Albert Rivera, president de la Generalitat virtual

BarcelonaActualment es calcula que hi ha 1 milió de catalans que tenen un compte de Twitter i uns 3,5 milions tenen un perfil de Facebook. Els polítics -i els partits- del país s'han adonat que a les xarxes socials hi ha un graner de vots cada cop més gran i s'hi volen acostar, alguns amb més traça que altres. "L'ús polític de les xarxes socials a Catalunya i Espanya és de nivell P3 respecte als Estats Units", afirma Miquel Martín Gamisans, consultor independent de comunicació. En les eleccions al Parlament del 2006, Twitter encara no existia i Facebook tot just estava aterrant a Europa. En les del 2010, després de l'èxit d'Obama el 2008, els partits catalans s'hi van abocar, però massa a les palpentes. No ha sigut fins a la campanya electoral actual que els candidats i els partits han començat a treure més profit d'un mitjà de comunicació que es mou en uns paràmetres oposats als tradicionals.

En la realitat virtual -o paral·lela- de Twitter i Facebook els partits grans amb més vots a les eleccions no són els que tenen més followers -seguidors- a les xarxes socials; els partits petits són els que s'hi mouen millor. "Qui utilitza Twitter com un mitjà de comunicació s'equivoca, és un mitjà entre persones", explica Josep Maria Ganyet, professor de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. "La tendència dels polítics catalans és fer servir aquests mitjans de manera unidireccional, per llançar missatges", comenta Martín Gamisans. Per aquest motiu, els líders a la xarxa són els que interactuen més amb els seus seguidors i els que es gestionen ells mateixos el compte, i no un membre del seu equip de premsa. Així, Oriol Junqueras és el candidat amb més seguidors, seguit per Albert Rivera, Alfons López Tena i Joan Herrera. Els últims són els dels partits més grans, Pere Navarro i Alícia Sánchez-Camacho, per coses com les que van passar al debat televisiu entre candidats d'aquest diumenge, quan els líders del PSC i del PP van estar tuitejant mentre estaven en pantalla, cosa que els resta credibilitat a la xarxa. I Artur Mas és l'únic que no té Twitter. "Trobo bé que Mas no en tingui si no n'ha tingut mai, aquesta eina te l'has de creure abans i després d'unes eleccions", argumenta Ganyet.

El més important és la influència

Per aconseguir que el missatge d'un polític -i de qualsevol que sigui a Twitter- arribi al màxim de gent no és tan important el nombre de seguidors com el grau d'influència a la xarxa, que es mesura a través del nombre de retuits, mencions i respostes i del nombre de llistes a les quals està inclòs. Un dels sistemes més reconeguts per mesurar la influència és el Klout, que dóna una xifra de l'1 al 100, i Albert Rivera és qui el té més alt (80), seguit per Junqueras (71). "Rivera tuiteja en castellà i surt als mitjans espanyols, i així s'entén el seu resultat, però pel que fa a l'ús de Twitter, ell, Junqueras i Herrera són a la Champions", explica Ganyet.

La consultora de comunicació Porter Novelli ha fet un rànquing semblant -amb els mateixos paràmetres d'influència que el Klout- però analitzant només la primera setmana de campanya, i Oriol Junqueras és qui el lidera, amb un 79,7%, seguit de Joan Herrera (77,6%). Albert Rivera abans de la campanya era el tercer de la llista, però s'ha vist superat per Alfons López Tena i Pere Navarro. Porter Novelli també ha analitzat la influència a Facebook, i aquí Junqueras torna a ser el líder, amb el 53% d'interacció, seguit per Sánchez-Camacho (36%) i Albert Rivera (24%).

L'agència de comunicació digital Lewis PR i l'empresa analista de la informació en xarxes socials Hydra 360 han fet un estudi de les emocions que generen els candidats amb els seus missatges a Twitter. El resultat diu que Sánchez Camacho és qui genera més satisfacció, Albert Rivera qui transmet més confiança i Joan Herrera qui provoca més expectativa.

Robots que busquen informació

Miquel Martín Gamisans explica que CiU, PP i PSC fan servir uns potents programes informàtics que monitoritzen totes les piulades que els esmenten. N'obtenen molta informació "per fer propaganda política" i saben com els valoren a la xarxa: "Veuen quan estan més actius els seus seguidors i envien més tuits a aquelles hores, per exemple".