Del gos de la senyora Rius al llibre-souvenir
BarcelonaUna ressaca de campionat m'obliga a descartar l'opció de començar Sant Jordi amb el tradicional esmorzar d'escriptors de l'Hotel Regina. La nit anterior tenia sopar amb Ferran Torrent i amb el nostre advocat i amic Leandro. Mai se sap quan pots necessitar un advocat, sobretot si surts de gresca amb Torrent. S'hi suma el cuiner Fermí Puig, amic d'en Ferran, i l'alcohol m'acaba passant factura. La cimera finalitza amb la teoria d'en Torrent segons la qual els bancs són com els pares que adopten "un xiquet caníbal de l'Àfrica: si es menja un nen de l'escola, l'acusaran de ser-ne el responsable, quan en veritat ho són els pares".
Em llevo amb mal de cap, he somiat amb el xiquet caníbal. Faig via cap a la meva primera parada, la Fnac de l'Illa. Signo dos exemplars, un de la meva última novel·la, Ciment armat , i un de l'anterior, El cau del conill . Al meu costat, Sílvia Soler és com una màquina de fer xurros: la seva cua de lectors contrasta amb el meu buit. Sort que la senyora Rius, la madame més famosa de Barcelona, ha fet acte de presència amb el seu gos, en Ninet, amb el qual em distrec una estona. En Ninet és un simpàtic mascle de pequinès però "frívol, com jo", segons m'explica Rius.
La segona etapa és a la llibreria A Peu de Pàgina, a Major de Sarrià. Set signatures: es nota que jugo a casa, al meu barri. Després m'esperen a Alibri, on m'acompanya Alma Obregón, autora del llibre de receptes Objetivo: el cupcake perfecto . No para de firmar. M'informen que l'èxit del matí a Alibri ha estat Mario Vaquerizo, el marit d'Alaska, que presentava una agenda del 2013 il·lustrada amb fotos seves. Les adolescents desbordaven la resta d'autors. Al costat d'Alibri hi ha l'estand del Partit Popular. Hi venen sis llibres, a destacar el de Jorge Fernández Díaz - Debates sobre una idea de España - i el d'Alícia Sánchez-Camacho, Temps de dones , editat per la meva editorial, Columna. Per casualitats del destí em toca obsequiar la meva companya amb la rosa de rigor just davant de la paradeta del PP. Dos militants del partit em feliciten per tenir una parella tan guapa.
Al dinar del Grup 62, Albert Forns em resumeix l'objectiu de la festa: "Menjar gratis i beure gratis. Fins i tot m'han servit un calimotxo". Quan tinc la panxa plena em dirigeixo a la llibreria Jaimes. Arribo puntual, no com Maite Carranza. S'endarrereix molt i això em permet convèncer un fan d'ella perquè, mentre espera, compri el meu llibre. Esgotat acabo la jornada a la parada de la Laie, davant de la Pedrera. L'últim exemplar que dedico és a un matrimoni holandès, la Lin i el Johann, que són a Barcelona fent turisme. Demà tornen al seu país i s'emporten el meu llibre com a souvenir de Sant Jordi. "Això de Sant Jordi ens ho hem trobat per sorpresa. Quina festa!" No el llegiran, no entenen el català. Però la intenció és el que compta.
