Alemanya lidera el procés d’abandonament nuclear a Europa

MunicDos dies després de la catàstrofe nuclear a Fukushima, des de Berlín, Jürgen Trittin -el llavors president de la fracció d’Els Verds al Bundestag (cambra baixa)- va advertir que cap país del món, tampoc Alemanya, està preparat per fer front a una fusió del nucli d’un reactor. Té raó, va pensar Angela Merkel. L’endemà la cancellera alemanya anunciava un canvi radical en política energètica. Si bé tot just feia mig any el govern de Berlín havia decidit allargar la vida útil de 17 centrals nuclears, ara calia posar en marxa una moratòria per fer-se enrere en aquest pla. Coincidia que en tres estats federals alemanys hi havia convocades eleccions regionals.

Com qui diu de la nit al dia, Alemanya va ser l’únic país del món, més enllà del Japó, que va desactivar 8 reactors arran de la catàstrofe de Fukushima. El 6 de juny del 2011 l’executiu de Merkel va acordar, a més, un abandonament total de l’energia nuclear de manera progressiva fins al 2022. El Bundestag va aprovar l’esborrany de llei amb gran majoria.

El pla de desconnexió de les centrals atòmiques segueix la pauta prevista. Vuit van ser desconnectades el mateix 2011 i el juny de l’any passat es va desconnectar la de Grafenrheinfeld, a Baviera. L’última de les vuit centrals nuclears que estan actives i acabarà el seu funcionament com a molt tard a finals del 2022 és la de Neckarwestheim II, a Baden-Württemberg, també al sud del país. Si bé la regió no tindrà cap central més, durant dècades haurà de fer front als riscos d’un magatzem provisional de deixalles altament radioactives. Per això els contraris a l’energia nuclear a Alemanya exigeixen accelerar el procés d’abandonament de l’energia atòmica.

L’associació alemanya per a la protecció del medi ambient BUND va advertir dimarts passat que els vuit reactors que continuen en funcionament al país no estan lliures de patir un greu accident. A causa de l’envelliment i la falta de renovació de les instal·lacions, augmenta “la possibilitat d’una supercatàstrofe”.

La física Oda Becker, que acaba de presentar un estudi per a BUND sobre les centrals nuclears alemanyes, va denunciar que no s’han fet les urgents proves necessàries de seguretat en les centrals atòmiques alemanyes perquè als explotadors de les instal·lacions els sembla que els costos que hauran d’afrontar són massa elevats, si es té en compte la data de caducitat de l’energia nuclear a Alemanya. “Necessitem per fi un canvi de paradigma: allunyar-nos de la protecció dels explotadors de centrals i prioritzar la protecció de la població”, va dir Becker.

El president de BUND, Hubert Weiger, va advertir també de la necessitat de debatre si calen més magatzems provisionals -i més segurs- per a les deixalles radioactives. I és que l’emmagatzematge de residus en cementiris nuclears definitius “no podrà començar abans del 2050”, va precisar la ministra alemanya de Medi Ambient, Barbara Hendricks.

El govern de Berlín afronta alhora un altre problema: les demandes milionàries que li han interposat les empreses energètiques pels costos de la sortida nuclear. La setmana que ve el Tribunal Constitucional tractarà el cas.

Les explotadores alemanyes d’energia atòmica asseguren que tenen pocs diners per encarregar-se de l’eliminació de deixalles nuclears i del tancament de les centrals. Alemanya ha cobert fins ara previsions per al 83% dels costos (calculats en uns 45.700 milions d’euros) que es poden acumular fins al 2050.

Holanda i la Gran Bretanya tenen més bones condicions per finançar aquests tancaments -dins de la UE-. Segons una anàlisi de la Comissió Europea, França només cobreix el 31% d’aquests costos i Espanya el 29%, mentre que en països com Romania i Eslovènia la provisió és de tot just el 5%. Si bé Alemanya anima la resta d’estats membres a encaminar-se cap a l’abandonament nuclear, Berlín no es pot sentir com a exemple a seguir.

Un procés complicat

Les grans empreses energètiques, com RWE, E.ON, EnBW i Vattenfall, van calcular malament les oportunitats i conseqüències del canvi energètic i a partir d’aquest error han perdut valor. Es parla que poden necessitar uns 38.000 milions per assegurar-se davant els riscos financers de la sortida de l’energia atòmica. Com que aquestes companyies tenen problemes econòmics, a la pràctica haurà de pagar la situació el contribuent alemany.

Això podria haver sigut diferent si el govern de Merkel hagués obligat fa anys les empreses energètiques a fer càlculs més honestos. La crítica apunta que Berlín hauria d’haver insistit perquè aquests proveïdors, quan els bufaven vents favorables, haguessin destinat bona part dels seus guanys a fons externs per fer front a futures despeses en comptes de repartir-se els diners de manera generosa entre accionistes.

La sortida de l’energia nuclear a Alemanya no té marxa enrere. Però tampoc ha estat exempta d’errors ni de debats.