Publicitat
Publicitat

EPIDÈMIA GLOBAL

Anem cap a una societat d’obesos?

Gairebé la meitat dels catalans tenen sobrepès i hi ha el doble de nens obesos en famílies amb ingressos baixos

“Tenim un problema i no és estètic”, sentencia Albert Goday, cap d’endocrinologia de l’Hospital del Mar, que recorda que l’obesitat “és una malaltia”. Gairebé la meitat de la població catalana de 18 a 74 anys té excés de pes (un 34,6% té sobrepès i un 14,7% té obesitat), segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya. L’obesitat va de bracet de moltes altres malalties cròniques. L’excés de pes, el sedentarisme i un consum baix de fruita i verdura són al darrere d’11.351 morts anuals a Catalunya. “Podem parlar clarament d’epidèmia”, alerta Joan Pujol, especialista en cirurgia de l’obesitat. I és una epidèmia mundial. Segons l’OMS, 223 milions d’infants en edat escolar tenen excés de pes. Si es manté la tendència actual, la xifra pot arribar a 268 milions l’any 2025. La bona notícia és que a Catalunya la prevalença de l’excés de pes s’ha estabilitzat. ¿Però com hem arribat fins aquí? Les causes són múltiples: des d’una alimentació poc sana fins a una vida sedentària, passant per causes econòmiques i culturals, així com predisposició genètica. “Hi intervenen molts factors i per això és tan difícil prevenir-la”, diu Pujol.

Malnutrició per excés

Vivim en un entorn que predisposa a menjar malament

Hi ha malnutrició per defecte i malnutrició per excés. “Si als països del Tercer Món és per defecte, aquí és per excés o per consum inadequat”, alerta Nancy Babio, presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya. “Vivim en un entorn obesogènic, que hi predisposa, perquè és més barat menjar de manera insana que sana”, apunta Albert Goday. La fruita és més cara que la brioixeria. “El mercat ha evolucionat de tal manera que cada cop és més fàcil accedir a aliments processats i els de preu més baix són també els que tenen un contingut més elevat de sucre i greixos”, argumenta Gemma Salvador, nutricionista de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Causes socials

L’obesitat també és un indicador de pobresa i de nivell educatiu

La classe social, el lloc on vius, el nivell educatiu i l’entorn influeixen en la nostra salut. I el pes no se n’escapa. L’obesitat és també un indicador de pobresa. “El percentatge d’obesitat té un gradient social molt important”, diu Salvador. Les dades ho demostren. Les xifres d’obesitat infantil són el doble en classes baixes (15,9%) que en la classe mitjana-alta (8%). També és una qüestió d’accés a la informació. Per això està molt vinculat al nivell educatiu del responsable del nucli familiar. La prevalença de l’excés de pes és més elevada en les persones de classes menys afavorides i en persones amb estudis primaris o sense estudis. L’educació alimentària també és educació. Els nens fan el que veuen. I per incrementar el consum de fruita, verdura i llegums cal tenir la nevera plena d’aliments sans i deixar de banda els processats. “Els adults estan obligats a canviar hàbits dietètics per donar exemple. Així també ensenyes a menjar bé als fills i els nets”, diu Goday.

Sedentarisme

L’obesitat no es pot separar de la falta d’activitat física

L’entorn afavoreix l’elevat consum d’aliments processats i també el sedentarisme. “Si no t’hi esforces, cada cop necessites bellugar-te menys per fer el mateix”, argumenta Gemma Salvador, que insisteix que tota la culpa no recau en l’alimentació.Fins a 3.357 morts anuals a Catalunya es relacionen amb el sedentarisme, un 5,5% de la mortalitat total, i un 4,8% addicional es vinculen amb problemes de salut relacionats, com l’excés de pes. “Qualsevol programa que es plantegi la prevenció i el tractament de l’obesitat no pot separar la millora de la qualitat alimentària de l’increment de l’activitat física”, destaca Salvador. Tot i que la prevalença de l’activitat física ha augmentat i la gent fa un esforç per fer exercici reglat al gimnàs, l’activitat física quotidiana, com anar caminant a la feina i pujar escales, va de baixa. A més, les persones amb poc poder adquisitiu tenen més malalties cròniques i més obesitat associades a un baix nivell d’activitat física. I es calcula que practicar un mínim de 30 minuts d’activitat física moderada cinc cops per setmana redueix a la meitat el risc de patir obesitat, entre moltes malalties més.

