Alexander Jones: “Ningú està preparat per als 2 ºC i anem cap als 4 ºC, i això ja és ciència-ficció”
Entrevista al director de canvi climàtic a l’Organització d’Alimentació i Agricultura de l’ONU (FAO)
BarcelonaSi no aturem el canvi climàtic, el nostre planeta es convertirà en una pel·lícula de Cristopher Nolan, alerta Alexander Jones, agricultor d’origen nord-americà que avui és director de canvi climàtic a l’Organització d’Alimentació i Agricultura de l’ONU (FAO).
Com impacta el canvi climàtic?
L’agricultura necessita predictibilitat i el canvi climàtic està introduint molta impredictibilitat en zones que ja estan ara mateix sota estrès. Algunes zones on es produeixen cereals, com Espanya i Itàlia, per exemple, hauran de deixar de conrear blat i passar a conrear melca, que creix en terra més seca.
Quins països patiran més?
Els que tenen un nivell més baix de resiliència i menys estratègies d’adaptació. Alemanya ha patit aquest any l’estiu amb menys pluja i la pitjor temporada de patates, però ningú ha passat gana perquè el país té tecnologia, ajudes estatals... A Espanya també: si falla una collita poden decidir passar a un altre conreu l’any següent. En canvi, el Sahel, el nord de l’Àfrica, les illes petites en procés de desenvolupament, són països amb pocs mecanismes per afrontar coses d’aquestes. Adaptar-se al canvi climàtic requereix recursos.
¿La pèrdua de producció agrícola serà el principal problema?
L’any passat va augmentar la fam al món en 16 milions de persones: ja són 821 milions. Aquesta gent passa gana no perquè no hi hagi prou menjar al món, sinó perquè no hi tenen accés. Amb tota la producció del 2018 es podria alimentar la població mundial actual, però per començar una tercera part del menjar mundial es malbarata. Només eliminant aquest malbaratament podríem alimentar tothom. No em preocupa la pèrdua de producció, perquè produïm prou i tenim la tecnologia per produir més amb una intensificació dels cultius: el problema és l’accés equitatiu al menjar.
Com es pot alimentar una població creixent i alhora reduir emissions?
La meitat de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de l’agricultura provenen de la ramaderia, sobretot el bestiar boví, i avui ja hi ha tecnologia per reduir en un terç les emissions dels bovins. El problema és veure si els governs estan disposats a posar damunt la taula aquestes polítiques, falta el consens polític per aplicar-ho perquè té costos. Els fertilitzants de nitrogen generen moltes emissions. No es tracta de deixar de fer-los servir, sinó utilitzar-ne menys i de manera més intel·ligent. Els productors de fertilitzants s’hi resistiran perquè hi perden diners.
¿Per això el sector agrícola dels EUA, per exemple, dona suport al negacionisme de Trump?
No tots ho fan, però alguns sí perquè els preocupa qualsevol cosa que comporti costos afegits. El 80% dels beneficis de l’agricultura van a parar als intermediaris, i si els agricultors han d’invertir en tecnologia contra el canvi climàtic han de poder recuperar aquests costos i estar segurs que no perdran el negoci al cap de cinc anys.
S’hi podran adaptar?
Amb 1 ºC més, com tenim ara, pots decidir canviar de cultiu. Ens estem adaptant a l’escenari d’1ºC, crec que ningú està preparat encara per a l’escenari d’una pujada d’1,5 ºC o de 2 ºC, però ja ens encaminem cap als 4 ºc més a finals de segle, i això ja és ciència-ficció. Christopher Noland fa pel·lícules sobre un món amb 4 ºC graus més. Fa realment por. Als EUA els científics del govern han publicat un estudi excel·lent que presenta tots els escenaris possibles, però el meu propi govern nega que existeixi.
¿La resposta a tot plegat és la innovació tecnològica?
El que calen són diners. Els països del tròpic necessiten finançament: l’Acord de París fixa 100.000 milions anuals a partir del 2020 i això s’ha de traduir en tecnologia per a l’adaptació, bona governança, educació, protecció legal. La recerca tecnològica no farà res per si sola, cal ajuda financera. La tecnologia només servirà per fer més rics els rics, i la resta continuarà sent pobra.
