Els experts demanen valentia per reiventar la Unió Europea

BarcelonaLa immigració, l’estat del benestar, les competències que la Unió Europea hauria de tenir i el paper que hauria de jugar al món són algunes de les qüestions clau per al projecte comunitari. Però el principal repte segons els experts és que els estats membres siguin capaços d’arribar a consensos

“Només tindrem una Europa forta al món si té un exèrcit propi”

Fabian Zuleeg, Centre de Política Europea

1. Emmanuel Macron ha proposat establir un salari mínim europeu. Quin creu que hauria de ser el nivell d’intervenció de la UE als estats membres?

El nivell d’intervenció depèn de la voluntat dels diversos estats membres. Un dels problemes que tenim és que els estats membres esperen que la UE resolgui molts dels problemes als quals hem de fer front, però d’altra banda no volen transferir competències o diners a la UE. Pel que fa a la proposta de Macron d’un salari mínim europeu, no crec que hi hagi consens per tirar endavant aquesta iniciativa. Per tant, resulta inviable. Jo crec que ens hauríem de concentrar més en altres temes, com la unió econòmica i monetària.

2. Quin és l’equilibri entre la sobirania nacional dels estats membres i la integració europea?

Jo crec que tindria més sentit que la UE tingués un rol més important en temes transfronterers, és a dir, que no es limités a les fronteres de cada estat. Hauria d’actuar per exemple en immigració, economia internacional, finances, seguretat, defensa, pol·lució i medi ambient. Però la qüestió és la mateixa que abans: Europa no pot assumir aquest rol si els estats membres no li cedeixen competències.

3. Quin hauria de ser el rol de la UE al món? ¿Hauria de tenir exèrcit propi?

La UE sí que hauria de tenir el seu propi exèrcit perquè molts dels desafiaments als quals hem de fer front són a escala global i cap dels estats membres és prou gran per fer-se’n càrrec. Només tindrem una Europa forta al món si té capacitat d’actuar. I la prova és que en l’actualitat Europa és forta i efectiva en aquelles àrees en què la UE ha assumit les competències, com ara en política comercial.

4. Quina hauria de ser la política migratòria i de control de fronteres europea?

L’espai Schengen és una gran fita, però per garantir-ne la continuïtat hem de controlar les fronteres exteriors. Si tenim una zona de fronteres internes obertes, hem de tenir un bon control de les fronteres externes. Això també implica que hi hagi solidaritat entre països. No pot ser que, per la seva situació geogràfica, uns països hagin d’assumir tot el pes migratori. Només ho podem solucionar tots junts.

5. ¿El projecte europeu està en crisi?

Jo no diria que la UE està en crisi perquè aquest terme fa referència a un temps limitat, i tenim desafiaments estructurals a llarg termini. Per tant, la paraula crisi no seria la correcta perquè no hi ha risc de col·lapse imminent. Però hem de fer front a tot un seguit de reptes que poden dinamitar la UE a llarg termini.

“La majoria de la gent considera elitistes les institucions de la UE”

Nathalie Karagiannis, Institut de Recerca Social de Frankfurt

1. Emmanuel Macron ha proposat establir un salari mínim europeu. Quin creu que hauria de ser el nivell d’intervenció de la UE als estats membres?

És una bona idea que hi hagi un salari mínim europeu, perquè un salari mínim universal és absolutament necessari i establir-lo a escala europea seria molt útil per als estats membres del sud, que són més febles. Pel que fa a la intervenció de la UE en les polítiques dels estats membres, els europeus han de sentir que hi ha un motiu per pertànyer a la UE. En aquest sentit, jo crec que la majoria de les persones no s’adonen de la importància de les intervencions de la UE en matèria d’infraestructures públiques, investigació, salut o medi ambient.

2. Quin és l’equilibri entre la sobirania nacional dels estats membres i la integració europea?

No hi ha uns límits clars. L’equilibri entre els estats membres i la UE només pot existir si hi ha un diàleg constant i raonable i una negociació democràtica.

3. Quin hauria de ser el rol de la UE al món? ¿Hauria de tenir exèrcit propi?

La UE és un projecte extraordinari políticament, amb un estat del benestar estès, una forta política sobre competència, pacifisme i un passat colonial. Soc pacifista, però crec que la UE hauria de tenir un exèrcit per intervenir com a força pacífica en determiandes situacions i evitar repetir errors del passat, com el que va passar a Ruanda o a Bòsnia. D’altra banda, perquè invertir en aquest exèrcit tingui sentit, caldria prohibir la implicació d’empreses europees que comercialitzen armes amb països que no són de la UE.

