Carles Pont: “Cal molta preparació per escriure en moments de tensió”

Entrevista al professor de Comunicació de la UPF i autor de ‘La comunicació d’emergències’

La feina dels canals de Mossos i Protecció Civil informant en temps real d’uns atemptats no té precedents a Catalunya. Els atacs jihadistes seran, segur, objecte d’anàlisi d’experts en comunicació de crisi, com Carles Pont. És professor de la Facultat de Comunicació de la UPF.

Què cal tenir en compte a l’hora de comunicar una situació d’emergència com la de l’atemptat?

Hi ha dos aspectes fonamentals: fer informació de servei i saber administrar aquesta informació. Això no vol dir no donar-la, sinó saber quin és el millor moment per comunicar-la. Administrar vol dir, per exemple, esperar a dir que el nen d’Austràlia és mort, perquè primer ho ha de saber la família, que està venint cap a Barcelona. En aquest sentit, els Mossos ho han fet molt bé, perquè han sabut donar la informació que calia en cada moment.

No era fàcil.

No, però hi ha hagut una coordinació molt eficient entre el servei de comunicació i els operatius que estan sobre el terreny. Twitter s’ha convertit en les notes de premsa 2.0, en les notes de premsa del segle XXI.

Els periodistes sabíem la informació al mateix temps que la població.

No s’ha filtrat informació, sinó que els Mossos han sigut molt equànimes a l’hora de comunicar. Els fets que anaven passant els podia saber a la vegada Ràdio Gratallops, l’ARA i Telecinco. Això ha fet els Mossos molt honestos. En canvi, tothom recorda que en l’11-M les filtracions eren constants. A més, es nota que s’ha treballat molt la part ètica de la comunicació, insistint en la idea de no dir informació no contrastada i no publicar imatges de les víctimes.

Quines aptituds han de tenir les persones que s’hi dediquen?

Normalment són periodistes o bé agents dels Mossos interessats en la comunicació. Han de tenir la capacitat d’informar però també sensibilitat, perquè allò que escriuen té una repercussió extraordinària. Cal molta preparació prèvia per escriure en un moment de tensió. No és el mateix dir que “hi ha un terrorista pels carrers de Barcelona” que “els Mossos estan treballant per capturar els terroristes”. Han d’informar amb rigor i responsabilitat.

Això no és gaire diferent de la feina d’un periodista.

Hi ha una gran diferència: els periodistes no poden tenir informació embargada, i ells sí. El deure d’un periodista en un mitjà és informar, mentre que un community manager es pot permetre el luxe de decidir quan dona la informació.

Què haurien pogut fer millor els Mossos a l’hora de comunicar?

Haurien pogut ser una mica més diligents i des del primer moment donar informació de les persones que s’estaven buscant, perquè fins al cap de tres dies no es difon amb nom i cognoms la fotografia del terrorista més buscat. Entenc que calia una feina prèvia de confirmació que és difícil, però crec que és l’únic que en milloraria. Si hagués de valorar-ne la comunicació, els posaria un 9.

Més continguts de

El + vist

El + comentat