UE CRISI FINANCERA
Dossier 31/05/2012

La Comissió vol obrir el fons de rescat als bancs

Brussel·les posa sobre la taula la proposta de permetre als bancs privats acudir al fons de rescat europeu per recapitalitzar-se. Alemanya, però, en refreda les expectatives amb el rebuig de la iniciativa.

Laia Forès
3 min
JUNTS, PERÒ SEPARATS 
 Angela Merkel i José Manuel Durao Barroso ahir a la localitat alemanya de Stralsund en una conferència sobre energia.

BRUSSEL·LESSi els diners del fons de rescat europeu serveixen per salvar estats de la fallida, per què no es poden servir també per recapitalitzar bancs amb problemes de liquiditat? La idea fa temps que sona a Brussel·les, però ahir se la va fer seva la Comissió Europea, un fet que es pot traduir en un impuls polític definitiu a la proposta. L'executiu comunitari va presentar un document amb recomanacions econòmiques per a la zona euro que recull la possibilitat de permetre a les entitats bancàries demanar préstecs directament al fons de rescat i no a través dels governs com fins ara. "Per trencar el vincle entre la banca i els països sobirans, la recapitalització directa del fons de rescat ha de ser tinguda en compte", afirma el document.

Amb la publicació de la notícia que la Comissió Europea dóna suport a la idea de rescatar bancs amb el fons europeu, els mercats es van calmar de cop i la prima de risc espanyola, ahir de nou en màxims històrics, es va relaxar. Però l'efecte balsàmic es va esvair quan el comissari europeu d'Economia, el finlandès Olli Rehn, va explicar la lletra petita que als mercats els havia passat per alt: la decisió de donar més flexibilitat al fons de rescat, conegut amb el nom de Mecanisme Europeu d'Estabilitat (ESM), correspon als estats membres, i Alemanya ja hi ha expressat la seva oposició en diferents ocasions. "L'opció no està prevista" en el funcionament actual del fons, va subratllar Rehn.

Actualment només els estats poden demanar ajuda econòmica per recapitalitzar el seu sector bancari. Com que es considera un rescat en tota regla -com va ser el cas d'Irlanda-, els governs que demanen diners s'han de sotmetre a una estricta supervisió de Brussel·les a canvi de l'ajuda econòmica. L'estigma del rescat provoca que es facin enrere els estats que necessiten capital per sanejar el sector bancari. El cas més evident és el d'Espanya. El govern de Mariano Rajoy fa dies que estudia com rescatar Bankia i com recapitalitzar la resta d'entitats amb capital públic sense disparar el dèficit. Els comptes no surten i les alternatives a injectar diner públic són de dubtosa eficàcia, però el govern espanyol no s'ha cansat de repetir que no demanarà el rescat a la Unió Europea (UE). Madrid, en canvi, sí que dóna suport a la idea de poder recapitalitzar directament els bancs des del fons de rescat europeu.

Barroso afegeix pressió

El govern d'Angela Merkel es va afanyar ahir a reiterar que no donarà suport a la idea. El portaveu de Finances alemany, Martin Kotthaus, va assegurar que la seva posició no ha canviat. Sense el vistiplau de Berlín no es podrà reformar el tractat que regula el fons de rescat europeu. El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, n'és conscient, però ahir va voler afegir pressió política a Merkel perquè cedeixi. En qualsevol cas, encara que la proposta comptés amb el suport de tots els estats membres, caldrien mesos per reformar el tractat i posar en marxa les noves funcions del fons. Per tant, no suposaria una solució ni per a Bankia ni per al sanejament de la resta d'entitats espanyoles, que necessiten recapitalitzar-se urgentment i no podrien esperar a la reforma.

A banda de la proposta dels bancs i del fons de rescat, Barroso va fer una crida als estats membres per fer avenços en matèria d'integració econòmica i financera a la UE. El cap de l'executiu comunitari té l'ambició d'anar difuminant les fronteres dels estats membres en qüestions econòmiques, i aquesta setmana va arribar a reclamar als governs que estableixin un full de ruta per anar aprovant les reformes. "Mirant el futur, considerem que els estats membres que estan a l'euro hauran d'aprofundir la seva integració per aconseguir una unió econòmica i monetària plena", va dir dimarts en una conferència sobre creixement a Brussel·les. Ahir va ser més críptic i va demanar "passos ambiciosos per accelerar i aprofundir en la integració fiscal". El somni de Barroso és crear una veritable unió bancària amb un regulador comunitari i un sistema comú de garanties de dipòsits.

En el seu informe sobre la zona euro, Brussel·les també demana als socis que prioritzin la despesa pública productiva per fomentar el creixement, sense oblidar la disciplina fiscal.

stats