ORGANITZACIÓ: EL VALOR DEL TEMPS

Canviar horaris per viure millor

La reforma horària beneficia la conciliació i millora la productivitat

Creus que cal canviar els horaris? Pots participar en l'enquesta clicant aquí

Un grup d'acadèmics impulsen a Catalunya una Iniciativa per a la Reforma Horària per demanar una organització més racional del temps. La reforma horària és una bona oportunitat per repensar quin estil de vida volem. A la nostra societat hem hipertrofiat el valor de la feina i hem infravalorat la necessitat de disposar de temps per dedicar-lo al que considerem important. Però la croada per uns horaris més racionals no es pot fer individualment perquè obligaria els empleats a jugar-se el lloc de treball. Ha de ser una batalla amb consens social. Sis experts ens expliquen els motius pels quals hem de canviar els horaris.

1. Canvi de valors

Una oportunitat per repensar si la feina ha de ser la pedra angular

"La nostra societat està organitzada per treballar, no per viure". Ho diu la sociòloga i professora de la UdG Cristina Sánchez Miret, que creu que l'horari és "l'element central que determina el benestar de les persones" i que a l'Estat està "desajustat". "No pot ser que el treball sigui la pedra angular a partir de la qual s'articula tot, com passa ara; necessitem que això canviï, i els horaris són un primer pas". El psicòleg i consultor Lluís Casado lamenta que dediquem "a les coses importants els minuts porqueria, és a dir, les estones en què estem més cansats, i això és el que s'ha de qüestionar: ¿aquest és l'estil de vida que volem?" Admet que la racionalitzacio d'horaris no és la panacea però sí un toc d'atenció: "Ha de servir per plantejar-nos a què estem dedicant el nostre temps. És molt discutible la creença social que si no fas moltes coses no gaudeixes del teu temps".

2. Productivitat

Els treballadors rendeixen més si estan més motivats

Ignacio Buqueras, president de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris, recorda que "som el país europeu que més hores passa a la feina, però en canvi estem a la cua de productivitat". A Espanya es treballa unes 1.663 hores anuals, 200 més que els alemanys. Per canviar aquesta tendència només caldria reduir i compactar les hores que passem a la feina. "Les empreses que ho fan augmenten la seva productivitat, redueixen despeses energètiques i milloren el clima laboral". També es reduiria l'absentisme laboral. Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social, coincideix en l'anàlisi. "En aquest país cal abandonar la cultura del presencialisme a la feina i apostar per la cultura del rendiment: s'ha de treballar per resultats". La cultura presencialista és una mentalitat de l'economia industrial. En un taller sí que produiràs més peces en un hora que en mitja hora, però en l'economia del coneixement, no", apunta Casado.

També la jornada i els horaris estan estructurats basant-se en un model productiu obsolet que deixa poc espai a la flexibilitat horària. Cada treballador hauria de poder organitzar-se en funció de la seva casuística personal. Canyelles reconeix que "les bones pràctiques horàries s'estan incorporant a poc a poc al món empresarial, on cada cop hi ha més sensibilitat perquè els empresaris veuen que la productivitat millora, així com el compromís dels treballadors". Tot i això, reconeix que encara són una minoria les empreses que aposten per horaris més racionals. "Estaríem parlant d'un 10% del teixit empresarial català".

3. Conciliació

La vida familiar és la gran damnificada

"Molta gent marxa de casa a les 8 del matí i no hi torna fins a les 8 del vespre. Que m'expliquin com es pot tenir així una vida familiar, ja no dic social, mitjanament normal!", assenyala Lluís Casado, autor també del llibre Aprender a organizar el tiempo . Les dones no en són -o no n'haurien de ser- les úniques damnificades, però sí que és cert que molts cops els actuals horaris les obliguen a fer renúncies, "i quan arriben els fills segueixen sent elles les que sacrifiquen la carrera", diu Buqueras. "Hem aconseguit convertir la maternitat en un problema", afegeix Casado, que ho lliga al fet que els valors que primen avui són els econòmics. Buqueras reclama un canvi immediat dels horaris laborals, que permetin conciliar feina i família.

