Empreses rescatades pels seus treballadors

BarcelonaHi ha vegades que les crisis es tornen oportunitats, que les suspensions de pagaments i les sentències de mort d'empreses deriven en nous començaments. En ocasions, són els mateixos treballadors els que es resisteixen a veure com mor sense remei tot l'esforç construït per aixecar un negoci i decideixen prendre les regnes d'una nova etapa. Les cooperatives ofereixen en safata aquesta oportunitat: unir esforços, arriscar i treballar sobre uns principis d'igualtat i responsabilitat compartida.

Aquest és el camí que acaben de prendre Marc Valls i cinc companys més que s'haurien quedat sense feina amb el tancament d'un petit taller oficial de Seat a Sant Vicenç dels Horts. Tots sis han decidit fundar plegats una cooperativa, Coperauto, que els permetrà continuar amb l'activitat que han fet tota la vida i els evitarà el tràngol de veure's a l'atur en un moment en què cap comptava amb una recol·locació ràpida en un mercat de treball molt complicat. "Faré 57 anys aviat, havia entrat a treballar al taller Oliveras als 14", explica Valls.

La Cecot, expliquen, els ha assessorat desinteressadament i els ha ajudat a fer un pla de viabilitat que convencés el jutge que porta el concurs de creditors (antiga suspensió de pagaments) del taller en liquidació. Per conservar la feina tots se l'han jugat i han capitalitzat la prestació d'atur. Han acceptat heretar la maquinària del taller a canvi de les nòmines que l'antic cap els devia des de finals de l'any passat. Ara només queda fer efectiu el trasllat de les màquines a la nova nau de Sant Vicenç i tornar a engegar la feina com més aviat millor.

El cas de Coperauto no és aïllat. Des de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya expliquen que en els últims anys han sorgit experiències similars. Les traves que la crisi ha posat a molts negocis han propiciat que els empleats s'unissin per salvar els seus llocs de feina i una activitat que creien que podia tenir futur. No és un fenomen nou, ja va passar als anys 80, quan la destrucció d'ocupació i el tancament d'empreses van ser tan virulents com en els últims anys. D'aquella crisi en van sorgir cooperatives com Mol-Matric, fabricant de components per a l'automoció, que 30 anys després de ressorgir continua treballant a tota màquina i proveint els principals fabricants d'automòbils del món.

El president de la Federació de Cooperatives, Perfecto Alonso, assegura que les crisis són moments propicis per al "replantejament de valors" i fan que l'economia social i models d'empresa com el que ofereix la cooperativa guanyin terreny. Així s'explica, per exemple, que Catalunya registrés el 2012 la millor dada de creixement de cooperatives dels últims vuit anys tot i la crisi. Se'n van crear 146, un 36% més que durant el 2011, i d'aquestes 113 van ser cooperatives de treball (la resta de serveis), amb la qual cosa es van superar les 3.000 cooperatives de treball.

Alonso defensa que les cooperatives tenen més capacitat de resistència. En part, pel seu funcionament -"aquí no hi ha els ERO"-, però també per la xarxa de serveis que nodreix tot el món cooperatiu. Un exemple són les línies de finançament al marge de la banca tradicional. La xarxa Financoop va injectar més de 8 milions d'euros en 120 operacions a cooperatives catalanes l'any passat per garantir-ne el naixement, l'expansió o la consolidació.

MOL-MATRIC, UN ÈXIT PIONER A LA INDÚSTRIA

Mol-Matric és un cas emblemàtic de rescat d'un negoci per part dels treballadors. Per com va néixer -en plena crisi industrial dels 80-, pel sector al qual pertany -la indústria metal·lúrgica- i per haver pogut avançar amb èxit fins avui i erigir-se com un proveïdor important dels principals gegants de l'automòbil. La cooperativa va néixer l'estiu del 1981 de la mà de 30 socis, extreballadors de Talleres Alà que van resistir-se a perdre la feina arran del tancament i liquidació de l'empresa. Bufaven vents de desindustrialització a Catalunya l'any 1981, però això no els va desanimar. A canvi de les nòmines que els devien van quedar-se la maquinària i van continuar l'activitat industrial, fabricant matrius per al sector de l'automòbil.

Així és com es va gestar la transició d'un taller en fallida a una empresa que actualment té 50 treballadors i produeix per als grans noms de l'automoció (Seat, Nissan, Volvo i PSA, per citar-ne alguns). "Ens sentim com uns fills que han rebut una herència que hem de continuar", assegura Eduard Morell, un dels socis de Mol-Matric i responsable de finances de l'empresa. Insisteix que l'activitat ha tirat endavant a força de "molts sacrificis" dels fundadors, fa més de 20 anys, i amb el compromís dels que han vingut al darrere i han conservat l'esperit inicial.

