BRUSSEL·LESEl president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, és un economista italià. Però les seves formes, la seva inflexibilitat i la seva poca empatia, recorden més l'actitud d'Alemanya en la crisi de l'euro que no pas el tarannà italià. El BCE és independent, sí, però també té marge de maniobra per donar un cop de mà a un estat quan ho necessita. Ho ha fet altres vegades i ho podria fer ara, en un moment especialment difícil per a Espanya. L'Estat viu des de fa dies ofegat pels mercats, amb la prima de risc desbocada i els interessos que ha de pagar pel deute a màxims històrics, per sobre del 6%, xifres que apropen Espanya a un rescat.
Però Draghi no ha escoltat les súpliques del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, perquè actuï comprant bons sobirans espanyols al mercat secundari i alleugeri la pressió dels mercats. Ahir va ser taxatiu en aquesta qüestió en una compareixença al Parlament Europeu. Amb un to molt més contundent que en anteriors ocasions, Mario Draghi va assegurar que la feina del Banc Central no és comprar bons sobirans, suplir les polítiques dels governs o suplir la manca de governança de l'eurozona. "¿El BCE pot omplir el buit de la manca d'acció dels governs?", es preguntava el president de la institució. "La resposta és no. No és la nostra obligació ni està al nostre mandat", afegia un taxatiu Draghi. Segons el mandatari, la crisi i pressió dels mercats obliga els governs a accions "molt més radicals" en matèria de reformes i disciplina fiscal.
El president del BCE va reconèixer, però, que la pujada de la prima de risc espanyola no és només responsabilitat del govern de Mariano Rajoy, sinó que hi ha altres factors, com ara la incertesa sobre el futur de la moneda única europea. Draghi va fer una crida als socis europeus per "aclarir la seva visió de futur de l'euro" i va defensar més integració financera, com feia aquesta mateixa setmana el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso. Segons l'economista italià, cal impulsar una unió monetària amb un sistema de garantia de garanties i dipòsits, un fons de resolució europeu per a bancs en perill de fallida i una millor centralització de la supervisió bancària. Draghi va afirmar que el salvavides de l'euro està en la creació d'una unió bancària, idea que també defensa Brussel·les.
De fet, el president del BCE també es va alinear amb Barroso a l'hora de demanar que les entitats bancàries puguin demanar préstecs directament al fons de rescat europeu. La opció no està prevista actualment en les normes del fons, però una sèrie de socis, entre els quals Espanya, i la Comissió Europea estan d'acord per permetre el sanejament de bancs a través del fons de rescat. El problema és que Alemanya hi està en contra i no sembla que hagi de cedir a curt termini. Sigui com sigui, pel BCE, l'eurozona ha de posar en marxa "mecanismes creïbles" per a la recapitalització i la reestructuració del sector bancari.
Crítiques per Bankia
En la seva compareixença d'ahir Mario Draghi es va mostrar menys prudent que el seu predecessor, Jean-Claude Trichet. No li va tremolar la veu quan un eurodiputat li va preguntar per la situació de Bankia. Draghi va assegurar que el govern espanyol i el Banc d'Espanya han actuat massa tard i han deixat que el problema de l'entitat bancària s'anés fent gran fins que la situació ha estat insostenible. "La crisi de Bankia s'ha gestionat "de la pitjor manera possible", va arribar a dir Draghi. "El que demostren el cas de Dexia i el cas de Bankia és que, si mirem enrere, quan hem de fer front a necessitats dramàtiques de recapitalització, la reacció dels supervisors dels governs és subestimar la importància del problema", va explicar el president del BCE.
Draghi, que ahir va acudir a l'Eurocambra com a president de la Junta Europea de Riscos Sistèmics, va demanar als governs europeus que no deixin que la situació dels bancs s'agreugi tant com en el cas de Bankia. "És millor equivocar-se per excedir-se al principi que per posar-s'hi massa poc. I cal transparència", va assegurar.
