BFA pateix les pèrdues més grans de la història de la banca espanyola
La matriu de Bankia, Banco Financiero y de Ahorros (BFA), va assolir l'any passat a escala individual les pèrdues més grans de la història del sector financer espanyol: 7.200 milions. Fins ara eren de 439 milions.
MADRID.La història es repeteix tres dies després. Si divendres va ser Bankia qui va reformular dràsticament els resultats del 2011, ahir va ser el torn de la seva matriu, el Banco Financiero y de Ahorros (BFA), que agrupa la majoria d'actius immobiliaris i que és, de fet, la principal immobiliària d'Espanya. El grup Bankia va assolir l'any passat unes pèrdues consolidades de 3.318 milions d'euros, segons va informar en un comunicat enviat ahir al vespre a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) després de gairebé cinc hores de consell d'administració de BFA.
Les xifres auditades a escala individual de la matriu són molt pitjors. Les pèrdues de BFA -que controla un 52% de Bankia- van arribar als 7.200 milions, segons informa Efe. Es tracta de les pèrdues més grans de la història del sistema financer espanyol. Una trista fita que fins ara ostentava Banesto en gairebé la meitat. La nova valoració dels actius del grup ha disparat les pèrdues de BFA respecte al que havia anunciat fa unes setmanes. L'entitat, que va néixer el juny del 2010 de la fusió de Caja Madrid, Bancaja, Caja Canarias, Caixa Laietana, Caja de Ávila, Caja Segovia i Caja Rioja, va anunciar el 20 d'abril un benefici net consolidat -no auditat- de 40 milions, mentre que el seu resultat individual reflectia unes pèrdues de 439 milions.
BFA va donar alguns detalls de la desviació, fruit, per exemple, dels "sanejaments d'actius fiscals i participades per 1.565 i 86 milions, respectivament" o de la càrrega contra patrimoni de 1.179 milions més en l'ajust dels actius fiscals.
A diferència de Bankia, on es van renovar gairebé tots els membres, BFA no va comunicar canvis en el consell d'administració, que sí que es produiran amb la nacionalització.
No descarta més sanejaments
D'altra banda, el grup BFA-Bankia no va descartar ahir haver d'augmentar les necessitats de sanejament en un futur, cosa que canviaria el pla de recapitalització presentat divendres i que inclou la sol·licitud de 19.000 milions en ajudes públiques. Ho va advertir l'entitat i la seva matriu en una altra notificació, al migdia, a la CNMV, en què admetia que en la petició de fons de l'Estat no va tenir en compte els beneficis que generarà en els pròxims tres anys, sinó que va partir de la base d'un fort sanejament del seu balanç per fer front a possibles noves necessitats en el futur. Una és la possibilitat que l'entitat hagi d'"assumir costos extraordinaris" en el seu pla de sanejament, a causa de les condicions que imposin les autoritats europees i espanyoles perquè sigui aprovat. BFA-Bankia no cita a què es poden deure aquests costos, i si implicaria, per exemple, retallades de plantilla i tancaments d'oficines.
Una altra contingència que podria assumir és haver d'aplicar sanejaments no previstos ara en el pla, com la "necessitat d'ajustar la valoració de certs immobles d'ús propi". També es podrien utilitzar aquests diners per "complir amb prou antelació amb les noves necessitats de capital regulador". A més, recorda que el principal objectiu és "posar el grup en un camí de beneficis i rendibilitat sobre recursos propis creixents en els pròxims anys de cara a permetre la venda de la participació de l'Estat en les millors condicions".
Tot i aquestes estimacions, el secretari d'estat de Comerç, Jaime García-Legaz, va dir que és "extremadament improbable" que el grup pugui necessitar un altre rescat.