En el cas dels nens, el joc actiu s’ha substituït per l’oci sedentari. Quatre de cada deu infants de 3 a 14 anys passen de mitjana dues o més hores cada dia mirant una pantalla i aquest estil d’oci és més freqüent entre els nens de classe social més desfavorida i amb un dels progenitors sense estudis, segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya.

Dieta mediterrània

Menys del 20% menja les cinc racions de fruita i verdura

Tot i que les dades diuen que el 70,8% de la població fa un seguiment adequat de la dieta mediterrània, cal preguntar-se com és aquesta alimentació actualment. “En els últims 40 anys la dieta mediterrània s’ha tornat més salada, més dolça i més energètica”, explica Nancy Babio. I també més carnívora. Només un 4,9% dels infants de 6 a 14 anys mengen les cinc racions de fruita i verdura recomanades, una xifra que augmenta fins al 18,8% en el cas dels adults. Entre la gent gran és on més adherència hi ha a l’alimentació mediterrània, que es basa en un 60% en productes d’origen vegetal.

Malalties

L’obesitat està associada a múltiples malalties cròniques

L’excés de pes i especialment l’obesitat no és un problema estètic. L’obesitat està associada a múltiples malalties cròniques: diabetis de tipus 2, hipertensió, malalties cardiovasculars, de l’aparell locomotor, apnees de son, depressió o més risc de patir els càncers més freqüents. L’alimentació té un efecte protector. Es calcula que fins al 50% dels càncers, el 80% de les malalties cardiovasculars, el 70% dels vessaments cerebrals i el 90% de les diabetis de tipus 2 es poden prevenir amb hàbits saludables, entre els quals una alimentació rica en fruita i verdura. “Els nens obesos seran els obesos adults de demà i ara podem dir que serà el primer cop que els nostres fills tenen més risc de malalties cròniques”, alerta Nancy Babio. L’abordatge de l’obesitat en adults suposa també una important despesa sanitària perquè es vincula a més prevalença de malalties cròniques.

Com lluitar-hi

Salut implementarà dues noves eines per combatre l’obesitat

S’han fet campanyes informatives i educatives per combatre l’obesitat, com el Pla Integral de Promoció de l’Activitat Física i l’Alimentació Saludable (PAAS). També s’han millorat els menús escolars -reduint-hi els fregits, per exemple- i s’han implementat mesures dissuasives com la taxa sobre les begudes ensucrades. I aquesta tardor es posaran en marxa dues eines més.

D’una banda, s’activarà un protocol de prevenció, detecció i tractament de l’obesitat infantil a Catalunya, en què participen diversos professionals. El primer esglaó d’atenció seran els equips de pediatria de l’atenció primària, però també hi haurà un equip especialitzat format per un pediatre, un nutricionista i un assessor en activitat física, així com suport psicològic. D’altra banda, a partir del setembre s’implementarà progressivament a tot el territori el programa de pacient expert en obesitat per potenciar un canvi d’hàbits entre iguals. “No substitueix el metge ni la infermera, però aprens d’una persona que ha passat pel mateix que tu”, explica Assumpció González, cap del programa de pacient expert de Catalunya.

La cirurgia de reducció de l’estómac és l’últim recurs. “S’intervé només quan fracassa el tractament mèdic perquè algunes persones, tot i fer les coses bé, no assoleixen els objectius”, diu Goday. Tot i que és una operació cada cop més segura, té riscos i limitacions. “No es pot entrar a quiròfan sense haver provat abans altres mecanismes per reduir pes: des del menys invasiu fins al més invasiu”, conclou Joan Pujol.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT