Agressors sexuals que aprofiten nits de festa

BarcelonaLa violència sexual és una de les formes més freqüents de violència contra les dones. “Les dones d’entre 15 i 44 anys tenen més risc de ser maltractades o violades que de patir càncer, accidents de trànsit, una guerra o violència”, sosté Belén Gallo, metge forense de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya.

A l’Hospital Clínic, centre de referència en l’atenció de dones víctimes d’agressió sexual, el nombre d’ateses ha anat augmentant. La Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere del Clínic va atendre l’any passat 278 víctimes d’agressions sexuals, el 90% dones, la majoria amb edats entre 18 i 25 anys. I crida l’atenció que la meitat, un 54%, eren estrangeres. “Moltes de les agressions sexuals es produeixen en turistes o estudiants d’intercanvi, i per això hem establert coordinació amb els consolats, sobretot el dels EUA i la Gran Bretanya”, explica Ferran Céspedes, treballador social de l’Hospital Clínic. Un cas que encaixa amb aquest perfil: el d’una anglesa de 19 anys que una matinada de finals d’agost va explicar als Mossos que dos homes l’havien duta a la força a la platja de Blanes i l’havien violada.

Al Clínic han detectat que moltes agressions es produeixen en entorns d’oci i sobre persones molt joves. A l’estiu les xifres es disparen: als Mossos els consten 202 denúncies d’agressions i abusos sexuals el juliol passat i 186 a l’agost. Al gener i al febrer, per exemple, en van rebre 134 i 138, respectivament. “Quan estem de guàrdia per Sant Joan, a final de curs o les nits de cap de setmana ja sabem que una gran part de l’atenció que farem a urgències serà de noies agredides sexualment”, diu la ginecòloga Maria Àngels Martínez. A vegades les víctimes venen uns dies més tard, després de parlar-ne amb algú. I això és una dificultat afegida per detenir els agressors. “Ens interessa que no es dutxin, que no es canviïn de roba i que no triguin a venir per poder agafar mostres”, afegeix Martínez.

L’Anna -nom fictici-, de 32 anys, va acudir al servei d’Urgències del Clínic l’endemà de patir una violació quan en va parlar amb una companya de feina que li va aconsellar denunciar-ho. Els agressors havien sigut dos companys de feina que la van convidar a cerveses. L’Anna sospita que li van posar alguna cosa a la beguda. Va perdre la consciència i es va despertar pel dolor durant l’agressió. L’endemà es va adonar del que havia passat. Després de denunciar-ho, va arribar “en xoc” al Clínic. “És molt dur, se’t trenca tot per dins”, reconeix.

En el 53% de les agressions sexuals hi havia hagut consum d’alcohol i en un 5% més, alcohol i altres drogues. A més, en un 25% dels casos hi havia sospita de submissió química. “L’alcohol consumit en altes dosis ja produeix una submissió química, no calen drogues estranyes”, argumenta Manel Santiñà, president de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere de l’Hospital Clínic. El perfil de dones que atenen al Clínic és el “d’una noia jove, en un context de festa, i que té la voluntat disminuïda per l’alcohol i els agressors aprofiten la situació vulnerable per agredir-la”, assegura Àgata León, metge especialista del servei de malalties infeccioses. Aquest juliol dues russes de 18 anys van explicar als Mossos que l’home a qui llogaven l’habitació en un pis de Calella, allà mateix i aprofitant que estaven begudes, n’havia violat una i ho havia intentat amb l’altra.

Les agressions passen més sovint en domicilis que en llocs públics. “L’agressor s’endú la víctima i aquesta no recorda res, es desperta a casa d’algú o amb un desconegut al costat i no sap què ha passat”, afegeix León. A la Maria -nom fictici-, de 32 anys, la va violar el cosí d’un amic seu. Abans l’havien emborratxat. L’agressor vivia a l’estranger i l’endemà de denunciar-lo agafava un vol. Ho va comunicar als Mossos però no el van detenir. “Em van dir que no hi podien fer res”, explica. “Per a la policia potser és una cosa quotidiana, però per a la víctima és una cosa única que et trenca i no vaig rebre un tracte empàtic”, diu.

El culpable és sempre l’agressor i no l’alcohol. “Totes dues parts consumeixen alcohol. Per una banda hi ha desinhibició i, per l’altra, pèrdua de control”, diu León. En aquest sentit, la ginecòloga Maria Àngels Martínez insisteix que cal una reflexió social al voltant del consum d’alcohol. “La persona que ha begut no està capacitada per fer res. Quan algú ha begut se l’ha de portar a casa”, afirma.

Al darrere també hi ha una concepció patriarcal de la societat. “Els patrons masclistes o els valors que la societat fomenta influeixen en la conducta. Determinats programes de televisió, per exemple, afavoreixen aquests patrons de conducta masclista”, raona Santiñà.

Seqüeles psicològiques

Les víctimes d’agressions sexuals també reben atenció psicològica. “Un 50% de les dones que atenem presentaran trastorn d’estrès agut, patiran símptomes de reexperimentació de l’agressió i flashbacks, evitaran situacions que els recordin l’agressió, estaran nervioses, inquietes i poden arribar a tenir crisis d’ansietat”, explica Lluïsa García-Esteve, coordinadora del Programa de prevenció i tractament de les seqüeles psíquiques en dones víctimes d’una agressió sexual. Molts cops, aquestes dones no identifiquen els símptomes de patiment psíquic i cal tractar-les per evitar que es cronifiquin i es converteixin en un trastorn d’estrès posttraumàtic.

Durant els dies posteriors a la denúncia, l’Anna tenia “por” de sortir de casa. “Caminava amb l’esquena enganxada a la paret, va ser un procés molt llarg”, explica ara, ja recuperada. El judici per l’agressió sexual als Sanfermines li ha tornat a remoure tot. Els agressors de l’Anna van ser absolts durant el judici i estan lliures, perquè no es va poder demostrar si ella estava conscient o no. L’Anna confia que l’atenció mediàtica que ha generat aquest últim judici serveixi per “conscienciar” els homes.