CORONA, RELLEU DE JOAN CARLES

Espanya ho fia tot a Felip VI per garantir l’estabilitat de l’Estat

Partits i institucions confien que el relleu plàcid a la Corona reforci la monarquia i obri una nova etapa

Uns 26 graus de temperatura i cel serè. Migdia radiant, al centre de Madrid, quan Felip VI surti del Congrés de Diputats ja proclamat nou cap de l’Estat. L’ambient polític, però, és tot un altre a l’Espanya del 2014. S’obre una nova etapa però els vells problemes persisteixen. El rei Joan Carles va acabar ahir el seu regnat, sancionant la llei que accepta l’abdicació, i deixa un país amb esquerdes que han anat creixent i ara amenacen l’edifici: el debat territorial, la crisi econòmica i social, la corrupció i el descrèdit de bona part de les institucions per part de la ciutadania pronostiquen que el nou monarca tindrà molt feina, sempre dins dels estrictes límits que la Constitució li imposa.

El PP i el PSOE, i de manera especial els dirigents més joves del bipartidisme, confien en el fins ara príncep d’Astúries per garantir l’estabilitat política posant al dia el consens aconseguit en la Transició. Els partits d’esquerres i l’independentisme no hi creuen i avui no seran presents en l’acte de proclamació, una reunió solemne de les Corts -Congrés i Senat- a la cambra baixa, condicionada per a l’ocasió.

Un discurs “de fons”

Les parets mestres del regnat

Felip VI ja arribarà sent rei a la madrilenya Carrera de San Jerónimo. Ho serà des de la mitjanit, quan la llei que regula l’abdicació ha aparegut al BOE. No obstant, en una monarquia parlamentària com l’espanyola, ha de jurar les lleis i són els representants de la sobirania popular, a través del president del Congrés, Jesús Posada, els que el proclamen. El plat fort de l’acte, en termes polítics, però, serà el discurs que pronunciarà, preparat amb atenció pel seu equip de la Zarzuela i revisat abans pel govern espanyol.

Ahir alguns diputats no descartaven que faci servir les diferents llengües de l’Estat. Des del nacionalisme català i basc li demanen gestos que demostrin “sensibilitat” cap a la demanda de les dues nacions per decidir lliurement el seu futur. Serà, afirmen, una intervenció “de fons” en què previsiblement se sentiran els mots unitat i diversitat.

Normalitat en les formes

Estabilitat institucional

El relleu monàrquic culmina avui després d’un procés exprés dissenyat pels grans partits espanyols amb l’objectiu d’evidenciar normalitat institucional. En això, un guió precís és essencial. Les formes són, també, contingut. Per això, a l’acte d’avui hi seran presents unes 800 persones, representants de tots els poders de l’Estat. A la tribuna, els nous reis i les infantes Elionor i Sofia. Des d’avui, com reflecteix la web de la Zarzuela, només ells quatre i els monarques sortints formen la família reial. N’han quedat fora les infantes Helena i Cristina. A la part central de l’hemicicle els acompanyaran els representants de l’executiu i del legislatiu. Un cop acabada la cerimònia, abans de sortir a l’exterior, Felip VI tindrà ocasió de saludar els presidents autonòmics, entre els qual hi haurà Artur Mas, i els expresidents espanyols. Un símbol del caràcter descentralitzat de l’Espanya actual i de reconeixement als que han ostentat la sobirania popular.

Honors militars

Cap suprem dels exèrcits

A dos quarts de deu del matí, Joan Carles entregarà al seu hereu el faixí de capità general. Ara ell és el nou cap suprem de les forces armades espanyoles. Per això, quan arribi al Congrés de Diputats, hi haurà una breu parada militar. Vestit amb l’uniforme de gala de l’exèrcit de terra, passarà revista a un total de 854 efectius abans de ser rebut per Posada i entrar a l’hemicicle. A la sortida, hi haurà una desfilada militar que durarà un màxim de deu minuts. Està previst que tot plegat no vagi més enllà de les 12 o 12.30 h.

Reconnectar amb la gent

Patriotisme constitucional

Uns 7.000 agents vetllaran avui per la seguretat de les autoritats. La presència policial s’ha intensificat als carrers de Madrid en les últimes hores, sobretot en els trams que la parella reial recorrerà -previsiblement amb cotxe tancat- fins a arribar a la Plaza de Oriente. Allà, acompanyats de Joan Carles i Sofia, sortiran al balcó a saludar. A la zona hi caben unes 40.000 persones. L’objectiu és intentar fer reconnectar la institució monàrquica amb la ciutadania, després d’uns anys d’estar a l’ull de l’huracà per l’episodi de la cacera a Botswana en plena crisi o l’escàndol de presumpta corrupció que afecta Iñaki Urdangarin. El PP intenta aconseguir avui -dia festiu a la capital espanyola- una “marea patriòtica” als carrers. Per això es repartiran més de 100.000 banderes espanyoles entre el públic assistent i els autobusos lluiran un banderí (n’hi ha a disposició dels taxis). L’empresa encarregada d’engalanar la ciutat ha fabricat 5.000 banderes en tres dies. Les botigues de souvenirs no donaven a l’abast ahir a la tarda venent productes amb la cara dels protagonistes de la jornada.

Amagar les tensions

Evitar declaracions de polítics

Fonts del Congrés ja han assegurat que no hi haurà marge perquè els convidats a la proclamació, que arribaran en autobusos, facin declaracions a la premsa que puguin distreure l’atenció del discurs central i de les paraules que pronunciï el president de la cambra. Els periodistes tenen molt acotat el seu lloc de treball apel·lant a raons de seguretat. L’única eventual possibilitat de recollir reaccions serà a la recepció que s’oferirà a 2.300 persones al Palacio Real. Allà els nous reis els saludaran un per un. Només hi tindran accés, però, un nombre reduït de mitjans de comunicació. Aquest guió dificulta poder conèixer, de primera mà i amb rapidesa, l’opinió dels presidents autonòmics sobre hipotètiques referències al model territorial en la intervenció reial.

Símbols prohibits

Sense banderes republicanes

La policia prohibirà l’exhibició de banderes republicanes durant el recorregut en cotxe. Ahir els seus responsables van demanar un informe jurídic sobre aquesta qüestió, que va avalar que s’impedeixi mostrar-les. La justificació oficial es basa en criteris de seguretat, ja que previsiblement el gruix del públic que hi haurà serà favorable a la Corona i això podria derivar, afirmen, en aldarulls. La Coordinadora Republicana de Madrid, però, ja va fer una crida a lluir-la de manera “pacífica”. El debat sobre la forma política de l’Estat i la petició d’un referèndum, que el ràpid procés de relleu ha intentat deixar sense efecte amb cert èxit, és una altra escletxa que s’ha intensificat últimament i que s’haurà d’afrontar en la nova etapa.

Absències significatives

Ni el pare ni Cristina

El dia de Joan Carles I va ser ahir, quan va posar punt final al seu regnat. Per no treure protagonisme al seu fill, diuen els seus portaveus, no assistirà al Congrés. Tampoc ho farà la infanta Cristina. Sí que hi serà la reina Sofia, en un lloc a la tribuna d’honor, i la família de Letizia Ortiz. Entre els parlamentaris hi haurà l’absència d’Esquerra, IU, ICV, Compromís, BNG, Amaiur i Geroa Bai. La nova etapa comença amb vells reptes oberts.

Més continguts de