% dels catalans.

8. Quina participació calia perquè fos vàlid el resultat?

La llei del referèndum d'autodeterminació aprovada pel Parlament no establia cap llindar amb una participació mínima perquè es pogués considerar vàlid el resultat. En els últims referèndums celebrats a Catalunya, el de la Constitució Europea del 2005 i el de la reforma de l'Estatut del 2006, tampoc hi havia cap llindar establert i els percentatges van ser del 41% i el 49,4%, respectivament.

9. Per què els resultats difosos per la Generalitat sumen un 100,88%?

En els resultats globals per a Catalunya que va difondre diumenge la Generalitat, el percentatge del ‘sí’ és del 90,09%, el del ‘no’ és del 7,87%, el de vots en blanc és del 2,03% i el de vots nuls és del 0,89%. Com han destacat diversos mitjans de comunicació estatals, aquestes quatre xifres sumen un 100,88%, però aquest càlcul està basat en un error.

En qualsevol convocatòria electoral, el percentatge de cadascuna de les opcions i dels vots en blanc es calcula respecte al total de vots vàlids. El percentatge de vots nuls, que com el seu nom indica no són vots vàlids, va al marge dels altres perquè es calcula respecte el total de vots, incloent els vots vàlids i els que no ho són.

10. Per què el ‘sí’, el ‘no’ i el blanc sumen el 99,99% o el 100,01%?

En els resultats per a Catalunya, el 90,09% de 'sí', el 7,87% de 'no' i el 2,03% del vot en blanc sumen el 99,99%, mentre que en alguns resultats per territoris la suma és del 100,01%. En aquest cas, la imprecisió es deu al fet que cadascun dels percentatges està arrodonit amb dos decimals de manera individual, sense cap correcció.

En el cas del conjunt de Catalunya, amb tres decimals, els percentatges serien d’un 90,093% per al ‘sí’, un 7,874% per al ‘no’ i un 2,033% per al vot en blanc. Així doncs, perquè amb dos decimals la suma arribés al 100%, s’hauria de corregir a l’alça el ‘no’, que passaria d'un 7,87% a un 7,88%, perquè és el que té el tercer decimal més alt.

Més vots a la Catalunya Central i menys a Tarragona i Barcelona: mapes dels resultats de l'1-O al territori

Etiquetes

Més continguts de

Catalunya, radar a radar, multa a multa

Els radars recapten 254 milions en 5 anys

Ara Data publica les multes i els diners ingressats pels 242 radars de les carreteres catalanes

incendis forestals

Per què Catalunya crema

L’oblit dels boscos i una estratègia centrada en l’extinció alimenta els grans incendis forestals

Noms de nadó per a pares indecisos

Noms de nadó per a pares indecisos

Més curts, laics i mediàtics. Rànquings i tendències que expliquen la Catalunya del segle XXI. Així ha evolucionat l’onomàstica

Bicis

Barcelona, revolució bici

L’augment de ciclistes obliga a revisar la convivència amb els cotxes i els vianants

La nova gramàtica del català. Imatge per a l'interactiu columna esquerra

10 coses que passaran a ser correctes amb la nova gramàtica

La 'Gramàtica de la llengua catalana' de l'Institut d'Estudis Catalans completa i actualitza la de Pompeu Fabra, de 1918-1933

fotoHome315

Tots els gols de Leo Messi

Així ha marcat el crac argentí amb el Barça