ENVIADA ESPECIAL A ATENESEl maldecap grec d'Europa no s'acaba. De fet, potser comença ara. Si el resultat de les eleccions del 6 de maig va deixar una Grècia ingovernable, després de tres setmanes de fortes pressions, obrint la porta a una sortida de l'euro, l'escenari grec continua incert. Els focs forestals descontrolats que ahir cremaven a l'est de la capital grega eren tota una metàfora de l'horitzó imminent que li espera al país.
Sobre les projeccions de vot al tancament d'aquesta edició, els partits pro austeritat, signants dels acords de rescat, aconseguien sumar una victòria que el líder dels conservadors de Nova Democràcia (ND), Andonis Samaràs, anunciava ben d'hora, oferint el seu triomf a Europa. ND i els socialdemòcrates del Pasok obtenien junts al voltant del 40% de vots. Syriza, la coalició d'esquerra alternativa que ha capitalitzat el descontentament contra les mesures dictades per Berlín i Brussel·les a canvi del rescat, s'emporta un resultat històric.
Sobre el paper, Nova Democràcia i el Pasok podrien tenir majoria parlamentària. Però a Grècia no n'hi ha prou amb l'aritmètica dels escons. Syriza, enfortida malgrat haver perdut el primer lloc que li pronosticaven algunes enquestes, prometia ahir una oposició contundent a les mesures d'austeritat que el nou executiu ja té sobre la taula. Samaràs oferia "un govern d'unitat per mantenir Grècia dins el camí d'Europa" i Alexis Tsipras, el líder de l'esquerra, responia no .
"Pot ser una victòria temporal per a les forces pro austeritat", deia Stavros Ioannou, un treballador de telemàrqueting mentre seguia el recompte per televisió amb un grup d'amics. "Però amb aquest resultat no poden estabilitzar la situació política ni l'econòmica: tornarem al carrer i la lluita creixerà".
Por i esperança
Els analistes coincidien amb el diagnòstic. "És un gran resultat per a Syriza, que ha recollit el vot jove, el vot de l'esperança. La dreta també ha crescut, però el seu no és un vot convençut: és el resultat de la por", apuntava Valia Arianitou, una professora de ciència política de la Universitat d'Atenes.
Des del bar on preparava uns cafès, la Maria es confessava ahir al migdia votant de Nova Democràcia: "No tenim alternativa: no podem seguir jugant amb foc, perquè ens faran fora de l'euro i serà una catàstrofe. L'austeritat s'ha d'afluixar, i la dreta pot negociar més bé amb Europa sense trencar la baralla".
El resultat és més polaritzat que el 6 de maig. Nova Democràcia va recollir vots del Pasok, de l'Esquerra Democràtica i de la ultradreta de Laos, que havia donat suport al govern tecnocràtic de Lukàs Papadimos. A l'esquerra, Syriza va escombrar el Partit Comunista, que va retrocedir fins als resultats de principis dels anys 90. També va capitalitzar el vot verd, el de les forces d'extrema esquerra i igualment del Pasok, que ha vist com alguns dels seus quadres històrics s'integraven a la coalició antiausteritat.
Una societat dividida
El 17 de juny deixa també un missatge clar per a Europa. "Europa ha de saber que amb la seva política ha dividit la societat grega, i que el govern que sorgirà d'aquestes eleccions estarà instal·lat en la temporalitat", explicava Nick Malkoutzis, el subdirector del diari conservador Kathimerini.
I no s'ha d'oblidar un fantasma que treu el cap enmig de la crisi: els neonazis d'Alba Daurada, que, contra tot pronòstic, van revalidar el resultat del 6 de maig. Ho remarcava en veure el resultats Iannis Halàs, un mestre que confessava haver tingut "l'esperança que quan la gent veiés com eren de debò s'enfonsarien, però han vingut per quedar-se, i com més profunda sigui la crisi, més perillosos seran".
