Conviure tot i l’auge de l’extrema dreta
Ciutadans austríacs s’organitzen sense fer soroll per acollir els nouvinguts i facilitar el seu aterratge
Salzburg (Àustria)Com cada segon diumenge de mes, el Volksgarten, un parc al centre de Salzburg, acull una trobada entre ciutadans austríacs i refugiats que han arribat al país els últims mesos. Hi ha taules amb plats típics de Síria, de l’Afganistan, de l’Iraq, però també de Somàlia, del Sudan o del Pakistan, a més dels pastissos de poma que han portat els locals. La imatge contrasta amb l’auge de l’extrema dreta, que es va quedar a 31.000 vots de guanyar les eleccions presidencials i que ha forçat la repetició de la segona volta, el 4 de desembre.
El Qamid, iraquià, instal·la sota un arbre un tamboret i un mirall que li serveixen de barberia improvisada. Talla el cabell gratuïtament a tots els qui l’hi demanen. A l’arbre del costat, l’Ahmoud, de l’Uzbekistan, obre la seva caixa d’eines i repara les bicicletes de segona mà que li dóna la gent. L’Akid és de la zona rural de Damasc. “Vaig fugir de Síria perquè m’obligaven a allistar-me a l’exèrcit. Si no ho feia, em mataven. El viatge per mar va ser dur, vaig passar molta por. Ara he aconseguit l’asil i estudio alemany per continuar els meus estudis d’enginyeria”.
L’Amir ho té més difícil: ve de Jordània, i allà no hi ha guerra. “Vivia en un camp de refugiats palestins, però ni allà ni a Turquia no tenia cap futur, i amb altres joves vam decidir venir cap a Europa. A Hongria ens va detenir la policia. Almenys aquí em tracten bé”.
Totes les històries s’assemblen. Tots tenen dues edats: la real i la que van dir en passar la frontera, perquè constessin oficialment com a menors. “Un 60% dels més de 100.000 refugiats que han arribat a Àustria els últims 12 mesos són homes d’entre 15 i 30 anys”, explica Harald Burgauner, director de Männerwelten, un institut especialitzat en violència domèstica. “Venim aquí per oferir gratuïtament un curs de 40 hores que anomenem Cultura, competència i contacte. Tots aquests joves, procedents de països en conflicte, hauran de construir una identitat nova a Europa durant els pròxims deu o vint anys”. Els joves fan cua per inscriure-s’hi.
Rècord de peticions per càpita
Segons la Creu Roja austríaca, s’han rebut més de 90.000 peticions d’asil. El govern ha dit que aquest any només en concedirà 37.500. Amb els seus 8,5 milions d’habitants, Àustria té la xifra de peticions d’asil per càpita més alta, per sobre d’Alemanya, Suècia o dels Estat Units i el Canadà. Sirians i iraquians són els primers a l’hora d’obtenir l’asil. Els garanteix allotjament, tres àpats diaris, l’escolarització dels fills, classes d’alemany i una assignació de 25 euros setmanals.
“Ara fa un any la situació era caòtica, i la gent es va implicar individualment”, explica Katharina Säetre, que ha acollit temporalment un dels joves refugiats a casa seva. L’Anna-Maria Haas és fundadora de Ziag.at, una organització local que va néixer com a banc d’idees per integrar els refugiats. Ara han desenvolupat protocols i fins i tot assessoren alcaldes d’altres poblacions sobre com ajudar a integrar els refugiats que tenen acollits i millorar la convivència amb la població local. “Amb molts petits projectes hem aconseguit que els refugiats se sentin agraïts i vulguin tornar el que reben amb treballs per a la comunitat. Això contribueix a crear una actitud més positiva per part de tothom. En aquest sentit, el procés ha sigut modèlic, no hi ha hagut conflictes. Per això em sorprèn que es digui que l’onada de refugiats ha afavorit l’auge de l’extrema dreta a Àustria. L’empat electoral entre Els Verds i el Partit Liberal va ser fruit d’un vot de càstig als partits tradicionals”.
L’Anna Schiester, coordinadora de Refugees Welcome, afegeix que “ara, la mentalitat de portes obertes ha canviat una mica, hi ha un cert cansament, i en els fòrums d’internet es pot veure com puja el to i l’odi contra els refugiats. Són grups petits que fan molt de soroll. Nosaltres, en canvi, estem fent grans passos per a la integració, en silenci. Hem de fer que la nostra veu se senti més forta, perquè el que estem fent també és per a la societat europea en el seu conjunt”.
