BRUSSEL·LESFins poques hores abans de les eleccions gregues, Europa havia deixat clar al país hel·lè que no hi havia espai per renegociar les condicions del rescat. Era una manera de pressionar l'electorat grec perquè votés partits pro euro i evitar la victòria de la formació d'esquerres Syriza, partidària de no acceptar les reformes i retallades exigides per Brussel·les. Ahir, però, quan ja se sabia que els partits favorables a acceptar les condicions del rescat i mantenir Grècia a la zona euro tenien la majoria parlamentària, Alemanya va anunciar que flexibilitzarà la seva posició i donarà més temps a Grècia per fer les reformes i retornar els crèdits. És el premi al resultat dels comicis.
"No hi poden haver canvis substancials dels acords, però puc imaginar que podríem parlar sobre el calendari", va assegurar el ministre alemany d'Exteriors, Guido Westerwelle, en una entrevista a una televisió del país. "Però no es poden negociar les reformes. Grècia ha de complir amb el que es va pactar", va advertir. En resum, es podrà negociar el calendari però no el contingut de les reformes. Sigui quin sigui el nou govern, el país hel·lè pressionarà per suavitzar les condicions, sobretot després de saber que l'ajuda per als bancs espanyols tindrà unes condicions molt més suaus.
L'Eurogrup va fer públic un comunicat ahir a la nit en què no feia cap referència a la possibilitat apuntada per Westerwelle, però si Berlín aposta per aquesta sortida el més probable és que hi hagi consens entre els socis de l'euro. De fet, el govern belga també va anunciar que estava "preparat" per debatre amb Atenes el calendari de les reformes.
La victòria dels conservadors de Nova Democràcia (ND) és una bona notícia per a Europa i que Syriza no hagi estat la força més votada suposa un alleujament per a Brussel·les. Però el resultat electoral grec dibuixa, de nou, un panorama incert per les dificultats que hi haurà per formar un govern entre els conservadors i els socialistes del Pasok, la tercera força més votada i també favorables a assumir les condicions del rescat. Els socis de l'euro volen un govern al país del color que sigui, però que assumeixi l'austeritat imposada a canvi del rescat, que passa per retallades draconianes, l'acomiadament de funcionaris i la privatització d'empreses públiques.
L'Eurozona vol que el país hel·lè no abandoni l'euro però també ha deixat clar que si s'incompleixen els acords es tancarà l'aixeta del crèdit. Si Grècia no rep els xecs europeus, el país acabarà fent fallida i haurà de sortir de l'euro. És l'opció més perillosa perquè ningú sap del cert les conseqüències que tindria per als socis europeus, però alguns experts auguren una autèntica catàstrofe.
Cap a la unió bancària
Al marge del resultat de les eleccions gregues, l'Eurozona busca fórmules per frenar la crisi. Els líders europeus celebraran una cimera la setmana que ve que serà, aquesta vegada sí, clau per al futur de la moneda única. El diari britànic The Telegraph publicava ahir un primer esborrany de les conclusions de la cimera que està redactant el president del Consell de la UE, Herman van Rompuy, en què destaca la inclusió d'un "full de ruta" cap a la unió bancària. Brussel·les fa temps que reclama més integració econòmica i financera a la zona euro i Van Rompuy pressionarà per avançar en aquest sentit.
Per la seva banda, el president de França, François Hollande, presentarà un pla per al creixement amb un pressupost de 120.000 milions d'euros, segons avançava ahir Le Journal du Dimanche , que també serà discutit pels Vint-i-set. Tanmateix, segons el contingut del pla filtrat, Hollande demostra que no tenia cap pla propi, ja que es limita a enumerar mesures ja previstes pels socis europeus, com ara reorientar els fons de cohesió.
