"Europa és el nostre futur comú"

Sense el Regne Unit, la UE celebra els 60 anys de vida amb una aposta per superar la crisi d’identitat i avançar a diferents velocitats

Fa 60 anys, la Unió Europea començava a caminar amb la firma dels Tractats de Roma a la capital italiana. Superades les guerres i amb l’ànim de construir un continent en pau, líders com Paul-Henri Spaak i Konrad Adenauer estampaven la seva firma en uns Tractats que donaven forma a la unió política dels països europeus. Sis dècades després, a la mateixa ciutat, la Unió celebra avui l’aniversari amb un regust agredolç.

Els seixanta anys marquen un punt d’inflexió en la història de la Unió Europea. No per l’aniversari en si mateix, sinó pel moment històric que viu la UE amb un estat membre, el Regne Unit, que ha decidit deixar el club. És un cop duríssim que està fent trontollar el projecte europeu i obliga els 27 estats membres que es queden a conjurar-se per superar la crisi política que suposa el Brexit i els altres reptes que estan erosionant la UE: l’auge del populisme euròfob, el proteccionisme i l’amenaça del terrorisme.

Els líders europeus faran pública avui una declaració per deixar clar que els que es queden estan units, que la Unió pot funcionar amb 27 membres i que estan disposats a treballar junts per tirar endavant i superar la crisi política. “Europa és el nostre futur comú”, subratllaran els caps d’estat i de govern.

Els líders de tots els socis menys la primera ministra britànica, Theresa May, que no participarà en la trobada, es comprometran a apuntalar el projecte europeu amb més seguretat i control de fronteres, més mesures socials i més protagonisme al món. Són idees que busquen tornar a il·lusionar els europeus i evitar que la por dels ciutadans continuï alimentant els populismes.

La negociació de la declaració conjunta ha sigut difícil i ha hagut de superar les reticències d’alguns socis, especialment Polònia, que s’oposava a una Europa a diferents velocitats. Finalment, el text és més suau i no parla explícitament de les “dues velocitats”, però la declaració consagrarà la idea que un nucli dur de socis -liderats per Alemanya i França- pugui integrar-se més en algunes polítiques i deixi enrere els socis que prefereixin quedar-se’n al marge.

Qüestió de ritmes i intensitat

Segons l’esborrany del text, la UE treballarà “unida, quan sigui possible, i a diferents ritmes i intensitat, quan sigui necessari”. És la referència a les dues velocitats. La declaració subratlla que “es deixarà la porta oberta als que s’hi vulguin unir més tard”.

La clau és poder avançar en la integració en àrees com la defensa i la seguretat sense que els països menys europeistes i més reticents a cedir competències a Brussel·les -sobretot alguns de l’est- ho impedeixin amb els seus vetos a les propostes que es posen sobre la taula.

Polònia havia amenaçat de vetar la Declaració de Roma si no se suavitzava el text, però finalment ahir la primera ministra del país, Beata Szydlo, va anunciar que els canvis són suficients. De fet, la idea d’una Europa a dues velocitats no és nova. En algunes de les grans polítiques comunitàries -com l’euro i l’espai de lliure circulació (Schengen)- no hi participen tots els socis europeus.

Jacques Delors, president de la Comissió Europea entre el 1985 i el 1995, subratlla que la UE, des del principi, ha permès l’Europa a diferents velocitats. “Durant aquests 60 anys d’existència les obligacions dels estats membres mai han sigut idèntiques. El Tractat original no només les permetia sinó que també les preveia”, assegura la declaració feta pública ahir amb motiu del 60è aniversari de la UE per Delors i una trentena de personalitats europees, entre les quals Javier Solana, Enrico Letta, Jacques Santer i Herman van Rompuy.

Delors i els exdirigents europeus recorden que la idea dels diferents nivells d’integració no és nova. “No s’està inventant res. No es posa en dubte l’essencial, el que es fa és organitzar les diferències, que seran permaments o provisionals en funció del que triïn els estats membres”, afirma al text.

El perill de l’Europa a dues velocitats és que el nucli dur acabi impulsant acords ja no només al marge d’alguns socis, sinó també fora del paraigua dels Tractats Europeus. Segons fonts diplomàtiques, “la doble velocitat es farà sempre en el marc dels Tractats”.

En un moment particularment difícil per a la UE, els líders no estaran sols. Avui Roma també acollirà la Marxa per Europa, una manifestació de suport al projecte comunitari. Catalunya hi tindrà una presència destacada amb la participació del secretari general dels socialistes, Miquel Iceta, i l’exministre i expresident de l’Eurocambra Josep Borrell, així com els eurodiputats Jordi Solé (ERC), Javi López (PSC), Ernest Urtasun (ICV) i Francesc Gambús (independent). Organitzacions de la societat civil com el Consell Català del Moviment Europeu, la Unió de Federalistes Europeus, Federalistes d’Esquerres i Horitzó Europa també hi enviaran representants. Al marge de la Marxa per Europa, la capital italiana també acollirà avui altres actes relacionats amb la cimera, entre els quals una manifestació antieuropea.

La seguretat, reforçada

Roma s’ha blindat per acollir la cimera, que tindrà lloc tres dies després de l’atemptat a Londres. La vigilància a la ciutat s’ha reforçat per garantir la seguretat dels caps d’estat i de govern i per evitar incidents durant les manifestacions previstes. Més de 3.000 policies i 1.000 militars s’han desplegat pels carrers de Roma, s’han reforçat els controls a les zones de més afluència de gent i no es permetrà l’accés de turistes ni al Colosseu ni al Fòrum Romà durant tot el dia.

Més continguts de

El + vist

El + comentat