Gràcies, veí Joan, per fer realitat somnis
Riera Gubau, industrial de Santa Coloma de Farners, va donar el seu llegat per a l’estudi de l’anglès
Periodista I Becària Als Eua 2008-09Quan era petita, recordo que solia anar a passejar amb la meva àvia per una urbanització a prop de casa que, per a molts a la meva ciutat, Santa Coloma de Farners, encara es coneix amb l’àlies de Cal Yanki. Uns anys més tard, vaig saber que aquest nom li venia d’una fàbrica de mitjons que hi havia. El propietari, Joan Riera Gubau, era un admirador dels Estats Units i, segurament per això, va batejar el seu negoci amb aquesta paraula -que s’utilitza per referir-se als nord-americans.
La seva fàbrica va tancar fa molts anys, una de tantes víctimes de la crisi del sector del tèxtil. Però la fallida no el va afectar, perquè s’havia jubilat abans i havia deixat el seu nebot al càrrec de l’empresa. Tot i així, cap dels seus conciutadans es podia imaginar la gran fortuna que tenia. Ni tampoc que el seu llegat canviaria moltes vides, entre elles, la meva.
Una vida discreta
Riera, que va morir el 1997 als 91 anys, va viure una vida discreta i molt austera, sense fer ostentació de la seva riquesa. Alguns veïns expliquen que solia dir que d’ell se’n parlaria més quan morís. Una frase que van entendre més tard, el 2003, quan la Generalitat va revelar, després d’una llarga investigació, que l’industrial li havia deixat una herència de 42 milions de dòlars. Això sí, ho va fer amb unes condicions que va deixar ben lligades. Els diners havien de servir per crear una fundació que concedís beques a joves de Santa Coloma de Farners i de la comarca, la Selva, per anar a estudiar anglès al Regne Unit o cursar estudis de batxillerat o universitaris en centres educatius dels Estats Units.
El descobriment de la fortuna de Riera i la seva voluntat filantròpica van sorprendre la majoria dels seus conciutadans. Des de llavors, s’han explicat moltes històries sobre la seva vida, l’origen dels seus milions i el perquè del seu gest. Alguns asseguren que l’empresari colomenc va especificar que les ajudes fossin exclusivament per a l’estudi de l’anglès per la frustració que ell havia tingut de no saber-lo quan havia hagut de gestionar les seves inversions a l’estranger. Riera va aconseguir una gran fortuna perquè va invertir part dels beneficis del negoci de fer mitjons en terrenys a Veneçuela -on una requalificació va multiplicar el seu valor- i en diversos fons d’inversió nord-americans.
El 2007 em vaig assabentar, gràcies a la revista de la ciutat, Ressò, que la Fundació Riera, que aquest any ha complert 10 anys, havia becat cinc joves per estudiar un postgrau als Estats Units. De seguida vaig creure que era una oportunitat única que no podia deixar escapar i em vaig posar a buscar un màster que fos interessant i que tingués un impacte positiu en la meva carrera professional.
De Barcelona a Washington
Durant les convulses presidencials nord-americanes del 2000 entre Al Gore i George W. Bush, estudiava periodisme a Barcelona i creia que cobrir un acte com aquell era un somni. Només vuit anys després, gràcies el meu veí Joan Riera, el vaig fer realitat.
Sempre he sentit una gran fascinació per les eleccions i la política, malgrat la pobra reputació que té, per desgràcia, entre molta gent. I quan vaig veure que la Universitat de Fordham, una de les més antigues de Nova York, oferia un màster en campanyes electorals no m’ho vaig pensar dos cops. A més, aquell any se celebraven uns comicis presidencials històrics: per primer cop, un candidat afroamericà, el llavors senador Barack Obama, tenia opcions d’arribar a la Casa Blanca.
La beca Riera, com a molts joves conciutadans meus, em va permetre créixer professionalment, ja que vaig entendre millor el sistema polític dels Estats Units. I, també, em va possibilitar cobrir aquelles fascinants eleccions per al diari basc Deia. Dos anys més tard, amb la sortida de l’ARA, vaig tenir la sort d’aconseguir formar part del seu equip i escriure sobre aquest país tan gran, divers i complex.
L’experiència ha acabat capgirant la meva vida en tots els sentits, ja que als Estats Units hi vaig conèixer la meva parella, mentre estudiava, i hi ha nascut la meva filla. I per això estaré eternament agraïda a Joan Riera Gubau.