4. Quina hauria de ser la política migratòria i de control de fronteres europea?

La UE hauria d’obrir les seves fronteres. La migració massiva es deu en part al canvi climàtic. ¿Com podem aspirar que la gent no emigri allà on hi ha aigua, vida i feina? Cal invertir a l’Àfrica i a l’Àsia per millorar allà l’estat del benestar, les polítiques de competència i les condicions ambientals. És absurd gastar diners en la protecció de les fronteres en lloc de fer-ho allà, on hi ha el problema.

5. ¿El projecte europeu està en crisi?

La majoria de la gent que viu a Europa se sent vinculada a la idea d’Europa, però és crítica amb les institucions de la UE, que considera elitistes i lluny dels seus problemes. No hi ha solucions màgiques, però un camí seria explicar a la gent què significa pertànyer a la UE, educar els infants sobre el passat d’Europa, la Segona Guerra Mundial i la necessitat d’evitar que el passat es repeteixi; o fer més accessible que la gent pugui rebre fons europeus per investigar, crear llocs de treball o fomentar la mobilitat juvenil.

“La globalització pot servir per definir el projecte europeu”

Daniel Innerarity, Institut de Governança Democràtica

1. Emmanuel Macron ha proposat establir un salari mínim europeu. Quin creu que hauria de ser el nivell d’intervenció de la UE als estats membres?

Tot i que és cert que tenim un model social rudimentari, i tot i que la capacitat d’harmonitzar els diferents models de política social és limitada, la UE ha d’assegurar mecanismes efectius de protecció social, sobretot atès que és ella mateixa la que ha limitat les capacitats dels seus estats membres.

2. Quin és l’equilibri entre la sobirania nacional dels estats membres i la integració europea?

L’estat és una comunitat capaç d’actuar políticament. ¿I si l’important fos l’exercici d’aquesta capacitat i no pas qui la fa, o qui està en condicions de governar certes coses i no pas qui hauria fer-ho segons la doctrina constitucional elaborada en un món d’estats autosuficients? Això és el que ens hem de plantejar.

3. Quin hauria de ser el rol de la UE al món? ¿Hauria de tenir exèrcit propi?

La societat europea forma part d’una societat global. La globalització, més que una amenaça, un desafiament o un catalitzador, ha de ser vista com una oportunitat per definir el projecte europeu en termes globals. No es tractaria tant de prendre partit com a actor global com de promoure un altre tipus d’organització de les relacions entre els diversos actors de la UE.

4. Quina hauria de ser la política migratòria i de control de fronteres europea?

Més que parlar de les fronteres, crec que hauríem de parlar dels discursos oficials sobre migració que han dominat el paisatge polític durant els últims anys: han contribuït a projectar sobre els migrants les nostres angoixes socials (com si l’arribada de persones fos la causa de la nostra crisi, de la precarització laboral o de l’atur) i vincular a la migració els problemes de seguretat. Cal ser molt crític amb aquest tipus d’argument. Per exemple, si un polític insisteix molt que cal tenir cura dels nostres abans que dels refugiats, probablement no està interessat en fer cap de les dues coses. Si un país tracta amb insensibilitat els immigrants és molt probable que es comporti d’una manera semblant amb els seus propis ciutadans.

5. ¿El projecte europeu està en crisi?

Des de Jean Monnet s’ha afirmat que la integració europea ha progressat gràcies a les seves crisis. D’entrada, hi ha coses que no han sobreviscut a les crisis, i per tant una crisi no sempre és beneficiosa. Només el temps dirà si l’agitació que produeix la crisi actual permetrà renovar una democràcia tan complexa com l’europea. Hem de seguir a l’espera.

"La UE pateix sobretot una crisi de confiança d’una part dels seus ciutadans"

Eulàlia Rubio, Institut Notre Europe

1. Emmanuel Macron ha proposat establir un salari mínim europeu. Quin creu que hauria de ser el nivell d’intervenció de la UE als estats membres?

El que Macron proposa no és fixar un salari mínim unic per a tota l’UE sinó crear un mecanisme per obligar tots els països de la UE a fixar un salari mínim adequat al seu nivell de riquesa, que es discutiria cada any de forma col·lectiva. Això ja seria un pas en davant. Avui dia tenim països de la UE que no tenen un salari mínim fixat per llei i d’altres on el salari mínim és molt baix si el comparem al salari mitjà. Seria una manera de garantir que a tots els països els treballadors reben una remuneració apropiada, tot respectant les diferències de nivells de vida.

2. Quin és l’equilibri entre la sobirania nacional dels estats membres i la integració europea?

Tractar sobirania estatal i integració europea com si fossin pols contraris és una mica fals. Avui en dia, en un món globalitzat i i amb una Europa que perd pes a nivell econòmic i geopolític, cada vegada hi ha més factors que tenen un impacte important a la vida quotidiana dels europeus i que no els poden adreçar els estats tots sols. Més integració europea no significa pèrdua de sobirania, sinó exercici efectiu de la sobirania compartida.