S'ha demostrat que això es tradueix en menys estrès i en treballadors més motivats. "Hauríem de poder entrar a la feina entre les 7.30 i les 9, en funció de les necessitats de cadascú, i sortir-ne, com a molt tard, a les sis, amb una pausa d'uns 45 minuts per dinar". Per aquest expert, les pauses eternes al migdia no tenen sentit i dificulten que la gent "pugui ser feliç, estant amb qui s'estima i fent el que li agrada". Per la sociòloga Cristina Sánchez Miret, el canvi d'horaris és necessari "per tenir vida", i assegura que la seva afectació "va molt més enllà de les dones, els nens i la feina a casa". La professora de dret del treball d'Esade Esther Sánchez creu que l'error ha estat vincular la reforma horària a les dones. "Perquè hi ha molts més actors que en surten beneficiats. Hi guanya la societat: més participació social, més formació, més temps per dedicar-se als altres, més descans i més temps, també, per al consum".

4. Vida social i cultural

Més temps per a voluntariat i activitats culturals i socials

"Als anys 30, en aquest país es dinava entre les 12 i la 1 i se sopava entre les 19 i les 20 h. D'aquesta manera la gent tenia temps per tenir vida familiar, social i cultural, més enllà de la feina", explica Buqueras.

Canyelles apunta que els horaris són un dels aspectes que més valora el treballador i "la seva felicitat està directament relacionada amb això". Lluís Casado destaca la importància de disposar de temps "per fer les coses que per a tu tenen sentit i són transcendents". "Tots hem acabat creient que el més important del món és la feina, i és un valor molt respectable, però no és el valor ". Amb horaris més racionals guanyaríem temps per dedicar-nos a activitats com el voluntariat, l'associacionisme, les activitats culturals, fer esport, els fills i la gent gran. Unes activitats que sovint s'han infravalorat i que "són, com a mínim, tan importants com la feina". Si canviéssim els horaris laborals, també ho podrien fer els dels comerços, i el prime time televisiu s'avançaria. "Hi ha un descontrol dels usos socials del temps que ha provocat que tot s'endarrereixi fins al punt que els partits de futbol comencen a les 11 de la nit", diu Esther Sánchez. I en sortiria beneficiat també el món de la cultura. El teatre ja fa uns anys que ha començat a avançar l'hora de les funcions.

5. Salut

Guanyaríem en hores de son i reduiríem l'estrès i el mal humor

Els efectes dels actuals horaris també es noten en la salut. A l'Estat dormim 53 minuts menys que la mitjana europea. I el dèficit d'hores de son es tradueix l'endemà en "símptomes físics i psíquics: irritabilitat, mal humor, pèrdua de concentració i somnolència", explica l'especialista en medicina del son Eduard Estivill. Això pot afectar el nostre rendiment a la feina i pot provocar un augment dels accidents de treball. També ajudaria a reduir l'estrès perquè tindríem més temps "per desconnectar de la feina abans d'anar a dormir i possiblement no hi hauria tanta gent que prengués medicació per dormir", afegeix Estivill.

6. Nens

Menys trastorns de conducta i més bon rendiment escolar

Sánchez Miret recorda que els nens són "els grans perjudicats pels nostres horaris", i Buqueras critica que no hi hagi coordinació entre els horaris escolars i els laborals, cosa que provoca que els nens passin moltes hores sols a casa. O fent moltes extraescolars.

També passa factura a la seva salut. "A partir dels 10 anys hi ha més d'un 40% de nens que no dormen les hores necessàries, i les conseqüències són clares: nens malhumorats al final del dia, més trastorns de conducta i pitjor rendiment escolar", apunta Estivill. "És important quan tens fills petits ajudar-los a fer els deures quan tornen de l'escola", apunta Casado. Però molts pares no poden fer-ho perquè a aquella hora estan treballant.

Creus que cal canviar els horaris? Pots participar en l'enquesta clicant aquí

Més continguts de