CONFESSIÓ L’ORIGEN DE L’HERÈNCIA

Florenci, el primer Pujol que sabia fer diners

“El meu pare, Florenci Pujol i Brugat, va disposar com a darrera voluntat específica que uns diners ubicats a l’estranger -diferents dels compromesos en el seu testament- [...] i que no estaven regularitzats [...] fossin destinats als meus set fills i la meva esposa”. Amb aquestes paraules, l’expresident Pujol assenyala una última voluntat del seu pare, del qual revela que era un evasor fiscal, com l’origen de l’escàndol polític català més gran de la democràcia.

Però qui era aquest Florenci Pujol? “Era un home extraordinari en les relacions humanes, un gran marit que després va ser un gran avi”. Francesc Cabana, casat amb una germana de Jordi Pujol, Maria, atén la trucada de l’ARA encara en estat de xoc per la notícia sobre el seu cunyat: “He quedat impressionat. Encara no m’ho acabo de creure. És una pèssima notícia per a tots nosaltres, per a tota la família Pujol”.

Cabana coneixia bé Florenci Pujol perquè, a més del vincle familiar, hi va treballar colze a colze durant molts anys, per exemple a Banca Catalana. Va ser un personatge amb una vida pròpia de pel·lícula: de grum del grup Marsans, una banca de valors, va passar a ser un corredor de borsa amb un olfacte especial per al negoci. I això que es va negar a firmar una adhesió als principis del Movimiento, tal com s’exigia als que volien ser agents de borsa.

Evasió a Suïssa

Ell es va conformar sent apoderat i va trobar un soci ideal en David Tennenbaum, amb qui durant els anys 50 es va dedicar al canvi de divises, un negoci mal vist pel règim franquista, que defensava l’autarquia. Gràcies a aquesta activitat va poder reunir prou capital per comprar la indústria farmacèutica Fides-Martí Cuatrecasas, que va ser venuda anys després pels seus fills Jordi i Maria, a qui l’havia cedit. Va ser en el marc de l’intercanvi de divises que el 1959 tots dos van ser condemnats per evasió de capitals a Suïssa, segons consta en el BOE del 9 de març d’aquell any. Queda clar, doncs, que Florenci Pujol tenia experiència en el maneig de diners en paradisos fiscals, i que va decidir mantenir una reserva per a la seva família. El seu fill ho justifica per la incertesa política del moment (en plena Transició) i per la memòria de la Guerra Civil. “Vaig llegir la notícia a El Mundo i em va sorprendre que no hi hagués cap reacció -explica lacònic Cabana-. De fet, vaig veure Jordi Pujol dos cops i vam parlar de política. I jo vaig pensar que eren simples falòrnies”. ¿Però vostè no sabia que Florenci Pujol tenia diners a fora? “No, jo no en sabia res”.

El 1959 va ser un any especialment productiu perquè també va ser quan Florenci Pujol va comprar la Banca Dorca, que seria el germen del gran projecte ideat després pel seu fill per ajudar l’economia del país: Banca Catalana. Quan va morir, el 30 de setembre del 1980, Florenci Pujol n’era el vicepresident executiu i Francesc Cabana el secretari del consell d’administració. Jordi Pujol ja tenia el paquet accionarial majoritari. Ara sabem que no estava d’acord amb l’opció del seu fill per la política i la considerava “errònia”. Tot i així, pocs dies abans de morir va declarar a la premsa que pensava assistir al debat de política general que s’havia de celebrar aquells dies “per ser a prop” del seu fill, que feia a penes cinc mesos que havia sigut investit com a primer president de la Generalitat democràtica.

Burgesia mitjana

¿Florenci Pujol era un multimilionari de l’època? “No, era una burgesia mitjana, amb prou diners, per exemple, per comprar-nos el pis a mi i la meva dona al costat del seu, perquè ens volia tenir a prop”, explica Cabana. ¿Si ho hagués sabut hauria avisat Pujol que calia regularitzar aquells diners? “Esclar”, diu Cabana, que no amaga les reticències pels negocis del seu nebot, Jordi Pujol Ferrusola: “Sempre ha mogut molts diners a fora”.

Més continguts de