3. Quin hauria de ser el rol de la UE al món? ¿Hauria de tenir exèrcit propi?

Tradicionalment, en l’esfera internacional, la UE ha posat més accent en qüestions comercials que en qüestions de seguretat. Aquesta asimetria és cada vegada més insostenible, en un món on els Estats Units ja no volen jugar més el rol de guardià del món i on les regles clàssiques del multilateralisme estan en qüestió. Si volem que els valors europeus continuïn pesant en el món caldrà que la UE tingui un rol més important en política exterior i de seguretat i defensa.

4. Quina hauria de ser la política migratòria i de control de fronteres europea?

Si bé hi ha una part de ciutadans europeus clarament hostils a l’arribada d’immigrants, les enquestes mostren que una majoria d’europeus no són crítics envers el fenomen migratori sinó envers el clima d’improvisació i l’absència de coordinació que ha demostrat la UE davant la crisi migratòria. A l’Institut hem publicat un estudi en el que proposem diverses mesures: estandaritzar les condicions d’accés a l’asil, federalitzar la protecció de les fronteres exteriors amb un reforç de l’agència Frontex, millorar l’acollida i gestió de la immigració legal econòmica, donar més suport als països africans pel seu desenvolupament i reforçar les polítiques d’integració d’immigrants.

5. ¿El projecte europeu està en crisi?

La UE pateix sobretot una crisi de confiança d’una part dels seus ciutadans, que s’explica per una mala gestió de les successives crisis (econòmica, de refugiats) que hem patit els últims anys. Per a superar-ho, cal explicar als ciutadans que el projecte europeu segueix sent necessari, però els dirigents europeus també han de fer auto critica, aprendre dels errors del passat. La pregunta no hauria de ser si més o menys Europa sinó quina Europa volem.

“Ser europeus hauria de significar compartir drets i sistema fiscal”

Ulrike Guérot, Laboratori de Democràcia Europea

1. Emmanuel Macron ha proposat establir un salari mínim europeu. Quin creu que hauria de ser el nivell d’intervenció de la UE als estats membres?

La pregunta és qui parla a qui, perquè la proposta de Macron no ha tingut resposta oficial de la UE i no tinc clar que els caps d’estat membres hagin contestat. A més, Alemanya rebutja aquesta proposta totalment. M’agrada el que Macron suggereix, però ja ha fet altres grans discursos sobre Europa i no han tingut cap efecte. Així que detecto un problema de voluntat política per donar forma a una agenda europea conjunta, mentre la societat civil demana coses a Europa que no està disposada a oferir.

2. Quin és l’equilibri entre la sobirania nacional dels estats membres i la integració europea?

No m’agrada la paraula integració, però tenim un mercat i una política monetària integrats. I no tenim una democràcia europea integrada. La pregunta és qui té la sobirania: ¿l’estat o la gent? Òbviament la té la gent, i avui les estructures de la UE no són sobiranes. Tothom parla de la democràcia europea, però ser ciutadans europeus va més enllà d’estimar-nos els uns als altres. Significa compartir drets i el sistema electoral i fiscal.

3. Quin hauria de ser el rol de la UE al món? ¿Hauria de tenir exèrcit propi?

Crec que el debat no és sobre l’exèrcit sinó sobre el poder que ha de tenir la UE. Amb Bush, els EUA van deixar de ser el líder del món lliure i la UE tenia possibilitats de reemplaçar-los com a defensora dels drets socials i democràtics, però en l’última dècada el paradigma ha canviat per un de defensa i seguretat. La UE ja no té interès en convertir-se en una potència global que modeli el món.

4. Quina hauria de ser la política migratòria i de control de fronteres europea?

Cal controlar les fronteres i, de fet, la crisi dels refugiats es deu al descontrol. L’error, però, és fer un mal ús dels controls, i crec que controlar és compatible amb una bona política migratòria i que no hauria de ser cap problema concedir 500.000 green cards (targetes de residència) a africans, com fan el Canadà i els EUA. Hem d’obrir vies legals de migració i fugir de l’Europa fortalesa.

5. ¿El projecte europeu està en crisi?

Estem en la crisi més profunda, amb l’existència de populismes i nacionalismes que divideixen països, sistemes de partits i societats. El problema és que no tenim un Parlament que pugui decidir, com fan als EUA, sinó que tenim un Consell Europeu dividit entre els països del sud i els del nord i que no decideix sense tenir en compte la voluntat majoritària de la ciutadania. Per això cal una reforma institucional.