Eulàlia Martí: "La política ha de ser altruista, i projectar solucions a llarg termini"

El Centre de Regulació Genòmica és un dels nuclis d'investigació punters al nostre país. Eulàlia Martí, una de les biòlogues del centre, està decidida a votar, tot i que no pot evitar sentir un elevat grau d'escepticisme.

Com reacciona una científica quan decideix votar una opció i després l'acció política no respon al projecte que li havien proposat?

Es reacciona de manera contundent, sobretot ara després de veure el que s'ha fet amb la ciència i l'educació. Un país no educat és un desastre de cara al futur. Si la ciència no existeix, les empreses no poden construir un país evolucionat. I el que s'ha fet els últims anys és una autèntica clatellada. Però ara volem dir prou, en molts aspectes, i això estimula el vot. Ara bé, el compromís no saps on posar-lo, per un escepticisme sostingut i accentuat en els últims temps.

¿Ara viu la política de manera molt diferent de quan era jove?

Sempre he sigut escèptica davant el que considero conductes poc madures. Crec que la política no està al servei de les persones. Ara, però, vivim una època convulsa que ha sacsejat la societat, i la mannifestació de l'11-S ha fet ressorgir una mica d'il·lusió. Ara veurem si això es dilueix... Tinc la impressió que el procés de dilució ve marcat per l'escepticisme. Però aquella manifestació va fer saltar un debat que estava amagat. Ara veurem quin procés fem, que serà incert i que s'ha de concretar, però el moviment ha començat i la classe política ha de demostrar maduresa, amb més unitat.

Aquesta il·lusió que deia abans, a què creu que respon?

Al moviment social que l'ha motivat. La societat ha sortit al carrer, ha expressat una demanda, i els polítics, d'entrada, sembla que han respost. Això fa il·lusió, perquè jo no ho havia vist mai. Potser viurem un gran canvi social, que no és només independència sí o no. Demanem uns mínims de benestar, i també que s'actuï en molts altres camps.

¿Els científics us heu mobilitzat per reclamar actuacions polítiques?

Les decisions que s'estan prenent poden significar un cop de destral a la feina que han fet centres d'avantguarda científica en els últims deu anys. Tirar endavant requereix una inversió important. Que la inversió no es mantingui pot representar llençar l'esforç d'aquests anys, perquè les empreses privades no tenen encara una cultura de mecenatge científic. Catalunya és molt competitiva en l'àmbit científic i ara tot això està tremolant.

¿Els científics expressen amb prou claredat aquestes opinions?

Crec que sí, que s'expressen. Una altra cosa és si els polítics estan o no preparats per prendre decisions en camps com la ciència, perquè nosaltres parlem d'inversió a llarg termini. No dóna resultats al cap de poc i sovint s'obté un coneixement que no té un retorn immediat. Aquest missatge costa de fer arribar. I què passa? Que la gent que estem formant és superespecialitzada i haurà de marxar fora.

Com fem compatible els projectes a llarg termini, també en política, i l'exigència de resultats immediats?

La política no s'ha de beneficiar del curt termini. La política ha de ser altruista, pensant en el llarg termini. No té sentit canviar una llei educativa cada quatre anys en funció de qui governi. Han de saber projectar solucions beneficioses per a la societat. Falta maduresa política.

Quins mínims demana Eulàlia Martí als polítics?

Inversió en educació i en la formació dels educadors, serveis sanitaris mínims i inversió en recerca per garantir el progrés social. La gent formada és la gent que té criteri, i la gent que té criteri és la que tira un país endavant. I això és sagrat.