GESTIÓ PÚBLICA
Portada 30/03/2015

Salom corregeix Bauzá i diu que el Govern li deu 180 milions i no 80

El president no té en compte les bestretes de finançament compromeses però, malgrat tot, la presidenta confia que tot quedarà a zero abans d'eleccions

Q. Torres
2 min
Bauzá i Salom, a la seu del Consell de Mallorca / M.À. CAÑELLAS

PalmaEl deute del Govern amb el Consell de Mallorca no és de 80 milions, com va dir dissabte el president José Ramón Bauzá, sinó de 180 milions d'euros. Aquests són, almanco, els comptes que fa el Consell i que ha donat públicament aquest dilluns la presidenta de la institució, Maria Salom. La diferència és que el Govern no té en compte el deute per les bestretes de finançament que s'havien compromès i no s'han pagat i que pugen a uns cent milions d'euros.

Bauzá, precisament en l'acte de presentació de Salom com a candidata que es va fer dissabte a Santa Maria, va afirmar que el deute del Govern amb el Consell havia passat dels 240 milions de 2011 als 80 actuals i havia reiterat el compromís, assumit diverses vegades per l'Executiu, que “al final de la legislatura el deute serà història”. Salom, en canvi, ha aprofitat una compareixença per fer balanç de l'execució pressupostària per rectificar les xifres donades pel president i ha dit que l'any 2011 el deute era de 220 milions i ara és de 180 milions. Malgrat que en quatre anys només s'ha reduït 40 milions, Salom ha volgut confiar que ara, amb només dos mesos per davant, el Govern complirà el seu compromís i deixarà a zero el deute amb la institució abans de les eleccions del 24 de maig.

La presidenta ha detallat que durant l'any passat el Consell va rebre 228 milions d'euros del Govern balear i només entre gener i febrer d'enguany han arribat 49,4 milions d'ingressos de l'Executiu. Segons la presidenta, en els quatre anys de mandat, les aportacions de l'administració autonòmica han arribat als 695,2 milions d'euros. El Govern és, seguit per l'administració de l'Estat, la principal font de finançament del Consell, una administració que gairebé no té ingressos propis. La situació, però, s'ha modificat amb la Llei de finançament dels consells, segons ha destacat Salom, que atorga una major estabilitat a les institucions insulars pel que fa al finançament.

Precisament abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Govern havia acordat amb els consells una millora del seu finançament a través de bestretes anuals que anaven a compte del futur marc de finançament, unes bestretes que en els darrers anys compromesos no s'haurien pagat i que provoquen la diferència comptable: el Consell les té en compte a l'hora de calcular el deute pendent de cobrar, mentre que el Govern no les hi suma. S'entén, per tant, que quan el Govern es compromet a deixar a zero el deute amb el Consell no s'està referint al pagament de les bestretes i no és agosarat pensar que, si l'Executiu complís el seu compromís, pagaria 80 milions al Consell abans de les eleccions, però encara n'hi deuria cent més, sempre segons els càlculs de la institució insular.

stats