Europa prepara un pla B sense Grècia
Europa es prepara per a la sortida de Grècia de l'euro, segons es desprèn de les reunions preparatòries de la cimera d'ahir, informa Reuters. Un missatge per als grecs, que el 17 de juny decideixen el seu futur.
BARCELONA.Els líders europeus no tenen una recepta consensuada per superar la crisi de l'euro, però una cosa els unifica: Grècia. La cimera d'ahir va servir per repetir un missatge a l'electorat grec, que el 17 de juny tornarà a les urnes després d'haver escombrat els dos grans partits implicats en la política d'austeritat dels plans de rescat. Europa va parlar amb una sola veu: Grècia ha de continuar dins l'euro, però per fer-ho ha de complir els seus compromisos financers i de reforma estructural.
L'agència Reuters va revelar ahir que dilluns en una reunió tècnica de l'Eurogrup es van donar instruccions a tots els estats membres perquè "preparin, cadascun, un pla de contingència en vista de les conseqüències potencials d'una sortida de Grècia de l'euro". Poc abans de les eleccions gregues, s'havia filtrat la mateixa informació, que Brussel·les va desmentir oportunament. El document citat per Reuters parla fins i tot d'un "divorci amistós", en què Atenes rebria 50.000 milions d'euros de la UE i l'FMI per fer més fàcil la seva sortida de l'euro.
El mateix ex primer ministre grec, el tecnòcrata Lukàs Papadimos, va engegar la polèmica en una entrevista al Wall Street Journal en què assegurava que Europa es preparava per al divorci, unes declaracions que més tard va matisar. El ministre de finances belga, Steven Vanackere, va reiterar en arribar a la cimera que "els plans de contingència es fan també en vista dels escenaris que voldries evitar".
Al debat s'hi va afegir també l'informe mensual del Bundesbank, que qualifica la situació de Grècia "d'extremament preocupant" i considera "importants però controlables" les conseqüències d'una ruptura d'Atenes amb l'euro. L'economista en cap del Deutsche Bank, Thomas Mayer, va proposar que Grècia adoptés un "euro paral·lel", el " geuro ", que li permetria la quadratura del cercle: continuar dins la zona euro i devaluar la moneda.
Impacte electoral
L'advertència que Atenes es pot quedar fora de l'euro sembla que té un impacte sobre l'opinió pública grega, que majoritàriament vol continuar a l'eurozona. El suport a la coalició d'esquerra antiausteritat Syriza -que va quedar com a segona força en les eleccions del 6 de maig i fins ara era favorita en la repetició dels comicis- sembla que comença a erosionar-se. El missatge de la UE i el Banc Central Europeu ataca l'eix del discurs del líder de l'esquerra alternativa, Alexis Tsipras: que acabar amb l'austeritat no és incompatible amb el fet de continuar dins l'euro.
Frankfurt i Brussel·les diuen que no i els conservadors de Nova Democràcia, des de fa uns dies, tornen a encapçalar els sondejos. Tsipras, que dimarts va visitar Berlín, va comparar el pla de rescat amb un "suïcidi assistit" i va tornar a dir que si guanya, anul·larà tots els acords amb els creditors internacionals. El factor por -en un electorat que ha patit una retallada salarial mitjana del 40% i que afronta nivells d'atur sense precedents des del final de la Segona Guerra Mundial- està capgirant els pronòstics d'una manera inimaginable fa només unes setmanes.
Però tot apunta que, encara que Europa pugui superar el test del 17 de juny i Grècia torni a tenir un govern compromès amb l'austeritat, el maldecap grec no s'acabarà. El primer ministre interí, Panagiotis Pikrammenos, es va reunir ahir amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, i li va transmetre el missatge de tots els partits: que l'austeritat s'ha de suavitzar.
Mentrestant, la premsa grega es fa ressò del cas de l'Anna, una dona que va denunciar l'hospital on li van practicar una cesària perquè es negaven a lliurar-li la seva filla si no pagava el cost de la intervenció.
