Beatrijs Smulders: “Donar a llum és com fer l’amor”

BarcelonaÉs la llevadora més famosa dels Països Baixos, on el part a casa està inclòs en el sistema sanitari i ostenta un dels percentatges més alts d’Europa. Als seus 64 anys, defensa aferrissadament la no medicalització de l’embaràs i la percepció dels parts com a processos naturals, no pas com a malalties. Al llarg de quatre dècades ha atès més de tres mil naixements i el 1992 va fundar el Birth Center d’Amsterdam.

Assegura que experimentar el dolor del part té un efecte molt purificador per a la dona. Per què?

El dolor té a veure amb l’actitud. A Holanda, el dolor en el part no està associat a la por. El dolor en realitat és un sistema de seguretat, ja que indica a la dona quines posicions l’ajudaran més durant el procés del part. El dolor també genera endorfines, que protegeixen el bebè i produeixen les hormones que ajuden la mare a unir-se amb ell i mantenir tot el procés de manera natural i segura.

Sosté que el part és un acte sexual i que fins i tot millora la sexualitat a posteriori.

Donar a llum és com fer l’amor. És tot un acte d’obertura i de lliurament a un procés hormonal que només funciona si la dona es desinhibeix. Exactament el mateix que passa durant el sexe. De fet, l’hormona encarregada de donar a llum i de provocar la lactància, l’oxitocina, és la mateixa hormona que produeix els orgasmes sexuals. Per tant, el fet que una dona tingui una bona experiència durant el part contribueix a fer que tingui més autoestima i comprengui i valori millor el seu cos. I, com a conseqüència, tot això acabarà tenint un impacte positiu en la seva vida sexual.

En moltes ocasions ha declarat que la dona embarassada s’ha convertit en una font d’ingressos per al sistema. Quines proves n’hi ha?

La realitat és que un part fisiològic és una intervenció molt econòmica, perquè no necessita cap operació específica. El problema és que a l’hospital els parts sempre són tractats des d’un punt de vista patològic, i això al final comporta més riscos innecessaris per a l’embarassada. A més, es desenvolupa tot el procés en funció de la gestió del temps i la productivitat de l’hospital, i no pas pensant en el temps que realment necessiten la mare i el nadó. Tot plegat fa que sigui un sistema molt paternalista.

A Holanda, en canvi, el part a casa està molt més normalitzat i acceptat mèdicament.

Som un dels pocs països del món que respecten les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut sobre les taxes màximes recomanades per a intervencions en parts, com ara la pràctica de la cesària, l’ús de fòrceps o les induccions. També la taxa d’ús de l’epidural és molt baixa, amb només un 15%.

Quin és el secret d’aquest èxit?

La filosofia de l’obstetrícia holandesa és que el part és un acte natural, excepte si hi ha alguna complicació durant el procés. Actualment, entre el 34% i el 35% dels naixements del país es fan a casa. La clau està a fer que les llevadores s’encarreguin d’analitzar si el dolor és normal o comporta alguna mena de complicació. En aquest cas, l’embarassada és derivada al ginecòleg per veure si hi ha necessitat d’intervenció o no. Això fa que s’estableixi un diàleg molt saludable entre les llevadores independents i el món hospitalari, que només actua en cas de necessitat real.

Tot i que el part a casa a Catalunya és una opció minoritària, les xifres van en augment. Com veu la tendència a casa nostra?

És molt positiu observar que cada vegada més dones aposten per aquesta modalitat. El que passa és que encara hi ha un problema general d’incomprensió i manca d’informació sobre la seguretat que hi ha a l’hora de donar a llum a casa. A més molt sovint les llevadores independents tenen dificultats quan han de tractar amb els ginecòlegs, que sempre apostaran per un part innecessàriament medicalitzat i a l’hospital. Cal fer una feina intensa d’educació formal per a aquestes llevadores que sigui reconeguda pel Govern.