Buscant 2.500 M que no existeixen

BarcelonaPrimer, els titulars: el pressupost de la Generalitat per a l’any vinent eleva la despesa pública per primera vegada des de l’inici de les polítiques d’austeritat, l’any 2010. A més, es recupera la paga extra als funcionaris després de tres anys sense abonar-la als 163.600 treballadors públics de la Generalitat, que constitueixen la primera empresa de Catalunya.

Tot seguit, els dubtes: el compliment d’aquests pressupostos dependrà de si la Generalitat convenç l’Estat -en any electoral- perquè li aboni 2.500 milions en concepte de “deutes històrics i altres ingressos injustificats”. D’alguna manera, els diners que ara s’exigeixen a l’Estat substitueixen la funció que en els pressupostos del 2014 tenien les privatitzacions, per les quals es volien ingressar 2.300 milions d’euros. Aquella estimació semblava molt optimista i els fets ho han demostrat: dels 2.300 milions només se n’ha recaptat poc més d’un 10% quan falta menys d’un mes per tancar l’any. “No arribarem als 2.300 milions que necessitàvem”, va concedir ahir el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. Ara encara hi ha més dubtes sobre els 2.500 milions que es demanen a l’Estat.

Mas-Colell va defensar ahir amb molta més convicció la necessitat de no fer més retallades que la possibilitat de complir els pressupostos. “L’ajust que es podia fer, ja està fet”, va proclamar el conseller. Però què passarà si no arriben els 2.500 milions? “No m’ho plantejo -va dir Mas-Colell-. Hauran d’aparèixer. Ens hi juguem els serveis públics”. Sobre el paper, els pressupostos quadren: “Al dèficit hi ha de sortir 0,7% i hi surt 0,7%”, va dir amb to sarcàstic Mas-Colell en referència a l’objectiu de dèficit que el govern central ha marcat per a les comunitats el 2015. El fet, però, és que els 2.500 milions avui no existeixen i estan subjectes a la negociació política en un moment de xoc absolut amb l’Estat.

El conseller d’Economia va donar diverses dades per defensar la seva oposició a seguir retallant. Primera dada: en el període 2010-2013 la Generalitat va retallar més de 5.200 milions d’euros, un 15% de l’ajust total fet per les administracions espanyoles, tot i que només generava un 5% de la despesa pública. Segona dada: als pressupostos de l’any vinent la Generalitat preveu gastar 2.941 euros per ciutadà, la mateixa xifra que el 2007 o, si es descompta la inflació, que l’any 2004. La despesa haurà retrocedit, per tant, més d’una dècada. I encara una altra dada: l’any vinent l’Estat ha reservat per a les comunitats una sisena part del dèficit que Brussel·les permet a Espanya malgrat que les autonomies fan un terç de la despesa pública. “Això és una barbaritat”, va protestar el conseller.

Segons Andreu Mas-Colell, la Generalitat tenia quatre opcions per quadrar els números: obtenir una ampliació de l’objectiu de dèficit (l’Estat s’hi ha oposat tot i que comunitats com el País Valencià, del PP, estan pitjor que Catalunya); elevar els impostos (improbable: la Generalitat ha apujat tots els tributs que podia apujar i n’ha creat de nous); privatitzar més actius (poc recomanable tenint en compte el poc èxit d’aquest any), i, finalment, reclamar més diners al govern central, que ha sigut l’opció escollida.

Els 2.500 milions que la Generalitat reclamarà a l’Estat no són nous: ja es van incloure en el famós document de 23 propostes que el president Artur Mas va entregar a Mariano Rajoy aquest estiu, i que, per cert, encara no ha rebut resposta.

Concretament, els “deutes històrics” que es demanen són 759 milions d’euros de la disposició addicional tercera relativa al 2008; 635 milions com a compensació pel bloqueig de l’impost als dipòsits bancaris, i 789 milions del fons de competitivitat relatius al 2015 (en els últims anys l’Estat només ha pagat quan es liquida cada pressupost, és a dir, amb dos anys de retard, i, per tant, si es mantingués així, només ho abonaria a partir del 2017). Aquestes tres partides sumen 2.183 milions. La resta dels diners fins a arribar als 2.500 milions corresponen a desenes de petites partides.

Retribució dels funcionaris

La recuperació de la paga extra dels funcionaris és segurament la part més sensible del pressupost, ja que la Generalitat l’ha mantingut fins a aquest any, mentre que els funcionaris de l’Estat només es van quedar sense el 2012 i després la van recuperar. Però què passarà si no s’aprova el pressupost? “Cada cosa al seu moment”, va contemporitzar Mas-Colell. “Aquest pressupost incorpora la paga doble i una manera clara d’assegurar-la és aprovar el pressupost”. Intentava així pressionar els altres partits, cap dels quals s’ha mostrat disposat a donar suport als comptes. El PSC va dir ahir que no hi votarà a favor i ERC només es planteja aprovar una pròrroga pressupostària que inclogui, això sí, la paga extra.

La recuperació de la paga extra, per cert, també afectarà els alts càrrecs de la Generalitat, però no els membres del Govern, “que hi renuncien”, va anunciar el conseller.