Comprem guiats per la raó o pels impulsos?

Barcelona“Hem tingut un consum de crisi però no una crisi del consum”. Aquesta és l’opinió d’Albert Vinyals, doctor en psicologia del consum a l’Escodi (Escola Superior de Comerç i Distribució). Les famílies han adaptat les pautes de compra a la situació econòmica. Però, ¿els nous hàbits són permanents o la societat tornarà a caure en el consumisme?

Els espanyols, durant el 2015, van gastar de mitjana gairebé un terç del sou familiar en habitatge, electricitat, aigua, gas i combustible, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Una sisena part dels ingressos es van destinar al consum d’alimentació i begudes no alcohòliques, seguit del transport (12%), l’hostaleria i la restauració (9%), l’activitat d’oci i cultura (6%) i els articles de roba i calçat (5%). Però aquestes pautes de despesa són diferents de les que hi havia abans de la crisi. “Abans del 2008 estava mal vist l’estalvi, si tenies diners els havies d’invertir en possessions”, Vinyals.

La crisi atura el consumisme

Si es compara la distribució del consum del 2007 amb la de l’any passat, és evident que la població ara aposta pels productes necessaris. El tant per cent dels diners destinats a l’alimentació augmenta un 7% respecte a la despesa del 2007, per compensar la davallada de més del 10% en restauració i hostaleria. A més, els consumidors busquen els articles més econòmics. Aquest canvi ha impulsat els productes de marca blanca, que l’última dècada han duplicat la quota de mercat, fins al 39%.

El mobiliari, la roba i el transport són els sectors en què s’ha controlat més l’estalvi; la distribució en termes percentuals es redueix en un 25%, 23% i 20%, respectivament. La caiguda dels ingressos dedicats al transport s’evidencia amb la crisi del sector automobilístic, sumada a l’impuls del transport públic, que ha arribat a màxims històrics de passatgers en els últims dos anys. La despesa en oci i cultura també ha minvat respecte al 2007, concretament un 18%; un sector que ha de combatre alhora la seva crisi interna, derivada de l’aparició d’internet, i l’econòmica.

La renda disponible per a activitats d’oci s’ha vist reduïda perquè les famílies inverteixen un 20% més de la seva distribució salarial en habitatge, electricitat, aigua, gas i combustible. Durant la crisi el rebut de l’aigua ha pujat un 66% i la llum i el gas també s’han encarit. Segons un informe de l’Eurostat, el preu mitjà europeu de l’electricitat i el gas s’ha incrementat entre el 2008 i el 2014 un 30% i un 35%, respectivament. Josep Maria Galí, professor adjunt a la Universitat Abat Oliva, creu que “la despesa fixa de les llars espanyoles puja a causa de canvis estructurals en la societat”. Galí explica que cada vegada hi ha menys persones vivint sota el mateix sostre -“un 11% de les llars estatals són monoparentals”- i, per tant, el nombre d’habitatges augmenta però la despesa fixa recau sovint sobre una sola persona.

Educació financera

Hi ha discrepàncies sobre si els nous patrons de consum s’establiran un cop acabada la crisi econòmica. Galí és partidari que “bastants canvis seran permanents” i posa com a exemple les iniciatives a favor del consum de proximitat, ecològic i responsable. En canvi, Vinyals creu que amb la reactivació de l’economia tornarà el consumisme, i afegeix que “només un 2% de la població compra habitualment en botigues ecològiques”.

Durant els últims anys han nascut diverses iniciatives per evitar que la societat torni a normalitzar la compra impulsiva. L’Institut d’Estudis Financers ha posat en marxa un projecte per acostar l’educació financera a les escoles catalanes. En el curs, dirigit als alumnes de 4t de l’ESO, es parla de l’estalvi a llarg termini, la gestió de les finances personals i la rendibilitat de les inversions, entre altres aspectes. L’any passat, en la quarta edició, la iniciativa va arribar a 18.600 alumnes, ja que el curs es va impartir en gairebé el 30% de les escoles catalanes.