Europa obre la batalla pel pressupost comunitari

Brussel·lesQue dos es posin d'acord quan cadascú escombra cap a casa seva és complicat. Però quan la negociació és a 27 i ningú està disposat a cedir, la fita esdevé gairebé inassolible. Amb tot, aquesta és la quimera que intentaran aconseguir avui els líders europeus, que es reuneixen a Brussel·les en una cimera extraordinària per decidir com repartir el bilió d'euros del pressupost europeu. En concret, els Vint-i-set s'asseuran al voltant de la taula per negociar el marc pressupostari que defineix les prioritats de la Unió Europea per als anys 2014-2020, i fixa els fons màxims que es destinaran a cada programa per a la resta de la dècada.

Sota la bandera de l'austeritat, el president del Consell de la UE, Herman van Rompuy, ha presentat un pressupost que retalla en 80.000 milions la proposta inicial de la Comissió Europea. Una retallada que Van Rompuy considera "inevitable" i que suposa limitar la despesa europea per als pròxims set anys a un màxim d'1,01 bilions d'euros.

Espanya, dels més malparats

L'estalvi surt, principalment, de les polítiques regionals (29.500 milions d'euros menys) i les ajudes agrícoles (25.000 milions menys), les partides que més beneficien Espanya. Per això, l'Estat és un dels més perjudicats de la tisorada i podria perdre fins a 20.000 milions d'euros respecte de l'últim pressupost europeu, en què tenia assignats 49.000 milions en subsidis al camp i 35.000 milions en fons estructurals.

"Espanya no està a favor de reduir el pressupost comunitari, que sempre ha tingut un efecte multiplicador, i menys en temps de crisi", ha declarat el secretari d'estat per la UE, Íñigo Méndez de Vigo, que veu perillar les subvencions europees en regions on tenen molt de pes, com Andalusia, Castella-la Manxa i Galícia.

Tot i que a hores d'ara cap país sembla que estigui d'acord amb la proposta de Van Rompuy -cadascú per motius diferents-, els 27 es poden agrupar en dos grans blocs. D'una banda, hi ha una minoria de països rics que aposten per l'austeritat també en l'àmbit europeu i que volen limitar al mínim la contribució a les arques comunes; de l'altra, els que creuen que només un pressupost comunitari fort podrà ajudar les economies més afeblides de la UE a aixecar el cap.

L'amenaça del veto britànic

Un dels socis més guerrers en la cimera d'avui serà Londres, que amenaça de vetar els pressupostos si la proposta no el satisfà. El primer ministre britànic, David Cameron, ja ha avisat que s'alçarà en armes per imposar que l'austeritat que apliquen els estats de portes endins regeixi també els pressupostos europeus i, sobretot, per defensar el "xec britànic" -una rebaixa a l'aportació del Regne Unit que va aconseguir Margaret Tatcher als anys 80 per compensar el poc retorn que Londres rep del pressupost comunitari, especialment en ajudes agrícoles-.

Cameron vol retallar encara més i proposa que s'estalviï en despeses d'administració, que serveixen per pagar el funcionament de les institucions europees, incloent-hi el sou dels funcionaris, les seves pensions i les escoles dels fills. Una partida que Van Rompuy ha retallat fins als 62.600 milions d'euros i que representa prop del 6% del pressupost.

La majoria de governs veuen bé aquesta retallada perquè permet visualitzar que Brussel·les també s'aplica la tisora. Però molts discrepen que la partida d'Administració es redueixi només un 0,8% enfront del 22% d'Agricultura.

David Cameron no serà l'únic a regatejar avui. Fins a 12 estats ja han avisat que estan disposats a tombar el text si no els convé. Si Londres -i l'habitual seguici de l'austeritat format per Alemanya, Finlàndia, Àustria, Holanda, Suècia i Dinamarca- es queixa que Van Rompuy no retalla prou, París, Roma i Lisboa es lamenten del contrari.

La setmana passada París ja va rebutjar una proposta que s'acarnissa amb les ajudes agrícoles, de les quals França és la principal beneficiària. Roma també amenaça de trencar l'acord si el considera "perjudicial" per als italians. I Lisboa adverteix que "anirà fins on faci falta" per impedir una proposta que considera "inacceptable". A més, una dotzena llarga de socis de l'est i del sud, liderats per Polònia, s'oposen a retallar l'aportació per a les regions.

Amb aquest escenari de fons, la cimera que comença aquest vespre es preveu tensa, llarga i gairebé impossible. Sobretot perquè el d'avui és només l'esprint final d'unes negociacions que fa mesos que tècnics i diplomàtics arrosseguen per intentar acostar posicions sense aconseguir-ho.

Durant tot el dia d'avui, els caps d'estat i de govern, un per un, es reuniran amb Van Rompuy, que escoltarà les línies vermelles de cada país i elaborarà una nova proposta de compromís. Un text que intentarà recollir les propostes dels Vint-i-set, que s'asseuran a la taula a les 20 h, per començar una trobada que tant podria allargar-se fins dissabte, com tancar-se sense fumata blanca. Si fos així, els líders europeus ho tornarien a intentar al febrer.