George Tzogopoulos: "L'única sortida és que la UE doni més temps a Grècia"

George Tzogopoulos és expert en relacions entre Grècia i la Unió Europea i treballa per a un dels centres d'anàlisi de referència a Atenes.

Què hi ha en joc en aquestes eleccions?

Ara mateix hi ha dos sentiments sobre el futur: por i incertesa. Si Grècia continuarà o no dins l'euro. I en cas que no, quines conseqüències tindrà això.

La por és un factor per decidir el vot?

Sí, els que votaran per Nova Democràcia i no pertanyen a l'espectre conservador ho faran només per por. També hi ha un sentiment d'odi contra els polítics que han portat el país fins a aquesta situació. Aquesta gent votarà per Syriza. Hi ha una profunda divisió a la societat, entre partidaris i detractors del pla de rescat.

¿El discurs de la por des de Brussel·les ha donat més vots a Syriza?

Des de la UE sempre s'ha cridat a votar els dos partits tradicionals, que van defensar el pla de rescat. I això ha tingut l'efecte contrari: perquè la gent que pateix la crisi no accepta que li diguin des de fora què han de votar. Això ha jugat a favor de Syriza, que a més ha sabut capitalitzar el descontentament. També cal tenir en compte que Alexis Tsipras, el líder de Syriza apareix com un dirigent fresc, nou, que no ha estat implicat en el que la gent identifica com l'origen dels problemes.

¿I l'extrema dreta també creix amb la por?

Crec que Alba Daurada obtindrà un percentatge més baix, però que tornaran a superar el 5% necessari per entrar al Parlament. Expressa la frustració cap als partits tradicionals. És cert que, en aquestes setmanes, després de les eleccions del 6 de maig, molta gent que els va votar s'ha adonat del que realment són i per això perdran suports. No s'explica el seu creixement sense la crisi social que ha provocat l'austeritat. Alba Daurada s'havia presentat a les eleccions abans, i mai havien pogut aconseguir representació parlamentària. Què ha passat? ¿Que els grecs de cop i volta s'han tornat feixistes? És evident que no. El problema és que la gent està tipa dels polítics tradicionals.

Quines opcions d'aliances hi ha?

El primer escenari seria semblant al del 6 de maig. Que Nova Democràcia (ND) torni a guanyar i hagi de pactar un govern amb els socialdemòcrates del Pasok i amb Esquerra Democràtica. Això depèn del fet que ND obtingui un resultat prou important per garantir una certa estabilitat: si no és així, ens trobarem una altra vegada en una situació de bloqueig polític. El segon escenari és que guanyi Syriza. I en aquest cas seria més complicat perquè no veig coalicions possibles: el Partit Comunista no vol governar amb Syriza, i Syriza no vol governar amb el Pasok. Només quedaria l'Esquerra Democràtica i potser alguns diputats de Grecs Independents (nacionalistes conservadors) disposats a una coalició. I no crec que amb això n'hi hagués prou per formar govern. Si no hi ha possibilitats d'acord, anirem a unes noves eleccions.

Però no es poden repetir les eleccions eternament.

No, però cal recordar que Nova Democràcia, el Pasok i Esquerra Democràtica ja tenien després del 6 de maig prou majoria per formar govern i no ho van fer. Ara no ha canviat res. I la gent no entendrà per què s'han hagut de repetir les eleccions. L'única opció seria un govern d'unitat nacional. Això seria també un senyal per a la societat. Però si el Parlament es polaritza, la gent encara es polaritzarà més.

¿Amb un govern estable s'acabarà la conflictivitat?

Jo diria que els problemes de debò poden començar precisament quan es formi el govern. Perquè des de fa dos mesos a Grècia només es parla de política, i no d'economia. Si el 27 de juny tenim un govern, haurà d'aplicar més reformes i accelerar la recaptació d'impostos. La situació tornarà a ser molt difícil. Només hi ha una sortida: que la UE doni més temps a Grècia. No podem continuar amb aquestes discussions cada mes sobre si rebem o no el següent tram d'ajudes i sobre si ens fan fora de l'euro o no. Això s'ha d'acabar.

Brussel·les ha après la lliçó del 6 de maig?

No es tracta d'aprendre lliçons sinó de respectar el vot de la gent. Perquè sempre diem que els mercats ens governen i quan la gent ha tingut l'oportunitat de dir que no vol continuar amb aquestes polítiques, la UE ho ha de respectar. No s'oblidin que això és una democràcia. La UE ha de fer alguna cosa per demostrar als ciutadans grecs que no s'estan empobrint per pagar els bancs. Ara no hi ha esperança, perquè la gent està patint molt i només se li demana que pateixi més. Això és una espiral sense fi.