EL FINAL D’UNA PRESÓ AMB HISTÒRIA
Dossier 04/06/2017

Dues illes que tornen a l’Eixample

L’Ajuntament preveu recuperar l’espai de la Model amb dues escoles, un gran parc i pisos socials

Selena Soro
5 min
“Des d’avui serà una lluita constant pel barri”

BarcelonaQuan la presó Model va ser inaugurada, l’any 1904, estava situada al que aleshores era l’extraradi de la ciutat. La localització estava pensada precisament per allunyar-la de la Dreta de l’Eixample, on començava l’eclosió urbana i residencial. El creixement de la trama Cerdà, però, va embolcallar ràpidament la presó i la va convertir en un entorn plenament cèntric, la Nova Esquerra de l’Eixample. Un segle després de la inauguració del centre penitenciari, els veïns començaran a recuperar per fi un espai equivalent a dues illes de l’Eixample, vitals per oxigenar-se després d’anys d’ofec.

El mapa del que ha de ser el solar de la Model un cop tanqui la presó el va definir ja el 2009 l’equip del socialista Jordi Hereu, però el govern actual, liderat per Ada Colau, vol repensar el projecte per actualitzar-lo. És per això que aquest mateix mes l’Ajuntament presentarà el procés participatiu que en els pròxims mesos ha de servir per redibuixar amb els veïns el futur espai de la Model, dues hectàrees més que necessàries en un dels barris més densos de la ciutat.

La regidora de l’Eixample, la socialista Montserrat Ballarín, defensa que el pla director del 2009 ha de ser “el referent” a seguir, ja que va ser fruit “d’un procés participatiu que va costar molt” i que va cristal·litzar en un projecte “basat en el consens”. Així i tot, reconeix la necessitat “d’actualitzar i revisar si aquelles demandes que hi havia el 2009 són les mateixes que les del 2017”. La tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, explica que la voluntat del govern actual és “incorporar el màxim de reivindicacions possibles del territori”, amb el pla del 2009 com a “full de ruta”. En aquest sentit, com a novetat, i fruit de la necessitat urgent de tenir més espais educatius, l’Ajuntament preveu construir-hi una escola més del que estava previst el 2009, segons confirmen a l’ARA les dues regidores. En total, dues escoles.

Aquest canvi seria possible gràcies a la compra l’any passat de l’espai de 18.000 metres quadrats que dona al carrer Nicaragua, que l’Ajuntament va adquirir a la Generalitat. Amb el pla del 2009, la idea del govern català era fer-hi oficines -aquest era l’opció que tenia més números-, hotels o habitatge. “La prioritat ara és l’educació”, subratlla la regidora de l’Eixample, que assenyala que el més probable és que en l’espai alliberat hi vagin pisos socials, una opció que també valida Sanz. “Tan bon punt hi ha l’expectativa d’una transformació urbanística els preus pugen, i fer-hi habitatge públic ens ajudarà a reduir tota la pressió que pot generar el mercat a l’entorn del nou espai”, assenyala la tinent d’alcaldia. “No té cap sentit que hi vagin ni hotels ni oficines; som més partidaris dels equipaments públics”, ratifica Francesc Magrinyà, conseller de Barcelona en Comú a l’Eixample.

La idea dels equipaments escolars, a més, anirà lligada a la voluntat de convertir el solar de la Model en “un espai verd de referència a l’Eixample”, segons Sanz. “Volem que sigui un espai obert, amb corredors verds i eixos que connectin les escoles. Allà on hi ha una escola, l’espai ha de ser tan amable com sigui possible”, recalca la tinent.

La resta d’equipaments que probablement es mantindran com estava previst el 2009 són una llar d’infants, una residència d’avis i centre de dia, un casal de joves, un equipament poliesportiu i un espai memorial. “Els equipaments seran bàsicament els mateixos, el que cal és una reflexió de ciutat sobre si han d’acollir activitats que fins fa uns anys no estaven previstes, i per això la importància del procés participatiu”, assenyala Magrinyà.

El que sí que està en dubte és l’aparcament subterrani de 200 places, que no lliga amb el model promogut per Barcelona en Comú de restar espai al cotxe. “Si es volen treure cotxes en superfície al voltant de la Model el pàrquing potser s’haurà de dimensionar, però caldrà veure-ho en funció dels equipaments”, diu Ballarín, que vaticina que segurament serà un dels punts més conflictius.

Panòptic sí o panòptic no

Un altre dels punts calents de la transformació, potser el més emocional de tots, és què passarà amb el panòptic de l’antiga presó. La cúpula, envoltada de sis braços, és un model que es va inspirar en les tesis del jurista i filòsof britànic Jeremy Bentham, que va elogiar aquesta estructura perquè “no hi havia lloc on amagar-se”.

Per a Ballarín, “està clar que part de la memòria històrica s’ha de mantenir”. “A la presó hi va haver molt de patiment i això s’ha de conèixer”, assenyala, i assegura que el consens és bastant gran que “com a mínim la cúpula del panòptic” s’ha de salvar. “La voluntat és mantenir el màxim possible del panòptic de la presó, sempre que sigui compatible amb els equipaments”, afegeix Janet Sanz. Aquesta qüestió, en tot cas, es treballarà tant des del procés participatiu com des del comissionat de memòria històrica de l’Ajuntament.

Ja més a llarg termini, un dels aspectes que caldrà treballar és què passa amb l’entorn de la Model. El pla del 2009 preveia una rampa al carrer Provença, de manera que l’accés principal a l’espai fos en aquella cantonada. El govern actual, però, es planteja que “l’entrada natural sigui per Rosselló -segons explica Magrinyà-. El que nosaltres estem fent és plantejar una xarxa d’eixos cívics, i entenem que per tant té més sentit pacificar Rosselló i no Provença”, afegeix. Segons la regidora Montserrat Ballarín, aquesta pacificació podria ser similar a la del carrer Enric Granados o, fins i tot, a la del Mercat de Sant Antoni, que pacificarà els carrers Borrell i Tamarit. “Volem un espai que cusi illes”, afegeix Sanz. De totes maneres, enllestir l’entorn serà una tasca “per a un mandat o dos”, segons Ballarín. “Els treballs s’hauran de fer en fases. L’important ara és determinar què volem i adequar el planejament urbanístic i els equipaments”, recalca la socialista.

De moment, l’Ajuntament no rebrà les claus de la Model fins al 31 de desembre. Durant aquest temps, la Generalitat s’encarregarà del manteniment i la seguretat del solar, que quedarà pràcticament buit. “La seguretat durant aquests mesos serà una prioritat perquè cap col·lectiu es pugui apropiar de l’espai”, diu Ballarín. L’excepció a aquesta norma seran les visites puntuals que s’hi faran amb col·lectius i entitats de la ciutat, promogudes per l’Ajuntament i pensades perquè puguin tenir una idea més ajustada de l’espai quan s’iniciï el procés participatiu. “Tot serà possible i tot estarà per fer”, sentencia Ballarín.

stats