Augment d'hores de classe i reducció de sou

BarcelonaLes escoles i instituts catalans han hagut d'escolaritzar en els últims dos cursos 41.000 alumnes més. En el curs 2011-2012 la població escolar va créixer en 21.000 estudiants, però el nombre de mestres i professors no va pujar. Aquest curs, el 2012-2013, encara se n'hi van afegir 20.000 més i, aquesta vegada, als centres hi havia menys mestres.

La plantilla docent, que s'havia salvat de la tisorada el primer any, es va veure retallada en 3.000 places -de les 67.054 totals que hi havia el 2011- el setembre de l'any passat. En la majoria de casos (1.700) eren jubilacions que no es van cobrir, per ordre del govern espanyol, però la resta eren uns 1.300 professors i mestres interins que van passar a engreixar la bossa de substitucions.

Per compensar aquesta pèrdua, i l'increment d'alumnes, els docents han hagut de fer més hores de classe, tot i haver patit la retallada de sou aplicada a tots els treballadors públics. El juny del 2010 va ser el 5% aprovat pel govern del PSOE i que, com que no es va aplicar de manera lineal sinó en funció del sou, va suposar un 5,1% menys de salari per als mestres de primària i un 7% menys per als professors de secundària, segons CCOO. A això s'hi va afegir l'any passat la retallada de la paga extra (7%), que es repetirà enguany. Abans d'aquests ajustos el sou mitjà d'un docent públic fregava els 1.800 euros mensuals a primària i els 2.000 a secundària. A més de sou han perdut les ajudes i beneficis del Fons d'Acció Social (per al dentista o l'escola bressol dels fills, per exemple), que ha desaparegut. "Les baixades de sou i les pèrdues de drets laborals no han fet baixar la qualitat de l'educació, però haver d'atendre més alumnes als centres amb menys professors i menys personal de suport és obvi que sí que afecta", destaca el portaveu d'ensenyament de CCOO, Angel Garcia.

Però la dedicació a l'aula no ha baixat, al contrari. De les 37,5 hores setmanals de feina, fins al 2010 en passaven 23 a l'aula a primària i 18 a secundària. En el curs 2011-2012 la conselleria d'Ensenyament va incrementar una hora aquesta jornada lectiva per poder atendre l'increment d'alumnat, una mesura que se sumava a la supressió de la sisena hora a primària. Després va ser el ministeri d'Educació qui hi va sumar una hora més, fins a 25 hores lectives a primària i 20 a secundària.

Menys substitucions

El decret de retallada del ministre José Ignacio Wert preveia, a més, un increment del nombre d'alumnes per aula i una reducció de les substitucions que han complicat força l'organització dels centres. El decret preveu que les baixes laborals no es cobreixin fins al desè dia lectiu (15 dies a la pràctica). Això vol dir que si el professor d'anglès o matemàtiques es posa malalt, les primeres dues setmanes són la resta de professors del centre els que han d'assumir la seva classe, tot i que no en siguin especialistes.

Amb tot, la decisió de la conselleria de cobrir les substitucions en un 85% -que vol dir que els substituts cobreixen com a màxim el 85% de la jornada pel 85% del sou- ha permès al Govern acomplir l'objectiu d'estalvi marcat per l'Estat modulant l'aplicació global de la mesura. Així, a Catalunya les baixes dels tutors d'infantil i les segones baixes simultànies als instituts es cobreixen des del primer dia i als tutors de primària se'ls substitueix als sis dies.