Europa s’omple de castells pel dret a decidir

Més de 5.000 castellers defensen el 9-N en set capitals del continent i 50 ciutats més
JOAN SERRA / ISAAC LLUCH / SANDRA BUXADERAS

La societat civil i les formacions polítiques que defensen el dret a decidir fan de bracet el recorregut cap al 9-N. En el trajecte sobiranista, ningú menysté la importància de la internacionalització del procés. Europa va poder visualitzar ahir una altra reivindicació del dret a l’autodeterminació de Catalunya. Les estampes de treball en equip que representen les actuacions castelleres, programades a les principals capitals del continent amb el lema Catalans want to vote. Human towers for democracy, van servir per projectar l’escenari de la consulta. Es van alçar castells al costat de les principals icones de París, Londres, Brussel·les, Berlín, Lisboa, Ginebra i Roma. L’acte central de la iniciativa es va convocar a Barcelona -a la plaça Gaudí, al costat de la Sagrada Família-, i es va repetir a gairebé una cinquantena de municipis d’arreu de Catalunya. La reclamació en defensa del dret a decidir també va tenir ressò a Algemesí (País Valencià) i Pamplona, així com a Mont-real i Santiago de Xile.

Més de 5.000 castellers de 71 colles castelleres, convertits en ambaixadors de la causa sobiranista, es van desplegar en defensa del 9-N, una acció promoguda per Òmnium Cultural, i amb el suport de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i les comunitats catalanes a l’estranger. Els van acompanyar personalitats del món cultural, acadèmic i esportiu, que van encarregar-se de llegir el manifest de la mobilització, que sintetitzava la petició del poble català per decidir el seu futur a les urnes. “Quan tanta gent ho demana se l’ha d’escoltar”, va expressar Pep Guardiola en la intervenció a l’Alexanderplatz de Berlín. L’entrenador del Bayern de Munic i extècnic del FC Barcelona va ser el protagonista de l’acte reivindicatiu convocat a la capital alemanya, on els Xics de Granollers van alçar un 5 de 7.

El músic Jordi Savall va exercir de padrí de la iniciativa a París, que va comptar amb l’actuació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, amb la Torre Eiffel de fons. L’historiador Paul Preston va fer d’amfitrió a Londres, que va poder observar la Colla Joves Xiquets de Valls. El dramaturg Hélder Costa va intervenir en la convocatòria de Lisboa després que la colla dels Borinots de Sants reclamessin el dret a decidir amb un 3 de 8 davant la Torre de Belém. L’actor Sergi López va llegir el manifest al centre de Brussel·les, l’escenari utilitzat pels Castellers de Vilafranca per descarregar el 3 de 8. L’actor Joan Mompart va participar en la cita de Ginebra davant la seu de les Nacions Unides, completada amb una actuació dels Xiquets de Reus. A Roma, els Bordegassos de Vilanova van reivindicar la cita del 9-N. En les actuacions castelleres es va reproduir el missatge #SergiLlibertat, membre dels Castellers de Barcelona empresonat pels fets de Can Vies.

Missatge al continent

A l’acte central al costat de la Sagrada Família, la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, va qualificar la jornada d’èxit. Casals va expressar que a través dels castells, símbol d’esforç col·lectiu, el país va traslladar un missatge nítid a Europa. El manifest de la mobilització es va llegir en anglès, francès, portuguès, alemany, italià i català. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va representar el Govern a Barcelona, i va manifestar la voluntat del poble català de “participar en aquesta Europa profundament democràtica”. “Ho fem de la millor manera que sabem fer-ho”, va dir Mascarell en referència al món casteller, declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2010.

Berlín Paisans de Guardiola que s’alcen ben amunt

Hi va haver un dia, el 8 de setembre del 2011, a Barcelona, en què Pep Guardiola va rebre la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya i va demanar als seus conciutadans que s’aixequin “ben d’hora, ben d’hora”, per ser “un país imparable”. Ahir, 1.004 dies després, Guardiola va comprovar des de Berlín que els seus paisans no només matinen per pencar sinó que també s’aixequen ben amunt, ben amunt, amb la mestria dels castellers per dir a tot el continent que volen votar per la independència del país.

