Dossier 20/07/2012

CiU certifica el cop de porta al PP i vota contra l'ajust

Ha començat una nova etapa en la política espanyola. CiU va certificar ahir que no pensa avalar amb el seu vot que el govern del PP, inflexible amb les comunitats, trepitgi cap línia vermella més.

J.r.
2 min
El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, parlant ahir amb el líder de l'oposició, el socialista Alfredo Pérez Rubalcaba.

MADRID.Com ja s'havia anunciat, Convergència i Unió va votar en contra del decret de retallades que el govern espanyol va sotmetre ahir a votació. La sorpresa va ser, però, que finalment s'abstingués en la posada en marxa del nou mecanisme que ha de garantir liquiditat suficient a les comunitats autònomes amb problemes. Tot i que Josep Antoni Duran i Lleida havia anunciat el vot afirmatiu -Catalunya va ser pionera a l'hora de demanar els hispanobons- el discurs jacobí del portaveu del PP, Vicente Martínez-Pujalte, el va obligar a fer marxa enrere. L'allunyament de la federació nacionalista amb el govern de Mariano Rajoy és ja una evidència.

Després d'un inici de mandat amb punts de coincidència importants, com l'aprovació de la llei d'estabilitat pressupostària i la reforma laboral, ara alguna cosa profunda s'ha esquinçat. El punt d'aparent no retorn va ser el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de la setmana passada, en què el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va ensenyar la cara més centralista del seu executiu, sempre justificant-se amb el pretext d'agradar a Europa.

Punt d'inflexió

El portaveu de la federació nacionalista a Madrid va assumir personalment el canvi del sentit del vot després de constatar que les contrapartides "dures" que haurà d'acceptar un govern que sol·liciti l'ajuda financera de l'Estat no són "tècniques" sinó "polítiques". Duran va admetre que tenia una "actitud reticent cap al govern del PP" que suposa "un punt d'inflexió" en les relacions entre CiU i el PP.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va advertir d'entrada en la seva intervenció que optar al nou fons de liquiditat comportarà haver de complir estrictament els acords assolits al CPFF. Implicarà cedir sobirania perquè s'exigirà un pla d'ajust, que pot ser modificat a instàncies d'Hisenda, i fins i tot s'haurà d'acceptar que l'Estat enviï una delegació a examinar els números si no es compleixen els venciments. El fons tindrà una dotació màxima de 18.000 milions d'euros, 12.000 finançats pel Tresor amb càrrec als pressupostos d'aquest any i 6.000 provindran d'un crèdit de la societat estatal Loteries.

El diputat Josep Sánchez Llibre va ser l'encarregat de defensar el no al primer decret i l'abstenció al segon. En la intervenció inicial, va lamentar la falta de "diàleg" del govern espanyol i "l'excés de prepotència i supèrbia amb les comunitats que, com Catalunya, s'han situat al capdavant de la manifestació per implantar reformes d'austeritat". Va insistir en la deslleialtat institucional que suposa que l'Estat no comparteixi els ingressos extres de la pujada de l'IVA i que es negui a repartir-se amb els executius autonòmics el punt extra de dèficit que Brussel·les ha concedit per a aquest any a Espanya. Va recordar que collar tant els territoris que han de ser motor de la recuperació acaba sent perjudicial per a l'Estat: "Si Catalunya va bé, probablement Espanya anirà millor", va avisar.

En el segon decret, Sánchez Llibre va titllar de "pedaç" el mecanisme per garantir la liquiditat a les autonomies, amb unes "condicions draconianes". El d'ahir va ser un punt i a part profund.

stats