"Al cap i a la fi som una empresa, prenem les decisions amb criteris empresarials, però el que ens distingeix és com ens relacionem entre nosaltres i amb l'entorn social", afirma Morell. Així s'explica que una pime metal·lúrgica de Barberà del Vallès tingui llaços que la vinculen, per exemple, amb una escola de discapacitats al Sàhara Occidental, a la qual Mon-Matric destina des de fa anys fons per mantenir-la. També són membres associats de Coop57, una cooperativa de crèdit que garanteix finançament perquè projectes cooperatius viables no es trunquin o quedin en idees no nates per falta de liquiditat.

El present de Mol-Matric 32 anys després de néixer és robust, tot i l'entorn incert per la crisi i, en el seu sector, la caiguda de vendes al sector automobilístic. Des del 2006 la companyia ha engegat una estratègia de diversificació de l'activitat i es dedica també a la mecanització de peces d'aerogeneradors, ferrocarrils o d'altra maquinària. Fa un any va inaugurar una segona nau a Caldes de Montbui per desplegar aquestes noves activitats, que ja suposen el 30% de la seva facturació. Al sector automobilístic l'exportació està ajudant la cooperativa a mantenir l'activitat quan la indústria viu hores baixes a Europa.

MUSICOP ESQUIVA LES RETALLADES

Les retallades públiques municipals a Mataró van deixar l'any passat els 40 professors de l'Escola Municipal de Música a les portes de l'atur. Dotze mesos després el risc s'ha transformat en un projecte amb futur i molt camp per córrer. Els 40 professors són ara membres fundadors de Musicop, una cooperativa que va adjudicar-se el concurs públic per gestionar l'escola de música i que ja ha guanyat un segon concurs a Sitges, on estan replicant el mateix model.

"Era una idea que vam anar madurant en els últims tres anys perquè els missatges de l'Ajuntament i la conjuntura feien pensar que era difícil seguir amb el mateix model", explica el president de la cooperativa, Ignasi Gómez. Aprofitant la bona entesa que hi havia entre l'equip docent de l'escola van decidir unir-se en una cooperativa i presentar-se al concurs per fer-se càrrec de l'escola. I van guanyar fa poc més d'un any. Actualment formen més de 750 alumnes del municipi i la comarca.

Són 35 socis fundadors i tenen una quinzena d'assalariats. Estan dividits en dos equips, un per al projecte de Mataró i un altre per gestionar l'escola de música de Sitges, que acaben d'adjudicar-se també via concurs públic i que forma 60 alumnes. Gómez afegeix que la voluntat és continuar el model i créixer si hi ha oportunitats similars. De fet, Musicop treballa per presentar-se aviat a algun altre concurs municipal.

També han començat a treballar en l'àmbit de l'escola pública, en un projecte anomenat 4 Cordes, que han desplegat en una escola de Mataró amb un alt índex d'alumnes immigrants. Han creat una petita orquestra que aquesta primavera actuarà a L'Auditori de Barcelona, explica Gómez. A més a més, Musicop també prepara les primeres colònies musicals, per a aquest estiu.

"El secret per funcionar és un equip humà molt ric, amb un alt grau de complicitat i un esperit compartit de servei a la societat", afegeix el president. De fet, l'estructura de la cooperativa és "profundament democràtica" i les decisions es prenen a través d'un consell rector que formen els socis.

MEC 2010 RENEIX DE LES CENDRES

Mec 2010, una indústria especialitzada en mecanitzats per a tot tipus de maquinària, ha renascut de les cendres en plena crisi. Catorze treballadors han salvat l'activitat creant una cooperativa després que l'empresa, amb seu a Sabadell, anunciés el concurs de creditors i acabés liquidada l'any 2009, en ple esclat de la crisi. "Crèiem molt en l'empresa i vam entrar en contacte amb l'administrador concursal, li vam assegurar que l'activitat era del tot viable", recorda Paco Delgado, un dels socis de la cooperativa. Assessorats per l'administrador, els treballadors van tirar endavant un procés laboriós per salvar els seus llocs de treball fent "l'únic" que sabien fer, de mecànics, recorda Delgado.

Tot va anar molt ràpid i en només sis mesos van passar de veure's al carrer a estar tirant endavant una empresa, prenent decisions i obrint-se camí. "Érem una empresa puntera, sabíem mecanitzar el que fos, des d'una màquina d'envasar iogurt fins a màquines per treballar l'acer o l'alumini", recorda Delgado. I això els va decidir a actuar.

Van recórrer al Fons de Garantia Salarial (Fogasa) per reclamar les seves indemnitzacions, que, sorprenentment van cobrar en quatre mesos. "Vam decidir anar-hi pel nostre compte, sense sindicats ni advocats d'enlloc i amb el consell de l'administrador concursal, que ara, de fet, és el nostre assessor", explica Delgado. Per tornar a engegar l'activitat, van buscar una nova nau i van capitalitzar les prestacions d'atur. El resultat va ser que cap va acabar estant més de dos mesos aturat.