Guardiola internacionalitza com ningú la causa catalana. Per a la majoria de mitjans alemanys ja no és l’entrenador espanyol del Bayern sinó “el català”. Queda feina a fer? Molta. “Per això som aquí, perquè se n’assabentin [de la reivindicació del referèndum del 9 de novembre]”, va indicar ahir l’extècnic del Barça des de l’Alexanderplatz, la plaça més gran de tot Alemanya. “Són dos milions de persones que han sortit al carrer a Catalunya, i quan tanta gent ho demana se l’ha d’escoltar perquè la llei sempre s’adapta a la gent”, va raonar Guardiola en una línia similar a la que ha estat tenint durant tota la temporada des de Munic.

Interès dels mitjans alemanys

La presència del tècnic del Bayern a Berlín per llegir en alemany el manifest reivindicatiu català va captar l’interès de la majoria de mitjans locals importants. Der Spiegel, Süddeutsche Zeitung i Bild Zeitung, per exemple, van destacar que, tot i estar de vacances, Guardiola viatgés a la capital alemanya i es comprometés per donar veu a la causa catalana.

Rere l’èxit d’ahir hi ha l’esforç també de centenars de persones anònimes. D’entrada dels prop de 200 castellers de Granollers que van fascinar els berlinesos tant dissabte com diumenge amb els seus castells. Com a plus del que es va viure també en altres capitals europees, a Berlín l’explicació de Catalunya als alemanys es va poder fer en el marc dels quatre dies que dura el Carnaval de les Cultures. Aquesta va ser una iniciativa del Casal Català de Berlín. “Hi hem muntat un estand on contínuament ha passat una riuada de gent interessant-se per Catalunya”, explica el seu president, Ferran Porta. Ànims reivindicatius ben amunt, ben amunt.

  Roma Des de Vilanova per captivar els romans

Engrescats tot i el cansament d’un llarg viatge ple d’aventures, aquest cap de setmana els Bordegassos de Vilanova han omplert de castells reivindicatius els indrets més emblemàtics de Roma i el Vaticà, com Sant Pere, la Fontana di Trevi i el Colosseu. Ahir van rematar la feinada coronant un 4 de 7 al turó del Gianicolo, amb espectaculars vistes de la ciutat als seus peus.

Malgrat les temperatures de vertigen, els de Vilanova van engegar la jornada just després del tret explosiu del canó del Gianicolo, que marca les dotze en punt cada dia, i van descarregar encara diversos castells. Entre els castellers i l’estàtua de Garibaldi a cavall que presideix la plaça, una pancarta deia: “ I catalani vogliono votare ” [Els catalans volen votar]. Els enxanetes també van desplegar estelades i pancartes a favor de la democràcia i el dret a votar el 9-N. El manifest el va llegir en italià el vicepresident d’Òmnium, Joan Abellà, que va agrair als castellers haver fet pinya “i haver coronat aquest somni”. Abellà també va agrair la col·laboració del Casal Català d’Itàlia i la secció italiana de l’Assemblea Nacional Catalana i també la ciutat de Roma. Una responsable cultural de la ciutat, Roberta Ronconi, va adreçar-se als castellers: “Gràcies per haver regalat el primer castell a Roma”.

Actuacions en places cèntriques

El cap de colla dels Bordegassos, Pau Ortiz, es va mostrar orgullós d’una actuació “tan maca, aconseguida amb gran il·lusió per a molta gent”. I això que havien tingut poc temps per preparar-se: el permís per actuar va arribar només uns dies abans. La colla s’havia estrenat a Roma dissabte al matí alçant castells espontanis i de gran impacte entre els vianants davant de la basílica de Sant Pere del Vaticà. A la tarda, van atreure l’atenció de romans i turistes a la plaça Navona, el Panteó, la Fontana di Trevi, el Capitoli i el Colosseu. Van actuar en totes les places del centre, excepte la d’Espanya. Van superar així les nombroses dificultats, com les 20 hores d’autobús -“No he dormit en tota la nit”, deia la Paula, de set anys-, el robatori de diverses pertinences a l’autocar així que van arribar a la ciutat, i algunes reticències inicials de les forces d’ordre a l’exuberància castellera dels Bordegassos.

Més continguts de