"Us estimo" i "ho sento", el més repetit en les últimes paraules dels condemnats a mort

Barcelona'I love you' ("us estimo") i 'I am sorry' ("ho sento") són les dues frases que més es repeteixen en les últimes paraules dels 542 condemnats a mort que l'estat de Texas ha executat des del 1976, quan el Tribunal Suprem dels Estats Units va recuperar la pena de mort, i que recull la base de dades del departament de Justícia Criminal de l'estat.

També s'hi repeteixen sovint expressions com 'thank you for' ("gràcies per"), 'I am ready' ("estic a punt") o 'the victim's family' ("la família de la víctima"). Conscients que són a punt de morir, molts condemnats a mort aprofiten els seus últims minuts per redimir-se i donar les últimes explicacions, i expressen el desig d'aconseguir el perdó de les famílies de les víctimes.

Per paraules, 'love' ("estimar" o "amor") és el mot que més es repeteix, seguit de 'family' ("família", que els executats utilitzen per referir-se a la seva família i també a la família de les víctimes) i 'sorry' ("ho sento" o "perdó"). Paraules tendres que sorprenen quan les diuen homes i dones que han sigut condemnats per assassinat.

A banda de les paraules que expressen afecte o penediment, també són molt repetides paraules com 'God' ("Déu") i 'hope' ("espero" o "esperança"). De les 100 paraules més repetides, la majoria es dirigeixen als seus familiars. Sovint els donen les gràcies i els diuen que no pateixin per ells perquè aniran a un lloc millor.

La majoria pronuncien menys de 100 paraules

Dels 542 executats a Texas, que té la xifra més alta que cap altre estat, un centenar no han fet cap declaració final. Entre els que no han pronunciat ni una paraula hi ha, per exemple, Suzanne Basso, una dona que va ser condemnada per estafar i assassinar un home discapacitat després d'haver-se casat amb ell. El discurs més curt ha sigut d'una sola paraula: 'peace' ("pau"). El va pronunciar el 1994 Freddie Webb, un noi negre executat als 33 anys després de 8 anys d'espera.

La majoria de declaracions finals són de menys de 100 paraules. La més llarga, amb 1.278 paraules, és la de Gary Graham, un noi negre executat als 39 anys, que va voler deixar clar que s'estava matant a un home innocent i va denunciar la persecució dels negres a Amèrica. Va esmentar Malcom X i Martin Luther King per evocar la lluita pels drets dels negres, i va voler que els assistents a l'acte recordessin la seva mort com un motiu més per seguir lluitant. Graham també va recordar que el seu nom real era Shaka Sankofa i va demanar que aparegués així a la seva tomba. Gary Graham, o Shaka Sankofa, va morir el 2000 després de gairebé dues dècades d'espera.

Més blancs que negres entre els executats

Els negres no són majoria entre els executats a les presons texanes. Dels 542 executats des del 1976, el 44,5% són blancs i el 36,3% negres. Els hispans són un 18,8%. En els últims anys, però, la diferència entre blancs i negres s'ha anat escurçant. Mentre que en la dècada dels noranta els executats blancs van ser una trentena més que els negres, en les dècades del 2000 i el 2010 van ser només tres més.

De mitjana, des del 1976, hi ha hagut 15,5 execucions cada any. L'any 2000, però, la xifra es va enfilar fins a les 40. En conjunt, la dècada del 2000 és la que concentra el volum de presos executats més gran. Durant aquells 10 anys van morir 248 condemnats, tots homes excepte Betty Beets, una reclusa de 62 anys condemnada a mort per haver matat i enterrat al jardí de casa dos dels seus cinc marits. En total, des del 1976, l'estat de Texas ha executat només 6 dones.