El pla de viabilitat que van presentar al jutge per poder-se quedar amb la maquinària (que van rebre a compte de les nòmines no cobrades els últims mesos) el van fer amb l'ajuda del serveis municipals del centre Vapor Llonch de Sabadell. Van ser conservadors i van preveure una facturació el primer any de 600.000 euros, que va ser finalment d'1,3 milions.

Des de llavors la progressió de l'empresa ha estat positiva, tot i que Delgado assegura que res és gratuït. "Hem hagut d'abaixar preus per ser competitius, toca sobreviure; no podem ser Florentino Pérez, però tenim un sou digne", assegura.

El 2011 van aconseguir créixer fins als 1,8 milions de facturació enmig d'un escenari econòmic que no era precisament bo. L'any següent la recaiguda en recessió a Europa va notar-se i els resultats van davallar lleugerament fins als 1,5 milions, però el 2013 ha començat molt millor i ja confien a retornar als números de fa dos anys. "L'exportació ens salva, però la clau és que oferim una qualitat impressionant. La gent ens pregunta si són màquines alemanyes, i no, aquí som capaços de fer-les encara millor", defensa Delgado.

COOP57, L'ANTÍDOT A LA SEQUERA DE CRÈDIT

La cooperativa de serveis financers Coop57 ha notat un interès creixent per part d'estalviadors i entitats socials des de l'esclat de la crisi. La seva activitat, d'ençà que va néixer, l'any 1995, ha estat la injecció de recursos propis via préstecs a projectes de cooperatives de treball. L'origen de Coop57 es remunta als anys 80 i el projecte és el fruit d'una llarga lluita obrera que van mantenir els treballadors de l'editorial Bruguera per evitar la seva desaparició. Eren 60 empleats els que van protagonitzar un llarg procés judicial per intentar salvar, sense èxit, l'editorial. Un cop liquidada l'empresa, els empleats van decidir donar una utilitat a les indemnitzacions que van cobrar i que eren força altes, segons recorda el coordinador adjunt de Coop57, Raimon Gassiot. En van fer tres parts: una per retornar la solidaritat a moviments obrers que els van donar suport durant el conflicte laboral, una altra la van destinar a finalitats solidàries i una tercera, de 30 milions de pessetes, va servir per sembrar la llavor de Coop57.

Amb aquell fons van començar a ajudar, via préstec, a la creació de projectes d'autogestió en el camp de les cooperatives de treball. Després de 18 anys, tenen 460 entitats associades i més de 2.500 socis col·laboradors que hi han dipositat els seus estalvis per contribuir a la funció social que desenvolupa Coop57. "La crisi l'hem notat sobretot per la via de la captació d'estalvi; hi ha més interès per la banca alternativa", explica Gassiot. Coop57, però, no és una entitat financera que presti a particulars, sinó que destina els recursos a nodrir projectes empresarials o socials. D'uns anys cap aquí ha ampliat l'àmbit d'actuació i, a banda de finançar cooperatives de treball, s'ha obert també a prestar recursos a entitats i associacions de l'economia social.

El requisit, explica Gassiot, és que tots els que reben préstecs siguin membres associats a Coop57 (és a dir, que hi contribueixin via aportacions) per poder rebre després recursos en cas que els necessitin per als seus projectes. A més a més, les activitats dels associats han d'estar en sintonia amb els principis ètics i solidaris amb què la cooperativa de crèdit va néixer i s'ha mantingut al llarg dels anys.

"No som un banc i no estem regulats pel banc central; les regles les fixem els socis", afirma amb orgull. Això explica que no els interessi ni l'Euríbor ni uns productes financers tradicionals i que no demanin garanties patrimonials als que els presten els recursos. El risc, afegeix Gassiot, s'afronta creant una xarxa tan robusta com sigui possible per afrontar possibles impagaments, que, tot i així, són molt més baixos que al sistema bancari tradicional. La manera és que cada soci de la cooperativa que rep fons de Coop57 es faci avalador d'una part del préstec, de manera que la xifra que hauria de tornar en cas que el projecte fracassés sigui assumible. "Si algú ens ha de tornar 3.000 euros de manera individual, és més fàcil que ho pugui fer que si la xifra es multiplica per cinc", assegura el responsable de la cooperativa.

L'any passat Coop57 va concedir 9,5 milions d'euros i té aproximadament uns 350 préstecs actius. El model ha despertat interès més enllà de Catalunya i ja s'ha replicat a l'Aragó, Madrid i Andalusia, on s'han creat cooperatives que treballen amb els mateixos principis que Coop57, però mantenint la seva autonomia.