Així (i aquí) es gasta els diners l’elit espanyola

MadridEl carrer Ortega y Gasset de Madrid és la Meca del luxe a Espanya. És l’autèntica milla d’or de les botigues cares, per sobre del carrer Serrano, amb el qual fa cantonada, i on es barregen les botigues fastuoses amb les de les grans cadenes de moda, de preus més assequibles. L’epicentre comercial del luxe espanyol està ubicat a poca distància dels grans centres de poder d’Espanya. A 700 metres en línia recta hi ha la seu del PP, al carrer Génova. A 800 metres, l’Audiència Nacional, i als petits carrers perpendiculars proliferen les seus de think tanks i fundacions de tota mena, sempre a prop del poder. En el mateix carrer s’alternen les botigues de marques com Gucci, Chanel, Dior o Cartier amb les seus ibèriques de desenes de multinacionals. El barri de Salamanca i el veí passeig de la Castellana és on hi ha, en definitiva, la principal concentració de poder polític i econòmic de l’estat espanyol.

Des d’una de les cantonades d’aquest carrer, davant d’un luxós centre de bellesa, l’Aveda, el Jose neteja sabates. És enllustrador -no li agrada el terme castellà limpiabotas - des de fa 35 anys, i en té 53. Va començar amb 18 i pensa retirar-se fent la mateixa feina. L’apassiona. I ensenya orgullós la seva caixa antiga de llautó, plena de raspalls i pots de betum, i amb dues brillants sabates de mostra. De tant en tant, puja a les oficines. Té una caixa d’enllustrar al Citibank, que té la seu a pocs metres d’on és ara. Així els directius eviten que els netegin les sabates a la vista de tothom. “La gent cada cop té més vergonya. Però els hauria de fer més vergonya anar a les reunions importants amb les sabates brutes que seure aquí”, lamenta.

Al carrer Ortega y Gasset es respira riquesa. “El poder de l’Estat el concentren no més de 300.000 persones, i la majoria viuen en una zona de Madrid”, comenta un polític català que passa molt de temps a la capital espanyola. Així s’explica que la renda per càpita de Madrid superi en més de 4.000 euros la de Catalunya. La comunitat concentra els sous de directius, polítics i alts funcionaris que conformen una autèntica elit espanyola i apugen la mitjana de la riquesa de la comunitat. Fora d’aquestes 300.000 persones, les economies catalana i madrilenya no són tan diferents, i els sous mitjans dels treballadors de base estan a prop.

L’aspecte del carrer no és gaire diferent del de la part alta del passeig de Gràcia. Però, a diferència de Barcelona, on les botigues de luxe fan la majoria de la caixa gràcies als turistes estrangers, aquí la principal font d’ingressos són els clients locals, segons els informes del sector.

Ho confirma l’Álvaro, que treballa a la botiga de Gucci que hi ha a la cantonada entre el carrer Serrano i Ortega y Gasset: “Sobretot són clients locals, tot i que també n’hi ha d’internacionals que venen perquè tenen els seus negocis aquí”. I com es gasten els diners? “Hi ha poderosos i molt poderosos que es deixen fins a 50.000 euros en una visita”. Però tant l’Álvaro com el Jose coincideixen en una cosa: l’ostentació va de baixa. “Els molt poderosos no notaràs mai que ho són”, explica el treballador de Gucci. És per això que el Jose ja és l’únic enllustrador del barri. Quan va començar eren molts, però la resta han tancat per falta de clients. Ell, preocupat, exclama: “Si no volen venir que no vinguin, però que com a mínim s’enllustrin les sabates a casa”.

Els contrastos d’una ciutat desigual que busca el reequilibri

La riquesa del barri de Salamanca no es repeteix de manera homogènia per tota la capital espanyola. En aquest districte, la renda per càpita supera els 26.000 euros, mentre que al més pobre de la ciutat, Puente de Vallecas, no arriba als 16.000. Els habitants d’aquest barri són, per tant, un 62% més rics, i tenen una esperança de vida gairebé dos anys més llarga que els de Vallecas. Aquesta desigualtat preocupa l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, que ha engegat un pla per reequilibrar la ciutat. El consistori ha delimitat els barris amb més urgència d’inversions i ha destinat un fons específic, dotat amb 30 milions d’euros, a inversions en aquestes zones. El pla conté actuacions en l’accés a l’ocupació, en habitatge, en urbanisme, en equipaments públics i en inversió social.